Calvet: "Si guanya ERC, poden passar altres coses, com per exemple que hi hagi tripartit"

L'actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es presenta per liderar la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions vinents del Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Calvet s'enfronta a la diputada de Junts a Madrid Laura Borràs en les primàries de Junts per Sant Cugat que se celebren aquest cap de setmana. Minuts després d'aquesta entrevista es va conèixer que l'altre candidat, el també santcugatenc Jordi Farrés se sumava a la candidatura de Borràs.

Quin moment decideix presentar-se a les primàries de Junts per Catalunya i per què?
Junts va néixer amb l'octubre del 2017, aquell octubre vam fer un referèndum i després vam patir la repressió del 155. Junts va néixer com a moviment polític, ha costat, però finalment hem fet un partit polític al voltant del que va néixer aquell octubre. Ara Junts s'està organitzant territorialment, sectorialment i també fent unes primàries que enforteixen el partit polític. Des de fa temps, he estat des de dins empentant perquè fessin partit i primàries. I si aconseguíem fer partit i primàries ja vaig dir que em presentaria, per aportar tota la meva trajectòria i experiència. Una determinada manera de fer i de ser, dins d'aquesta mirada transversal, que avui és aquest partit polític: Junts per Catalunya. Defenso que des de Junts es pugui seguir el camí de l'1 d'octubre, per tant fer la independència, i alhora governar bé. I més ara que estem gestionant una crisi sanitària, social i econòmica de primer ordre.

La decisió està entre vostè i la Laura Borràs. Es veu en opcions reals de liderar la candidatura de Junts pel 14 de febrer?

Doncs sí, jo només contemplo guanyar. Primer perquè el que pugui representar jo, les persones del meu voltant i tot un conjunt de gent molt arrelada al territori, veuen que la meva aposta per fer la independència i governar bé, és el que necessita el partit en aquests moments. En definitiva per guanyar les eleccions vinents al Parlament i fer un govern fort, solvent, que tingui un president de la Generalitat durant 4 anys. La resta de candidatures es presenten amb la seva trajectòria i amb la seva visió del projecte polític i del moment polític. Hem fet una bona campanya, hem fet una campanya en positiu que ha servit per enfortir Junts per Catalunya, però també per explicar què és el que volem que sigui Junts per Catalunya: Un partit polític al servei de la gent.

El suport que li han fet els presos polítics Josep Rulll i Joaquim Forn, juga a favor seu?
Tinc molta relació amb Forn, Rull i Turull des de fa molts anys. Tenim una trajectòria compartida, una lluita compartida, des de fa molts anys. L'elecció de presentar-me ales primàries és personal, és meva, però l'he parlat i debatut molt amb ells, també amb Jordi Sánchez. Va ser entre tots que vam convenir que aquesta manera d'entendre, tant el partit polític com el moment polític, convenia que tingués una persona que fes el pas i tingués la valentia, si se'm permet, com per presentar-se a primàries. Això és el que he fet. No és que em facin costat, sinó que jo formo part d'una manera d'entendre el partit i el moment polític que comparteixo plenament amb ells. També amb molta més gent de Junts, que és un partit que procedeix d'àmbits diferents. És un partit que és molt transversal, molt central i el volem central, gran i guanyador. He parlat molt amb el Jordi Sánchez i evidentment amb el president Puigdemont, que és el president del partit i el president legítim del país.

"El president Puigdemont és el president de Junts per Catalunya, però sobretot és el president legítim de Catalunya. Com a president es manté en una actitud neutral respectes als candidats"

I té el suport del president Puigdemont? Si ell fes un posicionament públic, seria decisiu.
El president Puigdemont és el president de Junts per Catalunya, però sobretot és el president legítim de Catalunya. Com a president es manté en una actitud neutral respectes als candidats. El que voldria és que ell encapçalés la llista de Junts per Catalunya. El que estem fent a les primàries és escollir un president efectiu, em veig en cor d'acompanyar el president Puigdemont a les llistes electorals i guanyar les eleccions. Crec que som dos perfils que ens complementem bé amb aquests dos grans objectius: Fer la independència i governar bé.

El llenguatge... president efectiu. Em recorda a les eleccions del 2017, i sí, govern efectiu, però sembla que per aconseguir la independència s'ha tirat enrere. Si arriba a ser president, com fa la independència?
El primer que cal recordar és que si no hem avançat més és per culpa de la repressió de l'Estat. Segur que hem fet errades pròpies, El primer és no haver sabut teixir la unitat que sí que vam tenir per celebrar l'1 d'octubre, però també hem d'entendre que l'Estat ha fet una repressió ferotge cap a allò que representen idees legítimes, perquè l'independentisme és una idea ben legítima. Tenim exili, tenim presó, inhabilitats... Tot això ens crea unes condicions de treball molt i molt difícils, si a això hi afegim que hem tingut una pandèmia, que ens ha condicionat des d'un punt de vista social i econòmic, és possible que hi hagi gent que entengui que el moment d'ara és molt diferent del 2017. Això no vol dir que hàgim abandonat el camí per fer a la independència. L'1 d'octubre i el que representa, no es va acabar el 27 d'octubre i em comprometo a seguir aquest camí. El primer que necessitem és una gran victòria de l'independentisme el 14 de febrer, aquesta serà la primera de les victòries que sumen, per poder tenir una república efectiva, que és l'eina que necessitem per tenir un país de primera.

"El primer que cal recordar és que si no hem avançat més és per culpa de la repressió de l'Estat"

Sembla que les majories absolutes han passat a la història, de moment. Es veu governant amb algú altre que no sigui ERC?
A mi m'agradaria guanyar per majoria absoluta, però té raó que les majories absolutes van molt cares. Fins i tot podríem dir que és bo per la democràcia que hi hagi governs de coalició. Jo vull fer govern amb aquells partits polítics independentistes que es comprometin amb un programa clarament independentista. No amb un programa amb suposats diàlegs i negociacions que alenteixin el camí cap a la independència. Al mateix temps vull fer un govern solvent, que afronti la governabilitat quotidiana per fer front al patiment, als neguits i les il·lusions de la gent. Això implica fer un govern entre Junts i Esquerra, però torno a reiterar que en aquesta coalició qui ha de guanyar és Junts per Catalunya, Si no guanya Junts i guanya ERC podria passar el que ha passat a Sant Cugat i és que hi hagi un govern que no sigui clarament independentista. A partir d'aquesta coalició s'haurà d'acabar de parlar amb la resta de partits independentistes. Comptaré amb tots aquells que es comprometin a continuar el camí cap a la independència i a l'hora que no es desviïn de la centralitat social i econòmica que necessita el país.

"Jo vull fer govern amb aquells partits polítics independentistes que es comprometin amb un programa clarament independentista"

Les relacions amb ERC sembla que no són bones. Com estan? I després de les diferències que hi ha hagut com es pot vendre a la ciutadania un altre govern entre aquestes dues formacions?
S'ha de posar en context. Estem governant amb unes condicions molt difícils, sense les suficients eines legals i econòmiques per fer front a la pandèmia. I segona cosa important: no tenim president, el van inhabilitar de manera injusta. Això crea unes tensions que afloren d'una o d'altra manera. I sí, aquestes tensions a vegades provoquen enfrontaments que acaben sortint a la llum pública i creen desconcert amb la gent. Tinc la intenció que quan pugui ser president de la Generalitat, amb la confiança dels ciutadans, que això no passi que hi hagi mecanismes de debat i de presa de decisions i de comunicació més enfortits del que tenim ara. El que vull és que continuem caminant cap a la independència perquè necessitem més recursos.

Ara mateix hi ha la sensació que hi ha dos governs. El president Torra va fer una remodelació del govern i no va cessar cap conseller d'ERC.
Són circumstàncies de cada moment. Va creure oportú fer una remodelació del govern i va posar al capdavant d'alguns departaments persones que fossin solvents i de la seva confiança. A partir d'aquí hi va haver una situació complexa de gestionat que ha sigut la inhabilitació. La pandèmia ha fet aflorar els recursos limitats de la nostra autonomia i hem continuat gestionant la pandèmia. En alguns moments no hem estat a l'altura de les circumstàncies i hem afegit patiment al patiment de la gent. Hem demanat disculpes, però també hem de subratllar, que ni les filtracions i les tensions poden tapar que des de les conselleries hem fet un enorme esforç i bona feina en molts camps per fer front a la complexa situació econòmica i laboral que hem viscut en camps molt diversos. Si tinguéssim més recursos no hauríem hagut de gestionar d'aquesta manera complexa i difícil la situació econòmica hauríem tingut més capacitat per tenir un sistema sanitari més resilient. Hem de governar fins a finals de legislatura amb la màxima solvència, i a partir de les properes eleccionsque jo espero que guanyi Junys per Catalunya, crear governs forts, estables i que tinguin projecció de 4 anys. Necessitem que les persones les famílies, empreses, entitats... tinguin projecció de quatre anys.

Es veu fent un altre 1 d'octubre?
D'1 d'octubre ja n'hem fet un i va ser una gran victòria política, moral i que l'estat va reprimir amb violència. Ara el que hem de fer és canviar d'estratègia, els mateixos presos ho demanen. Josep Rull diu que l'1 d'octubre ens vam apropar fins al mur de l'Estat i vam poder veure que hi havia a l'altra banda: una voluntat utilitzar tots els mecanismes que estan al seu abast per lluitar contra idees ben legítimes. Què és el que no hem de fer? Repetir estratègies que ens tornin a fer picar contra el mur, perquè això només podria provocar frustració o endarreriment del procés. Ara no és hora de plantejar un segon referèndum, sinó de plantejar victòries que sumin, i n'hi ha moltes que es definiran al programa electoral. I aquestes victòries que sumin ens portin a fer la república més factible fins a fer-la imparable. I això amb última instància passaran per un referèndum acordat amb l'Estat. Un referèndum que no ens l'hagi de donar l'Estat sinó que l'ha d'acceptar tenint en compte la nostra fortalesa. Tampoc supeditem el procés per fer la independència a un referèndum acordat. Però no em negaré a pactar-lo i a disposar d'aquest mecanisme de validació interna i externa que ens porti a la república efectiva.

"Un referèndum que no ens l'hagi de donar l'Estat sinó que l'ha d'acceptar tenint en compte la nostra fortalesa. Tampoc supeditem el procés per fer la independència a un referèndum acordat"

Abans ha criticat l'estratègia d'ERC de taules de diàleg.
El que he criticat és que en algun moment determinat, alguns partits polítics, per interès partidista, ens venguin una taula de diàleg com la gran solució als problemes, socials, econòmics i polítics a Catalunya... perquè ja hem vist el recorregut de la taula de diàleg... No ha tingut ni continuïtat, ni resultat. Per tant, jo no reclamo aquella taula de diàleg, sinó diàleg. Nosaltres els independentistes, sempre dialoguem i sempre afrontem aquest diàleg des de dues premisses: la pau i la democràcia. Vull que a partir d'una gran victòria de l'independentisme l'11 de febrer, i del lideratge de Junts en aquest independentisme, podem dialogar amb l'Estat Espanyol. I aquest diàleg ha de tenir tres factors diferenciats i lligats: l'amnistia, el reconeixement al dret a l'autodeterminació i el tercer un paquet de mesures socials i econòmiques que ens permetin governar bé i millor per fer front a la pandèmia. Aquest és el diàleg que jo busco i que no ens faci enrederir el camí a la independència.

Sembla difícil?
Sembla difícil o no. Depèn de la nostra fortalesa. Necessitem una gran victòria, que l'independentisme guanyi el 14 de febrer i des d'aquesta pròpia fortalesa provocar aquesta confrontació intel·ligent que hem de fer cada dia. La confrontació és inherent a la democràcia i estic dispost a practicar-la. La confrontació intel·ligent no ha de ser estèril i que ens porti a més frustració, sinó que ens porti a sumar victòries.

Les escissions dins del mateix independentisme poden anar en contra d'aquesta gran victòria que reclama de l'independentisme?
Nosaltres som Junts per Catalunya. Som un partit polític formalment constituït. El que ha de fer un partit polític independentista que es vol gran central i guanyador és parlar amb la resta de forces polítiques amb les quals pugui compartir un determinat full de ruta. A mi em sap greu que no hàgim aconseguit més unitat en el món de l'independentisme. Jo puc parlar des de Junts i sempre tindrem una mà estesa a la unitat, que comparteixin dos pilars: fer la independència i governar bé.

"Jo puc parlar des de Junts i sempre tindrem una mà estesa a la unitat"

No el preocupa que el PDeCAT es presenti per separat?
Em preocupa que la nostra llista, el nostre programa i la nostra campanya sigui un factor decisiu perquè com més gent millor ens faci confiança.

I parlant del PDeCAT, ho va tenir clar de quedar-se a Junts?
Doncs sí que ho vaig tenir clar perquè dins del PDeCAT és el que havíem acordat, que faríem un trànsit cap a Junts per Catalunya, perquè des del 2017 ja estàvem actuant com a Junts per Catalunya. N'hi ha que no han volgut continuar el mandat de l'1 d'octubre, ni el lideratge del president Puigdemont i no han volgut tampoc continuar aquell esquema amb el qual hem treballat els últims tres anys. Qui s'ha volgut quedar al PDeCAT i no ha volgut continuar aquest camí que vam iniciar ha de donar explicacions. Em trobo gent del territori que entén que és Junts per Catalunya, però si no s'hi han sumat és perquè encara tenen una visió que això no ha anat prou bé. En tot cas, serà a partir dels resultats d'uns i altres que s'acabarà de veure com queden repartits aquests espais. Som junts per Catalunya i volem continuar sent Junts pe Catalunya.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.