Cortés (EMD): "No es bloqueja al govern, es bloquegen serveis per a la ciutadania"

Juanjo Cortés és des de fa dos anys el president de l’EMD de Valldoreix. Ho és per la coalició d’esquerres Valldoreix Plural, que també té el suport d’alguna entitat veïnal del territori. Tot i això, el govern de Valldoreix no té majoria absoluta, a banda de la presidència, té tres vocals més (ERC, PSC i CUP), davant dels vocals de l’oposició de Junts (3), PP (1) i Vox (1). Així l’oposició té una majoria absoluta que en diferents ocasions ha fet valer en les Juntes de Veïns per rebutjar les propostes del govern. 

Quin balanç fa d’aquests dos primers anys?

Han estat dos anys apassionants i intensos, plens de reptes. Hem reorganitzat i plantejat noves maneres de treballar i fer política, amb una aposta per una política de proximitat, oberta a la ciutadania i a les entitats. Ha estat una dedicació molt intensa, però satisfactòria.

Quines són les prioritats del govern per als dos anys següents?

Cal consolidar temes que ja s’han iniciat i continuar donant resposta a les necessitats del dia a dia: serveis, manteniment, transport, suport al món educatiu... Però també cal tenir una mirada a llarg termini i establir les bases del futur de Valldoreix. Això inclou projectes com l’avinguda del Baixador —on caldrà trobar la fórmula per fer-ho viable des de l’EMD— i definir el futur de la centralitat, especialment pel que fa als equipaments culturals. Per altra banda, hem de plantejar els fonaments del que ha de ser el futur de la centralitat, o de les diverses centralitats, però especialment pel que fa als equipaments culturals. Cal treballar també urbanístics que s’estan desenvolupant a diversos nivells, i que, per tant, ens permetran —entre altres coses— obtenir sòl, aprofitar-ne de nou, per tal de destinar-lo a habitatge públic pel Valldoreix del futur. Al llarg d’aquests dos anys, hem d’avançar en aquests projectes de futur de vila, que aniran més enllà d’aquest mandat i que, a més, han de representar el Valldoreix dels nostres fills i nets.

Cortés: "Hem de plantejar els fonaments del que ha de ser el futur de la centralitat, o de les diverses centralitats, però especialment pel que fa als equipaments culturals"

És possible avançar en aquests projectes si no s’aprova un pressupost?

Sí. De fet, al maig es va aprovar una modificació pressupostària de gairebé 3 milions d’euros, que incorpora inversions, obres i serveis. És cert que no és un pressupost complet, però és una modificació molt substancial i representa una part molt significativa dins del pressupost global de l’EMD, que és d’uns 10 milions d’euros.  Tot i que seria ideal aprovar un pressupost a inici d’exercici, si això no és possible, continuarem treballant per fer modificacions com aquesta. L’objectiu és garantir que es pugui seguir donant servei i resposta als veïns.

La coalició d’esquerres ha rebut el suport del PP en aquesta modificació pressupostària. No és una situació estranya?

Estem parlant de serveis bàsics. Es pot discrepar en qüestions ideològiques, però aquí es tracta de tenir els carrers nets, sense bonys, amb una mobilitat correcta i un transport públic adequat. Es tracta de dotar l’administració amb els recursos mínims per donar resposta a la ciutadania amb celeritat. No són polítiques d’esquerres o de dretes, són polítiques de servei immediat a les persones. Quan s’entén que hi ha decisions que són de poble, que afecten veïns independentment del que votin, es pot arribar a acords amplis. Com a govern, hem renunciat a alguns temes, n’hem debatut d’altres i hem arribat a un consens. Totes les parts han cedit en alguna qüestió per mirar el bé comú i el benefici majoritari de la ciutadania. Fins i tot Vox s’ha sumat a la modificació.

"Es pot discrepar en qüestions ideològiques, però aquí es tracta de tenir els carrers nets, sense bonys, amb una mobilitat correcta i un transport públic adequat"

Quina opinió té del paper de Junts en tot aquest procés de negociacions pressupostàries?

Potser Junts per Sant Cugat-Valldoreix són, més aviat, Junts pel bloqueig. No té sentit que l’any passat diguessin que no havien participat en les negociacions de pressupost, i que aquest any, malgrat haver-hi participat des del minut zero amb vuit reunions durant quatre mesos, tornin a bloquejar-ho. S’havia arribat a acords en molts punts, fins i tot, a l’última reunió, ja estàvem buscant la manera de fer públic l’acord. I tot i això, ens trobem amb una primera roda de premsa amb un ultimàtum, seguida d’una segona que tornava als posicionaments inicials, ja superats. No es bloqueja al govern de Valldoreix Plural, es bloquegen serveis per a la ciutadania de Valldoreix. Ens asseurem a parlar de nou pels pressupostos del 2026, tant amb Junts com amb la resta de l’oposició. 

Quins acords s’havien assolit amb Junts?
Vam arribar a acords en diversos punts. Per exemple, vam acordar com afrontar certes actuacions pel que fa al Baixador. També vam coincidir en què les condicions actuals de l’Escola de Música no són les adequades, i que cal millorar-les. Totes dues parts vam fer concessions. En la modificació pressupostària, el govern va incloure partides pressupostàries per millorar l’Escola de Música, tot i que això es podria haver fet abans i hauria evitat retards.

Cortés: "Vam coincidir en què les condicions actuals de l’Escola de Música no són les adequades, i que cal millorar-les"

Com veu l'actual govern el projecte de l’Escola de Música?
Defensem que l’Escola de Música estigui vinculada a altres serveis del Valldoreix del futur, en una centralitat que inclogui biblioteca i centre cívic. Perquè permet generar sinergies. Per exemple, les famílies que porten els nens a música poden aprofitar la biblioteca, i els espais es poden compartir amb altres entitats culturals. Així es maximitza l’ús dels equipaments, que tenen un cost de manteniment elevat. La Nau Cultural es va fer l’any 2004 amb vocació provisional i ja fa 21 anys que està en ús. No podem continuar improvisant equipaments. Ha de tenir aules adaptades, un auditori compartit amb entitats i un ús polivalent. L’Escola de Música només funciona en certes franges horàries, i la resta del temps es poden fer tallers i altres activitats culturals. Pel que fa a la mobilitat, s'ha de tenir en compte que dues terceres parts dels alumnes de l’Escola de Música venen de fora de Valldoreix. Situar l’escola prop de l’estació i de la parada d’autobús facilita l’ús del transport públic i redueix la pressió de mobilitat a la zona. Defensem una centralitat cultural amb espais compartits i interconnectats: Escola de Música, biblioteca, centre cívic...

Cortés: "No podem continuar improvisant equipaments"

L’Ajuntament de Sant Cugat hauria de col·laborar econòmicament amb l’Escola de Música de Valldoreix?

Si una part important de la població de Sant Cugat es beneficia del servei que presta l’Escola de Música de Valldoreix, l’Ajuntament ha de ser corresponsable del projecte i contribuir a garantir que l’equipament disposi de les condicions òptimes. El conservatori municipal no dona resposta a tota la demanda de formació musical del conjunt del municipi i Valldoreix està cobrint aquesta mancança amb una oferta educativa de gran qualitat a través de l’Escola de Música. Això posa en valor la feina formativa que s’hi està fent.

Com són actualment les relacions amb l’Ajuntament de Sant Cugat?
Les relacions són cordials. Mantenim una relació institucional correcta, tot i que és evident que al llarg d’aquests dos anys hi ha hagut algunes situacions que no han estat a l'altura del nivell institucional que haurien d’haver tingut. L’any passat, el 2024, ens vam trobar amb una interpretació i una dotació pressupostària que no es corresponien amb el conveni ni amb la realitat de Valldoreix. Quan vam reclamar-ho, es va produir una dilatació en el temps, amb un reconeixement tardà del problema i, en conseqüència, un pagament molt retardat. Ens va obligar a ajustar la tresoreria durant l’any i, a més, com que el pagament es va fer a final d’any, aquests diners van anar a parar al romanent de tresoreria, quan el que necessitem és poder invertir-los directament als carrers, que és on han d’anar a parar els recursos públics. Una administració pública no ha de funcionar com una entitat financera o d’estalvi. Els diners dels contribuents, que són els que gestionem, han d’estar al servei de la ciutadania, invertits als carrers i en serveis. Ara mateix estem també en un debat sobre el transport públic a Valldoreix i la participació de Sant Cugat en aquest. Així i tot, més enllà d'això, jo diria que hi ha una relació cordial amb l'Ajuntament.

Cortés: "Hi ha una relació cordial amb l'Ajuntament"

Com va viure el moment en què l’alcalde va anunciar que Sant Cugat faria una capa de rodament a l’avinguda del Baixador?
Me’l vaig prendre amb molta tranquil·litat. Crec que no vaig fer cap declaració escandalitzada ni posant el crit al cel. Jo puc dir moltes coses, però després tot això s’ha de traduir jurídicament i complint la llei. Una persona no pot canviar els acords establerts ni allò que diu la llei. En aquest sentit, ho vam viure amb serenor i amb tota la lleialtat institucional per part de l’EMD. A més, és una competència que correspon a Valldoreix.

En quin punt es troba el projecte d’urbanització de la zona del Baixador?

Ens hem trobat amb una situació heretada del mandat anterior, amb compromisos només verbals per part de les administracions implicades. Sobre la possible capa de rodament, els informes tècnics no l’avalen en un carrer amb la topografia del Baixador, podria provocar problemes greus com el mal drenatge d’aigües pluvials o deteriorament ràpid si s’hi obre trànsit pesat. Al cap de poc temps estaria destrossada i en pitjor estat. Segons els informes tècnics, costaria uns 1,4 milions d’euros, dins d’un projecte d’urbanització que globalment ascendia a 4,5 milions d’euros, una xifra inassumible per l’EMD de Valldoreix amb els recursos actuals. L’antic projecte s’ha descartat i ara estem en fase de repensar-lo. Mentre no es pugui executar una urbanització integral, farem actuacions puntuals per millorar el paviment de terra. La capa de rodament va ser un brindis del sol, va ser una proposta que no es corresponia  amb una fonamentació tècnica i jurídica de la realitat.

Què passa amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) i com afecta la urbanització de l’avinguda del Baixador?
A mi m’agradaria poder urbanitzar l’avinguda del Baixador ara mateix, licitar les obres i tirar-ho endavant amb els 4,5 milions. Però com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), tenim unes limitacions. Des de l’etapa del ministre Montoro, es va imposar la regla de despesa, que cap administració pot trencar. Però en el nostre cas, com a EMD, si la trenquem ens exposem a la desaparició. Aquesta situació ens impedeix executar inversions, tot i tenir recursos suficients. Tenim una tresoreria sanejada i podríem assumir la inversió sense generar dèficit. Però legalment, no podem fer-ho sense incomplir la regla de despesa. I actualment no hi ha pressupostos generals de l’Estat que ens permetin fer inversions sostenibles.

S’està fent alguna cosa per canviar aquesta situació?
Sí. He anat diverses vegades a Madrid a treballar aquesta qüestió. Fa poc hi va haver una proposició no de llei al Congrés dels Diputats impulsada per Esquerra Republicana, amb una esmena del PSC, on es demana modificar la LRSAL pel que fa a les EMDs. En aquest debat es va posar Valldoreix com a exemple.

Què implica això per al projecte de l’avinguda del Baixador?
Que, mentre la normativa no canviï, no podem executar el projecte tal com estava previst. I quan Sant Cugat es retira de la seva col·laboració, legalment no podem fer-hi front sols. Per això, estem buscant alternatives per fer-lo viable. Volem fer el projecte per fases. Això implica modificar el projecte existent. Ja hem aprovat una partida per tornar a contractar els mateixos redactors i fer l’adaptació. Així podrem executar les obres progressivament, any rere any, sense trencar la regla de despesa. També volem abaratir costos. Això inclou revisar materials i acabats que alguns tècnics consideraven innecessàriament cars i poc adequats per les condicions topogràfiques del carrer. L’objectiu és reduir el cost total de l’obra el màxim possible.

Com està el conveni de Can Monmany? 

Després de gairebé 20 anys de gestió compartida, les dues administracions propietàries no hem estat capaces de tirar endavant un projecte sòlid. Per això, proposem adquirir el 50% que té l’Ajuntament de Sant Cugat. Inicialment els sembla bé.

Té la intenció de tornar-se a presentar a les eleccions d’aquí a dos anys amb la mateixa coalició d’esquerres?
 El que puc dir és que poso la meva experiència, coneixement i vocació de servei públic a disposició per tornar a encapçalar la candidatura de Valldoreix Plural, amb el suport dels partits d’esquerres, plataformes i entitats ciutadanes que hi donen suport. Això no vol dir que jo sigui automàticament el candidat, però sí que estic disposat a ser-ho, a repetir la candidatura i aportar-hi tota la meva energia.  Al llarg d’aquests dos anys, parlarem entre totes les persones que formem part de Valldoreix Plural i que donen suport al projecte per decidir qui és la persona més adequada per encapçalar la candidatura. Si es considera que soc jo, hi estaré disposat; i si és una altra persona, també ho acceptaré.

Ja s'ha fet públic el candidat de Junts
Soc molt respectuós amb les decisions que prenen els partits. Jo no soc militant de cap partit, així que no tinc una mirada partidista sobre això. És un procés intern de Junts i ells decideixen qui els ha de representar. És una persona que conec, amb qui mantinc una relació cordial. Sempre és positiu que hi hagi persones disposades a fer servei públic i que tinguin aquesta vocació. Així que benvingut, si és pel bé de Valldoreix.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.