Cortés: "Les relacions amb l’Ajuntament són molt millorables”

Juanjo Cortés és el president de l’EMD de Valldoreix des del juny del 2023 per Valldoreix Plural, una coalició d’electors, que té el suport d’entitats veïnals i d’ERC, PSC, la CUP i ECP. Això sí, Cortés governa en minoria amb la presidència i tres vocals (ERC, PSC i CUP). En aquesta entrevista fa un repàs dels reptes que té Valldoreix.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Quin balanç fa d’aquests tres anys de govern a Valldoreix?

De molta feina i d’intentar engegar projectes de poble, especialment aquells que necessiten consens. Malauradament, en aquest mandat no ha estat possible assolir un consens en els grans temes. Sí que hem pogut treballar en el dia a dia: avançar en l’organització, en el manteniment i en la resolució de certs contractes. Però els pactes de futur, aquells que ens haurien d’ajudar a tenir un consens ampli de poble, no han estat possibles perquè hi ha hagut un bloqueig.

De qui és responsabilitat?

Crec que tots som responsables d’aquesta situació. En alguns moments semblava que hi havia voluntat i consens per tirar endavant determinades qüestions, però quan ja estava tot decidit es va fer marxa enrere. Si algú es presenta com la principal força política, també ha d’assumir la responsabilitat de fer passos per arribar a acords. En aquest sentit, Junts no ha tingut una visió de poble, sinó una visió més partidista, orientada a desgastar el govern plural i d’esquerres que tenim a Valldoreix. Al final, cadascú és responsable de les seves decisions i de la manera com aplica o entén la política.

"Junts no ha tingut una visió de poble, sinó una visió més partidista, orientada a desgastar el govern plural i d’esquerres que tenim a Valldoreix"

Què ha significat que no s’hagi pogut aprovar un pressupost en aquest mandat?

Tot i que formalment estem treballant amb el pressupost prorrogat, aquestes modificacions han permès assolir pràcticament les mateixes fites que si s’hagués aprovat un pressupost ordinari. Sense anar més lluny, al mes passat es va aprovar una modificació pressupostària d'uns 2,4 milions. Tot això, sumat al que ja estava previst inicialment, fa que a la pràctica es pugui treballar gairebé com si es disposés d’un pressupost anual aprovat. El que sí que ha implicat és un sobreesforç de feina i una dedicació més gran a l’organització interna. 

Intentaran aprovar un pressupost?

Continuarem insistint i plantejant-ho a tots els partits de l’oposició. De fet, ja vam fer esforços perquè s’aprovés un pressupost l’any 2025. Després de vuit o nou reunions hi havia consens i un acord, i fins i tot s’havia acordat com explicar-ho a la ciutadania i fer-ho públic, amb generositat per totes les parts. Finalment, però, algú es va desdir del compromís al qual havíem arribat. Per tant, insisteixo que cadascú ha de ser responsable de les seves decisions.

D’aquí a final de mandat, quines seran les seves prioritats?

Continuar treballant en aquelles qüestions que milloren el dia a dia de la ciutadania. Malauradament, no hem estat capaços d’assolir un compromís de futur que vagi més enllà d’aquest mandat, especialment en aquells projectes que necessiten un recorregut llarg i grans inversions, i que requereixen un consens ampli de poble, no només conjuntural d’un govern determinat. Tot i això, s’ha fet feina.

Per exemple?

S’ha millorat tota la infraestructura de la Nau de Cultura. Era un espai que havia de ser provisional des de l’any 2004 i ja som al 2026, i per primera vegada s’hi ha fet una inversió important de remodelació. També s’ha començat a dotar de recursos el manteniment i les inversions al Complex Esportiu, cosa que durant molts anys no havia passat. En definitiva, són actuacions que, en alguns casos, poden semblar petites, però que en volum d’inversió representen quantitats importants per a Valldoreix i que tenen l’objectiu de millorar el dia a dia de la gent que hi viu.

"S’ha millorat tota la infraestructura de la Nau de Cultura"

La Junta de Veïns va aprovar demanar a l’Ajuntament de Sant Cugat que es faci càrrec del projecte del baixador. L’alcalde, en una roda de premsa, va tornar a posar sobre la taula la capa de rodament, i ERC, soci de govern, no la va descartar sempre que no sigui una solució definitiva. Com veieu aquesta proposta?

No és una proposta que surti ara de sobte. En l’anterior mandat ja hi havia compromisos entre les dues institucions, i precisament persones que aleshores estaven a l’oposició, i que ara són al govern, reclamaven que es fes una encomana de gestió de Valldoreix a Sant Cugat. Tots coneixem els condicionants legals que hi ha actualment perquè l’EMD pugui assumir en solitari un projecte com aquest. Un cop es va aprovar definitivament el projecte, als primers mesos del 2024, el govern va portar dues vegades a la junta de veïns la proposta de fer aquesta encomana de gestió. La primera es va retirar a petició d’alguns grups, i en la junta següent es va votar i es va tombar amb els vots contraris de Junts, Vox i el Partit Popular. Posteriorment, Junts va demanar fins i tot una junta de veïns extraordinària sobre aquesta qüestió, però la seva iniciativa tampoc va prosperar. Amb el temps, però, el Partit Popular ha canviat el seu posicionament i ara és favorable a tramitar aquesta encomana de gestió amb Sant Cugat. Això vol dir que, malauradament, per la irresponsabilitat d’alguns grups, s’ha perdut temps. Tot i això, durant aquest període també s’ha continuat treballant en el projecte. Quan es va produir el veto de l’oposició a l’encomana de gestió, l’administració es va posar a treballar per trobar alternatives dins dels condicionants legals existents. La Llei Montoro, coneguda com a LRSAL, limita molt les entitats municipals descentralitzades i ens impedeix trencar la regla de despesa. Per exemple, assumir directament un projecte que pot arribar als cinc milions d’euros —i que encara s’hauria d’actualitzar de preus— és molt difícil per a una administració que té un pressupost ordinari d’uns deu milions. Això faria saltar la regla de despesa. Per tant, el que no farem és posar en risc la continuïtat de l’administració ni del govern local. El que cal és actuar amb responsabilitat i buscar les sortides que siguin possibles dins del marc legal.

(sobre Baixador) "Per la irresponsabilitat d’alguns grups, s’ha perdut temps".

Quines sortides hi ha?

Una de les opcions és contractar una redacció o reformulació del projecte. L’objectiu seria, d’una banda, reduir els costos del projecte inicial i, de l’altra, poder-lo encabir pressupostàriament en diferents fases anuals, de manera que no es trenqui la regla de despesa. Això és el que s’ha estat treballant fins ara. Ara bé, en aquests moments també s’ha obert un altre escenari, que és el que ja es plantejava en l’acord del mandat anterior entre les diferents institucions. En aquell moment hi havia partits diferents governant tant a Sant Cugat com a Valldoreix, i també hi havia partits a l’oposició que ara governen en aquests mateixos llocs. Per tant, el que s’ha intentat fer és buscar, de manera responsable, una sortida que permeti fer viable el projecte. Ara que s’ha obert aquest nou escenari, caldrà parlar-ne i veure de quina manera pot evolucionar el projecte.

"L’alcalde va fer unes declaracions desafortunades dient que, si calia, retiraria la competència d’urbanisme a Valldoreix"

Però què en diu de la proposta de la capa de rodament? Vostès han defensat que no és legal.

D’entrada, això és una invasió de competències. I vull recordar que en aquell ple extraordinari, l’alcalde va fer unes declaracions desafortunades dient que, si calia, retiraria la competència d’urbanisme a Valldoreix. Això demostra un desconeixement preocupant de la realitat de Valldoreix. De fet, no parlem exactament de la competència d’urbanisme, sinó de les competències d’obres, manteniment de carrers i intervencions a la via pública. I aquestes no són competències delegades per l’Ajuntament de Sant Cugat. Encara que ho fossin, tampoc dependria de la decisió unilateral d’un alcalde retirar-les. Per tant, cal tenir molt en compte les declaracions que es fan, les competències de cada administració i el respecte institucional que hi ha d’haver entre institucions. Aquesta és una competència pròpia de Valldoreix reconeguda per llei. Per això, el que no farà Valldoreix és acceptar una invasió competencial ni tirar endavant una obra que no és legal. Nosaltres disposem d’un informe signat pels tècnics de l’àrea d’Urbanisme de l’EMD que no només desaconsella aquesta opció, sinó que directament afirma que no és legal executar aquesta capa de rodament. A més, hi ha una altra qüestió important: el cost. Segons les estimacions tècniques que s’han fet, aquesta actuació podria tenir un cost aproximat d’un milió i mig d’euros. No és una intervenció menor que es pugui fer ràpidament. Primer caldria redactar un projecte, després fer la licitació i seguir tots els procediments administratius corresponents. Per tant, parlar-ne com si fos una actuació immediata demostra un cert desconeixement de la realitat administrativa i de com funcionen els processos públics. I, a més, des del punt de vista tècnic també presentaria moltes dificultats. Si pensem en situacions de pluges fortes, com les que hem tingut recentment —amb molts dies seguits plovent—, cal preguntar-se què passaria amb aquesta proposta. Parlem d’un tram que va des de la rambla del Jardí fins al passeig del Nard, amb una rampa on l’aigua baixaria sense cap mena de mesura correctora. En un escenari així, seria molt difícil o fins i tot impossible transitar pel passeig del Nard. I si es produís un accident provocat per les aigües que baixarien amb força, caldria preguntar-se qui n’assumiria la responsabilitat. Per això, des de l’administració s’ha d’actuar amb seriositat i responsabilitat, i fer propostes que siguin realment viables i tècnicament assumibles.

 “Aquesta capa de rodament podria tenir un cost aproximat d’un milió i mig d’euros”

Ha parlat de manca de respecte institucional. Són dolentes les relacions amb l’Ajuntament de Sant Cugat?

Les relacions amb l'Ajuntament són molt millorables. I una mostra d’això són aquest tipus de declaracions. Amenaçar amb una retirada de competències no em sembla la millor manera de mantenir unes bones relacions institucionals. Una altra mostra l’hem tingut amb la implementació del sistema de recollida porta a porta. En aquest procés, Valldoreix ha estat absolutament obviat i no ha participat en cap moment, fins a una reunió que es va produir el passat mes d’octubre, en què simplement se’ns va informar del que es faria. En aquella reunió vam fer alguns plantejaments i suggeriments amb els quals també hi havia acord, com per exemple el tema dels contenidors de la zona de l’estació de Valldoreix. Però més enllà d’això també vam proposar alguns ajustos, com ara en la freqüència de la recollida o en les fraccions de residus. Aquestes propostes no s’han tingut en compte ni s’han incorporat. Per tant, aquella reunió va ser merament informativa i Valldoreix, malauradament, no ha pogut aportar el seu coneixement del territori, de la ciutadania i de les problemàtiques que ja es coneixen després d’anys d’experiència.

L’alcalde, en la roda de premsa, es va mostrar sorprès per la nota de premsa publicada que explicava el que estava passant. Va dir que s’havien escoltat les peticions de l’EMD i que s’havia fet tot el que havíeu demanat.

Això no és cert. En primer lloc, el mateix divendres que va sortir la nota de premsa, nosaltres ja havíem tingut prèviament una reunió bilateral entre els dos governs. En aquella reunió vam traslladar el nostre malestar i el nostre posicionament davant de totes les queixes i preocupacions que ens havien arribat per part de la ciutadania. La gent s’adreça a nosaltres perquè som l’administració més propera. Encara que aquest servei no sigui competència directa nostra, la ciutadania s’adreça al govern de Valldoreix per transmetre les seves queixes, neguits, preocupacions i també propostes de millora. Per això la nostra voluntat era recollir totes aquestes aportacions. De fet, teníem prevista una reunió amb les entitats veïnals per tractar aquesta qüestió, però el dia que s’havia de fer es va haver de suspendre. També teníem pendent una reunió amb l’Ajuntament de Sant Cugat que no es va poder celebrar, perquè abans volíem acabar de recollir les aportacions de totes les entitats de Valldoreix. Finalment, en la reunió bilateral vam poder exposar tota aquesta situació. Cal recordar també que la concessió del servei es va aprovar el novembre del 2024. En aquell document ja apareixien elements com els cubells. S’ha dit que Valldoreix els havia demanat, però això no és cert. Aquesta decisió ja estava inclosa en la concessió i Valldoreix no hi va participar. Des de juny del 2023, aquest govern no ha estat interlocutor en aquest procés, no se’ns ha consultat i no hem pogut aportar la nostra experiència ni el nostre coneixement del territori per millorar el servei. La nostra voluntat és constructiva: volem aportar coneixement i proximitat per ajudar a millorar el servei. A partir d’aquí, el que cal és que les dues institucions dialoguin i treballin conjuntament per donar resposta als problemes que s’estan produint en la implementació. És cert que qualsevol canvi costa, però la realitat és que, gairebé un mes després de la posada en marxa del servei, encara hi ha carrers sencers que no tenen els cubells. Davant d’aquesta situació, molts veïns continuen penjant les bosses o utilitzant els cubells que ja tenien a casa.

"Si deixen el cubell davant de casa tot el dia fins que es recull al vespre, això pot donar la sensació que l’habitatge està buit i generar una percepció d’inseguretat"

Quin és el problema amb la implementació del nou sistema de recollida?

Els problemes són diversos. En primer lloc, hi ha qüestions relacionades amb la freqüència de recollida de les diferents fraccions, com l’orgànica o la resta, que ja hem manifestat que són millorables. Un altre aspecte és el tipus de cubells i la quantitat que s’ha repartit. Parlem de cinc cubells per habitatge —quatre grans, més el petit de l’orgànica— i moltes persones ens diuen que no tenen espai per guardar-los. Cal dir que el sistema porta a porta en si no es discuteix. Ningú qüestiona aquest model. El que es discuteix és la manera com s’ha implementat: els cubells, les freqüències de recollida i també la comunicació que s’ha fet amb la ciutadania. Per exemple, s’ha repartit un imant amb el calendari de recollida perquè la gent el pugui tenir a la nevera i saber què s’ha de treure cada dia. Però moltes persones s’han queixat que la lletra és tan petita que no es pot llegir. Són detalls que poden semblar menors, però quan s’acumulen generen malestar. També hi ha hagut una manca de coneixement real de la realitat de Valldoreix a l’hora de desplegar el servei. Valldoreix és diferent de la resta del municipi: té una orografia particular, un urbanisme diferent i també unes dinàmiques socials pròpies. El sistema porta a porta sempre és un tema sensible, però a Valldoreix encara més. Per això calia tenir molt en compte aquestes particularitats. Per exemple, es va convocar una única sessió informativa per explicar el nou sistema a gairebé 3.000 habitatges. Aquella reunió es va desbordar, amb centenars de persones a la sala de plens. També hi ha qüestions pràctiques. Demanar que la gent tregui els cubells abans de les set del matí pot generar problemes, perquè molta gent treballa fora de Valldoreix. Si deixen el cubell davant de casa tot el dia fins que es recull al vespre, això pot donar la sensació que l’habitatge està buit i generar una percepció d’inseguretat. Les mides dels cubells tampoc s’han pactat amb la realitat dels habitatges. Moltes cases tenen armaris a les tanques per guardar els contenidors, i aquests cubells no hi caben. Això fa que moltes persones els deixin a la vorera, amb el problema afegit que a Valldoreix hi ha presència de porcs senglars, que poden escampar les escombraries. A més, hi ha exemples que demostren un cert desconeixement del territori. Per exemple, es preveia la recollida amb camió en carrers on això és molt complicat o directament impossible, com al carrer de les Flors, a la Colònia Montserrat, que acaba en unes escales. Per tot plegat, el que creiem és que les administracions han de dialogar i aprofitar el coneixement del territori per millorar el servei i donar la millor resposta possible a la ciutadania.

"L’experiència de més de vint anys compartint la propietat de Can Monmany ens ha demostrat que aquest model de gestió no ha estat el més encertat."

L’Ajuntament de Sant Cugat s’ha plantejat que Valldoreix es quedi amb tota la propietat de Can Monmany. Com ho veu l’EMD? Hi ha algun preu sobre la taula?

Jo diria que la iniciativa ha estat més aviat al revés. No és tant que l’Ajuntament de Sant Cugat hagi ofert Can Monmany a Valldoreix, sinó que, en una reunió bilateral l’any 2025, Valldoreix va posar sobre la taula el futur d’aquest espai. L’experiència de més de vint anys compartint la propietat de Can Monmany ens ha demostrat que aquest model de gestió no ha estat el més encertat. Durant tot aquest temps no s’han fet les grans inversions que necessita l’espai ni s’ha definit un projecte clar de futur. També és cert que l’Ajuntament de Sant Cugat té molts equipaments i moltes propietats —com Torre Negra o altres espais— i ha de prioritzar els seus recursos. En canvi, Valldoreix té pocs equipaments i pocs espais per posar a disposició de la ciutadania i de les entitats. Per a nosaltres, Can Monmany és un espai molt important. Forma part del nostre paisatge, del nostre patrimoni històric, i també és una gran oportunitat de futur per dotar Valldoreix d’un nou equipament. A més, no només s’ha de veure com un conjunt d’edificis. La finca també inclou una part forestal molt important i un projecte agrícola que ja està en funcionament. Tenint en compte que dues terceres parts del territori de Valldoreix són boscos, la gestió forestal és clau, sobretot en termes de prevenció d’incendis. També és important potenciar la pagesia. A Valldoreix encara hi ha pagesos que treballen el territori i que fan una tasca molt valuosa, perquè generen una franja de protecció entre el bosc i la zona habitada. A més, és una activitat de proximitat que recupera la tradició agrícola del territori, ja que abans de ser una ciutat jardí, Valldoreix era una zona eminentment pagesa. En aquest sentit, Can Monmany pot jugar un paper molt rellevant. Hi ha hagut moments en què semblava que es volia privatitzar l’espai o impulsar-hi projectes que fins i tot podien comportar la desaparició de l’activitat agrícola. Nosaltres no compartíem aquesta visió, perquè es tracta d’un espai situat dins d’un entorn natural i amb limitacions urbanístiques que fan inviables determinats projectes. Això no vol dir que en el futur no hi pugui haver alguna fórmula de col·laboració pública i privada —de fet, ja existeix amb projectes com l’Hortiga—, però creiem que ha d’haver-hi un pes important de l’activitat pública dins de Can Monmany.

Quin tipus d’equipament s’hi podria fer?

Actualment, hi ha uns 4.000 metres quadrats construïts a Can Monmany, i això permet pensar en una multiplicitat d’usos. Podrien ser activitats diverses i complementàries. En aquests moments s’està treballant en el pla director de Can Monmany, que ha de servir per avançar en paral·lel en dues línies: d’una banda, estudiar la possible compra i, de l’altra, definir els futurs usos de l’espai. Cal tenir en compte que és un edifici amb un valor patrimonial molt important. És una construcció singular, obra d’un arquitecte destacat, i està protegida per diferents figures patrimonials i urbanístiques, cosa que també condiciona les possibles transformacions. Per tot plegat, el que vam plantejar és que, si després de vint anys s’ha demostrat que el model de propietat compartida no funciona, potser cal replantejar-lo. I en aquest sentit, Valldoreix estaria disposat a adquirir el 50% de la propietat que actualment té l’Ajuntament de Sant Cugat.

En aquests moments, l’Ajuntament de Sant Cugat està estudiant la possibilitat de la compra. Hi ha algun preu sobre la taula?

Hi ha una proposta amb uns valors de referència que estan inventariats en diferents documents. Per tant, no són xifres improvisades, sinó que provenen de valoracions que ja existeixen. Ara mateix l’Ajuntament de Sant Cugat està estudiant aquests valors. Nosaltres els hem posat sobre la taula com a punt inicial de negociació. No sé exactament quines passes està fent internament l’Ajuntament, però estic convençut que al llarg del 2026 podrem avançar en aquesta negociació i, probablement, arribar a algun acord.

L’altre dia es va anunciar que l’Ajuntament de Sant Cugat assumiria una part del cost de l’aparcament de Can Cadena. Aquest acord s’ha negociat amb l’EMD?

No exactament. Pel que sabem, es tracta d’un acord entre els partits que formen el govern de l’Ajuntament de Sant Cugat. És un acord al qual han arribat l’alcalde i el tinent d’alcalde, que representen els dos grups municipals que governen. Aquest acord se’ns va traslladar posteriorment en una reunió bilateral entre les dues institucions que es va celebrar un divendres, el dia 13. En tot cas, nosaltres ens alegrem que hi hagi un acord positiu per a Valldoreix. Sempre és bona notícia que hi hagi compromisos d’inversió al territori. Potser també hauríem pogut dir-hi la nostra com a govern, però si és un acord entre partits tampoc hi tenim gaire a dir. El que sí que és important és que Sant Cugat destini part dels recursos que rep —per exemple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona— a inversions també a Valldoreix. Al cap i a la fi, representem aproximadament el 10% de la població del municipi i la ciutadania de Valldoreix també paga el tribut metropolità. Per tant, té sentit que una part de les inversions que arriben de l’Àrea Metropolitana es destinin també a aquest territori. En aquest cas parlem de l’aparcament de Can Cadena, que no només utilitzen els veïns de Valldoreix, sinó també moltes persones de la resta del municipi que hi deixen el cotxe per agafar els Ferrocarrils. Es tracta d’un aparcament de terra que cal urbanitzar, i que l’Ajuntament de Sant Cugat es comprometi a aportar-hi una part del finançament és una bona notícia. Ara bé, encara no s’ha concretat quina serà exactament aquesta aportació ni s’ha fet pública la quantitat. En qualsevol cas, el més important és que entre totes les administracions es pugui tirar endavant aquest projecte. És una actuació positiva i necessària.

Com està el tema del conveni econòmic amb Sant Cugat? S’està treballant en la seva renovació?

Sí, és un tema que ve de lluny. De fet, alguns dels convenis ja portaven temps caducats, fins i tot abans del mandat passat. En el cas del conveni competencial, fa encara més temps que està caducat. Nosaltres hem plantejat en diverses ocasions la necessitat de revisar i renovar aquests dos convenis. En aquests moments tots dos estan sobre la taula i se n’està parlant. Pel que fa al conveni econòmic, queden alguns serrells per acabar de tancar. En tot cas, tant una administració com l’altra hem expressat que no hi ha voluntat de fer canvis substancials en el seu contingut. Ara bé, hi ha un factor nou que abans no existia i que s’ha de tenir en compte. És el cas del transport urbà. Abans Sant Cugat participava en el transport urbà de Valldoreix i l’EMD també hi contribuïa econòmicament. Ara, però, aquest servei ha passat a dependre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tal com estableix la normativa. Per tant, aquest canvi és una de les variables que s’han d’ajustar a l’hora de renovar el conveni econòmic entre les dues administracions.

L’altre dia, a la Junta de Veïns, es va aprovar una modificació del pressupost amb el suport del PP, i des de Junts es va criticar que no hi havia partida per la Diada. 

Que ningú en tingui cap dubte: la Diada es farà. La Diada existirà i la celebrarem. En aquell moment es va acordar treure aquella partida concreta del pressupost, que estava dins del capítol de protocol, però això no vol dir que la Diada no es faci.La celebrarem igualment i la farem tan participativa i lluïda com els darrers anys, amb una gran implicació de la ciutadania i de les entitats de Valldoreix.

En els últims mesos sembla que el govern ha buscat més el suport del PP. Hi ha hagut un canvi d’aliances?

Si fem balanç del que portem de mandat, és cert que en alguns moments Junts ha donat suport a iniciatives del govern, però en general el que hi ha hagut és una política orientada a desgastar el govern. No dic que sigui il·legítim; forma part de la política. Però cadascú és responsable de les seves decisions i del sentit del seu vot quan aixeca la mà en un ple. Per exemple, en una gran modificació pressupostària del 2025, que incloïa projectes importants com l’escola de música o inversions a l’escola bressol, Junts va votar-hi en contra. Haurien d’explicar ells per què. En la darrera modificació pressupostària, d’uns dos milions i mig d’euros, Junts es va abstenir. Jo crec que va ser una decisió tàctica, perquè ja veien que la proposta tiraria endavant amb el vot favorable del Partit Popular. Nosaltres sempre hem tingut la voluntat de negociar i arribar a acords amb Junts. Però sovint passa que s’arriba a acords amb els vocals de Junts i després algú, des de fora o des d’un altre nivell del partit, decideix fer marxa enrere.Jo no participo de la dinàmica interna de Junts i, per tant, no sé exactament qui acaba prenent aquestes decisions. El que sí que sembla clar és que els tres vocals de Junts a Valldoreix no sempre tenen l’última paraula en determinats temes.

Se sent còmode amb el vot favorable del PP a aquesta modificació pressupostària?

Jo em sento còmode quan les coses tiren endavant i podem donar servei a la ciutadania. Aquesta és la veritable comoditat. Governar no és mai fàcil i no sempre estàs satisfet amb totes les situacions, però el que és important és que els projectes avancin. En aquest cas hi ha hagut un acte de responsabilitat per part del PP. El motiu concret s’hauria de preguntar al seu vocal, però el que és evident és que hi ha hagut una visió de poble. No es tracta de beneficiar el govern progressista de Valldoreix, sinó de beneficiar la ciutadania. Darrere d’aquestes modificacions pressupostàries hi ha actuacions molt concretes: arreglar desperfectes als carrers provocats per les pluges, renovar la flota d’autobusos, millorar serveis educatius o fer inversions com la climatització de l’escola bressol. En definitiva, es tracta de tirar endavant projectes que la ciutadania reclama i que com a administració tenim l’obligació de fer possibles. En aquest cas hi ha hagut voluntat real de negociar i d’arribar a acords, i en qualsevol acord totes les parts han de cedir alguna cosa. Així és com ha acabat passant.

Falta un any per a les eleccions. Té la voluntat de tornar a ser candidat de la coalició d’esquerres?

Parlem primer de com funciona la candidatura. Valldoreix Plural és una agrupació d’electors, i això és important aclarir-ho. En aquest sistema es presenta una persona amb un suplent, i és aquesta persona la que demana el suport de la ciutadania per poder concórrer a les eleccions. El funcionament de les EMD és particular i sovint genera confusió. De fet, estem intentant que hi hagi una llei pròpia per a les EMD que reguli millor aquest sistema, perquè actualment és complex i molta gent no l’acaba d’entendre. Quan la ciutadania vota, vota directament la persona que opta a la presidència, però després aquesta persona ha de governar amb la resta de representants del plenari. Si no hi ha suports suficients, és molt difícil governar, perquè decisions importants com el pressupost depenen de la Junta. Pel que fa a la meva situació, la meva voluntat és posar-me a disposició de Valldoreix Plural i també de la ciutadania per tornar a encapçalar un govern divers, plural, progressista i d’esquerres a Valldoreix.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.