Díaz: "ERC, CUP, Junts per Catalunya i La Crida ens hem de posar d'acord i ho farem"

Jenn Díaz, diputada per ERC al Parlament de Catalunya i escriptora, va participar en la presentació d'Esperança i llibertat, el llibre que el pres polític santcugatenc Raül Romeva ha escrit des de la presó de Lledoners, i que compta amb el pròleg de la mateixa Jenn Díaz. La diputada analitza la situació política del país, les desavinences entre ERC i Junts per Catalunya i el PDeCAT, i el judici pel procés, que comença aviat.

El judici als encausats pel procés i l'1-O començarà aviat. Com l'encara ERC?

Bé, l'encara com el que és, un judici polític amb una estructura de campanya. De fet, el seguiment i la cobertura què hi donarem serà total, hi haurà desplaçaments de diputats, tota mena d'iniciatives, com ara manifestacions i activitats arreu del país, fins i tot anant a Madrid. Encaixant una mica amb la campanya de les europees anirem per tot el territori espanyol amb qui tinguem aliances, i també anant a Europa. Per tant farem una cobertura total i a fer política.

S'ha parlat del judici de la vergonya, del fet que la sentència ja està dictada, etc. En cas que aquesta sigui condemnatòria, quin és el següent pas?

El següent pas, crec que serà una resposta de país. No tant el que diguin els partits, ens hem de plantejar com a país si és això el que volem, si és aquest el model democràtic que volem pel nostre país, sigui en forma de república o d'autonomia. Això ja va més enllà d'ideologies i de projectes polítics i és un atemptat contra els nostres drets i llibertats. De la mateixa manera que el 3 d'octubre va haver-hi un consens per rebutjar la violència policial, l'endemà mateix d'una sentència condemnatòria, la resposta hauria de ser igual de consensuada, més enllà dels partits sobiranistes o dels sospitosos habituals.

ERC té un líder a la presó (Oriol Junqueras), i un altre a l'exili (Marta Rovira). Com s'ha reestructurat el partit per seguir endavant?

Per sort, malgrat que des de fora els lideratges són molt personificats i tothom tenim al cap l'Oriol i la Marta, el que és cert és que quan t'apropes una mica més al partit, veus que el lideratge és coral, està repartit i el funcionament en el dia a dia segueix amb tot aquell equip que hi ha darrere de les dues cares visibles, que són l'Oriol i la Marta. El que necessitem avui en dia no és només resoldre el dia a dia al Parlament o al Congrés, sinó que hi ha dues vies. Una més a curt termini i una més de mirada llarga que es pot fer també des de l'exili i des de la presó. De fet, tant l'Oriol com la Marta tenen una perspectiva que segurament nosaltres, que treballem en el dia a dia, no tenim l'oportunitat de parar un moment i pensar en clau de país. A efectes pràctics el partit segueix funcionant com sempre i l'únic és que les comunicacions, malauradament, van a un altre ritme.

"No renunciem a pensar en l'altre"

La portada del llibre de Raül Romeva, Esperança i llibertat, apareix una vinyeta en la qual s'hi pot llegir 'Mirada llarga' i 'Mà estesa'. Què volen dir aquests dos conceptes?

Aquests dos conceptes, si no existissin com a proposta i com a projecte d'ERC, probablement jo no seria aquí com a política, potser com a escriptora per donar suport i presentar el llibre del Raül, però potser no seria diputada o no hagués fet un canvi radical de vida. Mirada llarga i mà estesa vol dir que més enllà de les línies vermelles que puguem tenir com a grup parlamentari, i que nosaltres no renunciem al dret a l'autodeterminació, que volem una república catalana, no renunciem a pensar en l'altre, i quan dic pensar l'altre no estic pensant en líders polítics, sinó en tota aquella ciutadania que potser fins ara no creu que la república sigui el seu projecte polític. Jo sóc del Baix Llobregat i tinc el deure moral d'encarar aquesta situació, que va més enllà del curt termini. Aquesta mirada llarga i aquesta mà estesa parla de ser-ne més i de superar aquest 50% en el qual jo sí que em sento una mica bloquejada. És important superar la meitat de la ciutadania.

Quan es parla d'eixamplar la base es pensa amb els Comuns?

Jo no només apel·lo als Comuns, també apel·lo al socialista catalanista que encara existeix i que potser, per inèrcies de vot, i fins i tot per un cert respecte a les històries de cada partit, són fidels a un vot. Jo crec que és molt important recordar la figura d'Ernest Maragall, per exemple, no només com a candidat, sinó com a persona que s'acosta a ERC, o la figura dels independents, que van més enllà de l'independentisme tradicional. Per tant no només apel·lo als Comuns, sinó també als socialistes.

"Un independentisme que és més república que independentista i que és més demòcrata que independentista"

Com es pot seduir a aquesta gent?

Amb mèrits propis, explicant quin país els hi estem presentant, de què va aquesta república catalana, i per altra banda, quin país som (som els que vam defensar les urnes, som els que vam defensar les escoles, i malgrat tot, som els que vam votar). Per una altra banda hi ha un estat repressor que, per si no els acaba de convèncer, un independentisme que és més república que independentista i que és més demòcrata que independentista. Jo crec que encara queden molts Comuns i catalanistes socialistes per convèncer.

Fa uns dies es va constituir La Crida Nacional. Per què ERC decideix no formar-ne part?

ERC no diu sí a La Crida perquè crec que el partit, des de les seves pròpies estructures considera que ja té les eines necessàries per poder tirar endavant el seu projecte polític. Com que no té aquesta necessitat de formular ni el projecte, ni la ideologia, ni els objectius, des de l'estructura d'ERC ja se sent prou còmode per tirar endavant.

"Estem obligats al fet que hi hagi un consens perquè amb els anys no ens podrem permetre mirar enrere i no haver arribat a aquest consens"

Existeix consens en l'estratègia a seguir?

Estem obligats al fet que hi hagi un consens perquè amb els anys no ens podrem permetre mirar enrere i no haver arribat a aquest consens. L'altre dia la Marta Rovira, a l'entrevista que va fer al FAQS ho deixava molt clar. Si no ens posem d'acord, si no tirem endavant amb aquesta unitat estratègica, no ens en sortirem.

Què dirien des d'ERC a tota aquesta gent que reclama unitat entre els grans partits independentistes, que se sent cansada que els partits sobiranistes no s'acabin de posar d'acord?

Bé, la situació és prou complex per a tenir aquest bloqueig. El que demanaria a la gent és que anem més enllà del debat fàcil, que la unitat estratègica i d'acció va més enllà, de les segles, va més enllà de les llistes i més enllà de guanyar eleccions. Crec que faríem bé d'equiparar unitat amb lleialtat, jo crec que la lleialtat és la màxima que no ens podem saltar i que no va de guanyar eleccions, de llistes, etc, sinó de respectar-nos i de tractar-nos d'iguals. Això és el que hem de fer independentment del nombre de diputats que tinguem dins del Parlament. ERC, CUP, Junts per Catalunya i La Crida ens hem de posar d'acord i ho farem.