Natalia Garriga, consellera de Cultura FOTO: Bernat Millet

Política

Garriga (consellera de Cultura): “Sant Cugat és un exemple de ciutat cultural”

Natàlia Garriga és la consellera de Cultura de la Generalitat des del maig i viu a Sant Cugat des de fa 16 anys

Natàlia Garriga és la consellera de Cultura de la Generalitat. Va venir a viure a Sant Cugat fa 16 anys, al barri de Coll Favà, procedent de Barcelona. Garriga és llicenciada en Dret i, quan estudiava, va entrar a treballar a l’administració pública, però no va ser fins al 2000 que va començar a militar a ERC. Feia tres anys que era secretària nacional de Cultura, Educació i Esports. També va treballar a l’Institut Català d’Empreses Culturals. 

S’ho va haver de pensar, quan li van oferir ser consellera?

Sempre t’ho penses, perquè produeix vertigen. És una responsabilitat molt gran. En un moment com aquest, en què el sector estava tan tocat, penses que si pots ajudar d’una manera o una altra a la millora del sector, tots hi hem de ser.

Com es troba ara mateix el sector cultural?

El sector ha sigut un dels més tocats i ho ha passat molt malament. De fet, el sector de les arts en viu, les sales de concert, etc. ho ha passat molt malament i encara ho passen malament. Però al mateix temps estem en un sector molt il·lusionat. Estem en nova temporada i les companyies i els programadors tenen moltes ganes. Si la pandèmia no ens dóna un altre ensurt, aquesta temporada serà una gran temporada en tots els sentits.

"Si la pandèmia no ens dóna un altre ensurt, aquesta temporada serà una gran temporada"

Quines són les seves prioritats com a consellera?

Podríem parlar de tres molt àmplies. Primer, ningú dubta que aquest país és un país amb talent, amb creativitat, amb empreses culturals de primer nivell, amb equipaments de patrimoni i cultura popular. El que volem fer és establir un sistema cultural de referència on estigui tot connectat.

Quina és la segona?

Ja està pactat en el nostre govern de coalició, i és pressupostar el 2% cultural. Arribar aquí en aquesta legislatura ha de ser un fet. Perquè el sector ho necessita, no tot són diners, però el pressupost ajuda i perquè fa més de 10 anys que el pressupost de cultura, menys en el darrer pressupost, està molt congelat. És un dels departaments que més ha patit aquests anys.

I la tercera?

El pacte nacional per la llengua. Som conscients que fa 40 anys vam pactar uns acords molts de mínims: que tothom pugues conèixer la llengua catalana i que es poguessin expressar en tots els àmbits. Ara per exemple, el judicial és un àmbit difícil, també l’audiovisual o molts altres. En aquests moments podem anar al metge i que no ens atengui en català , perquè fins i tot no l’entenen. Així, no tothom coneix o pot parlar o escriure en llengua catalana en tots els àmbits... Hem d’analitzar on som i arribar a un acord amb tots els agents polítics i civils. Això vol dir seure en una taula tranquil·lament per tal d’arribar a un acord, que no és més que el mateix acord al qual vam arribar fa 40 anys, però amb els reptes que tenim ara de globalització, de l’audiovisual de les plataformes...

"En aquests moments podem anar al metge i que no ens atengui en català , perquè fins i tot no l’entenen"

Qui hi ha de ser en aquest pacte per la llengua. La defensa del català és entesa, per alguns sectors, com una qüestió independentista o nacionalista i no una qüestió cultural.
En aquest cas hem de treure el partidisme. El català és cosa de tots i això ho hem volgut fer entendre des del moment en què vam fer el primer acte a la legislatura de la comissió de cultura. El que hem de fer és que la major part dels partits entrin en aquesta manera de veure, i treure la crispació que hem tingut aquests darrers anys que no ens aporta a res. El català és cosa de tots, i per tant ens hem d'unir per arribar aquest nivell. Per això el que hem intentat és fer veure a tothom on érem fa 40 anys, on hi érem tot l'espectre de l'arc parlamentari durant la transició. Hem de poder trobar entesa. a part d'amb els partits de govern i amb la CUP, hauríem de poder trobar l'acord amb els Comuns i amb el PSC, això creiem que ho podem aconseguir.

Però al Parlament també hi ha VOX, Cs i PP
Nosaltres els hi hem explicat i ho seguirem fent. I ells hauran de prendre la decisió. En tot cas un ampli espectre del Parlament hi podrà entrar.

Està preocupada per les últimes dades que han sortit de l'ús del català?
Les dades t'ajuden a saber, la qual cosa és molt important perquè aleshores pots fer accions polítiques. Però això només ens diu on hem de ser més forts i on hem de posar més esforços.

S'ha d'augmentar l'oferta juvenil i infantil a l'audiovisual amb català?
Segurament no tornarem a tenir el Súper 3 en el moment que va sortir, ja que l'oferta dels mitjans en aquell moment era molt diferent a la que tenen ara. Sí que és cert que la nostra gran eina, que és la Corporació Catalana, ha de fer un esforç per tal que el català sigui més present i que vagi dirigit sobretot a aquests públics.

FOTO: Bernat Millet 

Com veu la proposta d’augmentar les vacunacions oferint a qui està vacunat descomptes en els espectacles?

Nosaltres encara no ho veiem, hem de conscienciar a les persones que s’han de vacunar. De fet, és que discriminaríem a la gent que ja s’ha vacunat. El que hem de fer és campanyes més per sectors, és a dir, detectar aquells sectors que no s’estan vacunant i mitjançant els seus referents, conscienciar que s’han de vacunar i que la vacunació és bona per tothom.

No s’han plantejat obrir per exemple cultura popular fent servir el passaport covid?
Estem treballant protocols. Estem treballant sobre l’índex de rebrot per zones, no fa falta que a tot Catalunya sigui igual. Però ara mateix, Salut ens demana uns dies, que acabem d’obrir les escoles i veure quina és la situació, estem parlant de quinze dies. Tenim un sistema sanitari molt esgotat, per tant mirem de tenir una mica més de paciència, tot i que ja sé que és difícil.

Com s'ha trobat el departament?
Ens hem trobat un departament prim, en el sentit que durant molts anys s'ha invertit poc en el Departament de Cultura. Els mateixos recursos humans són escassos. Hi ha poca gent per fer moltes coses. Ara, la gent que treballa a Cultura hi dedica un gran esforç.

"Arribem amb mola ambició i amb referents com va ser el conseller Tresserres"

Hi ha hagut un canvi de partit a la conselleria, suposo que em dirà que és un bon canvi
Per nosaltres, evidentment. Feia deu anys que ERC no estava a cultura, des del conseller Tresserres. En teníem moltes ganes, tenim programa i això es nota; arribem amb mola ambició i amb referents com va ser el conseller Tresserres.

Deixi'm que li pregunti per la seva imputació per la causa de l'1 d'octubre. Això pot arribar a afectar el seu futur com a consellera?
Vaig ser de les persones detingudes el 20 de setembre del 2017, i vaig passar aquella nit al calabós. Vaig seguir imputada pel jutjat número 13, però ara, amb la meva condició de consellera, sóc aforada, per tant s'ha demanat el canvi de la meva causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i ara estem en aquest trànsit. En realitat jo segueixo pensant que no hem fet cap delicte i que podré seguir durant aquests 4 anys sense cap problema.

Que vostè pensi això, no és cap assegurança que sigui el mateix que dictamini el jutge.
És evident que el comportament judicial no és gaire previsible, sinó tot el contrari, però seguim pensant que no ens hauria de passar res més que aquesta imputació.

FOTO: Bernat Millet 

Com veu la cultura santcugatenca?

Sant Cugat és un exemple de ciutat cultural. Tenim un teixit cultural molt gran i ric, en tots els àmbits. En escènic, en cultura popular, en artístic, tenim escriptors, artistes... tenim de tot. Per altra banda, hi ha un Ajuntament que fa una aposta decidida des de fa anys en aquest sistema cultural, perquè Sant Cugat és dels ajuntaments que més part del seu pressupost dedica a cultura i també en la seva aposta pel sector associatiu. Jo detecto aquestes grans apostes.

"Hi ha un Ajuntament que fa una aposta decidida des de fa anys en aquest sistema cultural"

Sobre la cultura popular, vam poder veure-la al ‘Paga-li, Joan’ per Festa Major. Hi ha una gran cultura popular a Sant Cugat.

És un teixit molt important. La cultura popular ajuda a cohesionar la societat, a tota la gent que venim d’altres llocs, per tant fan aquest valor social. Aquests darrers mesos ha patit molt perquè no s’ha pogut trobar, però jo crec que ara tornarem a revifar.

Hi ha moltes personalitats de la cultura que viuen a Sant Cugat, des d'escriptors a artistes, a actors. A què creu que es deu això?
Segurament perquè té un gran atractiu, és una ciutat agradable que segurament ha crescut urbanísticament força bé, comparada amb l'entorn. És molt propera a Barcelona i això ha obert que hi hagi molta gent que tingui ganes de venir-hi a viure. A més, és una ciutat molt tranquil·la.

Com veu els equipaments culturals de Sant Cugat. Poques ciutats en tenen tants.
De la dimensió de Sant Cugat, crec que no, és de les primeres. I tenim equipaments d'àmbit nacional, a més del Teatre-Auditori que té una gran programació. Darrerament he vist que hi ha una aposta per la igualtat de gènere i que estan apostant per la programació juvenil... i també que han deixat participar al públic juvenil en l'elaboració dels programes. Això és molt interessant. I tenim la Unió a punt d'obrir-se, que és un dels grans reptes dels últims 20 anys a Sant Cugat.

Hi ha dos equipaments de la Generalitat aquí. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i l'Arxiu Nacional. Això És una anomalia?
Segurament sí, segurament també es dona per la proximitat i perquè es va fer una gran aposta en aquell moment. L'Arxiu Nacional és un gran equipament que té una funció esplèndida. El CRBM també, però és molt menys conegut per la gent. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.