L'estelada oneja a la plaça de l'estació des del setembre..

Política

La judicialització de l'estelada de la plaça de l'estació

Ciutadans, Partit Popular, VOX i Societat Civil Catalana han presentat denúncies a diferents estaments contra l'estelada de la plaça de Lluís Millet

L'11 de setembre de 2014, l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va decidir penjar l'estelada a la plaça de Lluís Millet, a l'estació de Ferrocarrils. Des de llavors, la bandera independentista oneja en una de les principals places del municipi. La presència de l'estelada ha generat polèmica entre alguns sectors i diferents formacions polítiques i entitats han portat fins als jutjats la seva presència.

Ciutadans, Partit Popular, VOX i Societat Civil Catalana han estat els grups que han denunciat en alguna instància judicial la presència de l'estelada a la via pública i n'han demanat la seva retirada. Fins ara, quan el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Barcelona ha ordenat a l’Ajuntament de Sant Cugat la retirada de l'estelada en un període de deu dies, la justícia no havia atès les demandes de treure la bandera.

Ja després de la col·locació de l'estelada el 2014, el Partit Popular va parlar de fet "inacceptable" i "abús antidemocràtic". Ciutadans també es va mostrar en contra de la decisió i va apuntar que la bandera independentista simbolitza la "divisió de la societat catalana que pretenen alguns".

Quan l'alcaldessa va penjar l'estelada, 17 dels 25 regidors del ple municipal de Sant Cugat eren de partits sobiranistes. Actualment, són 18 de 25 els independentistes.

La judicialització

Societat Civil Catalana va ser el primer en presentar una demanda contra l'Ajuntament de Sant Cugat per l'estelada. És aquesta demanda la que ara ha portat al Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Barcelona a ordenar al Consistori la retirada immediata de la bandera, tot i que inicialment va desestimar les mesures cautelars solicitades per Societat Civil.

"Imaginem que cada ajuntament posa una bandera comunista, feixista o cristiana", van exposar des de Societat Civil, que van afegir: "Molts santcugatencs ens sentim ofesos".

Aquest juliol, el jutjat ja va ordenar a l'Ajuntament la retirada de la bandera per la demanda de Societat Civil, tot i que el Consistori va recórrer. Ara, la justícia n'ordena la retirada de manera cautelar, fins que no es resolgui el recurs municipal.

"Torpedinar la democràcia"

Abans de les eleccions municipals del 2015, va ser VOX qui va interposar un recurs a la Junta Electoral de Terrassa per tal que l'Ajuntament retirés l'estelada de l'estació. "No es pot torpedinar la democràcia, ni deixar de representar tots els ciutadans, ni ofendre ningú", van argumentar llavors.

L'Ajuntament santcugatenc va dir llavors que retiraria l'estelada si així li requeria la Junta Electoral. Tot i això, finalment l'òrgan electoral va decidir que l'estelada podia seguir a l'estació, tot i ser període electoral, ja que no es tractava de cap col·legi electoral ni edifici públic.

"Mil signatures"

Ciutadans també s'ha sumat a la judicialització de l'estelada de la plaça de Lluís Millet i va interposar una demanda a la Junta Electoral per reclamar la retirada de la bandera. A més, va recollir un miler de signatures per demanar a l'Ajuntament que despengés l'estelada.

"La col·locació de l'estelada en un espai públic com la plaça de Lluís Millet contradiu els principis democràtics, ja que trenca amb la neutralitat i  “suposa un ús pervers en favor d'una ideologia concreta”, van justificar des de la formació taronja.

Aval a l'estelada

Durant l'última campanya electoral de les eleccions generals, va ser el Partit Popular qui va recórrer a la justícia per aconseguir retirar l'estelada. El PP va presentar una demanda a la Junta Electoral "enfront del persistent silenci als requeriments formulats a l'Ajuntament per part del Partit Popular des del passat 9 de maig de 2016".

La Junta Electoral va desestimar la demanda perquè va considerar que no hi havia bases per "ordenar la retirada de la bandera en no estar situada en un edifici públic ni en un col·legi electoral". Això va ser tot just fa quatre mesos, al juny de 2016.