L'oposició acusa el govern d'excusar-se en la falta de criteris de la taxa de residus

L'equip de govern (Junts i ERC) ha presentat una moció conjunta per instar "les Corts espanyoles a revisar i modificar la nova llei de recollida de residus, amb l'objectiu de fer-la viable des del punt de vista tècnic, econòmic i operatiu" durant el ple municipal de Sant Cugat del dimecres 24 de desembre. Segons el govern, "la normativa estatal ha imposat un repte considerable i no ha establert criteris homogenis per calcular els costos i recaptar els diners". Els grups de l'oposició, però, han acusat el govern d'excusar-se en la falta de criteris i l'han culpat de "no haver fet bé els deures", votant-hi en contra el PSC, el PP, la CUP i En Comú Podem i abstenint-se Vox.

El tinent d'alcalde Carles Brugarolas (Junts) ha explicat que la taxa "deriva d'una llei estatal que aplica una directiva europea i que obliga els ajuntaments de més de 5.000 habitants a instrumentar una taxa que recapti el 100% del cost del servei, i que exigeix millores que encareixen la gestió". El juntaire ha detallat que per mesurar individualment el comportament dels ciutadans s'han establert tres criteris possibles: nombre de membres de la unitat familiar, consum d'aigua o valor cadastral. "El criteri que voldríem aplicar, pagar en funció dels residus generats, es pot compartir, però trobem un problema greu en la manera com la llei obliga a instrumentar-ho", ha explicat, afegint que hi ha falta de transitorietat o d'instruments compartits per avançar de manera homogènia. Brugarolas ha reconegut que cada ajuntament "ha fet el que ha pogut, no el que demana la llei", i ha destacat la necessitat de millorar, però assegurant que la ciutadania "percebi certa correlació entre el seu comportament ambiental i la taxa que paga, sense generar animadversió contra l'administració per combatre el canvi climàtic".

El portaveu d'ERC, Bernat Picornell, ha afegit que la nova llei "impacta directament en la ciutadania" i que els objectius estan clars: prevenció de residus, qui contamina més paga més i fiscalitat ambiental efectiva. El tinent d'alcalde ha criticat que la llei "obliga a desplegar mecanismes sense criteris clars, fet que ha generat desigualtat territorial entre municipis, sobrecàrrega als ajuntaments i inseguretat jurídica per als ciutadans". "Necessitem fer-ho millor. Ja vam defensar que calia modificar aspectes de la llei i demanem que l'estat estableixi criteris clars i comuns per donar seguretat jurídica, claredat normativa als governs locals i igualtat territorial", ha afirmat.

L'oposició, però, no ha compartit aquesta visió. Vox i PP han acusat el govern de no haver fet els deures i de buscar excuses en la llei estatal. Marcos Rodríguez, portaveu de Vox, ha titllat l'aplicació de la taxa "d'arbitrària i injusta" i ha criticat que la llei no estableixi un criteri clar i efectiu de "qui contamina més paga més". Ha afegit que s'haurien de prendre mesures "per mitigar el dany, com reduccions fiscals", i ha recordat que els 2.400 recursos veïnals ja presentats demostren un "total desastre" en l'aplicació de la norma. Alfredo Bergua, regidor del PP, ha insistit que la Unió Europea mai ha obligat a crear aquesta taxa, sinó només la directiva, i ha acusat el govern estatal de Pedro Sánchez de ser responsable. Bergua ha reiterat que el PP ha estat sempre contrari a la taxa i que continua lluitant contra aquesta "imposició injusta", assegurant que la moció només busca fer-la viable per als ajuntaments: El PP no vol fer-la viable sinó suprimir-la".

Els grups d'esquerra també han criticat la moció. Juanma Cayuelas, regidor d'En Comú Podem, ha destacat que el govern "hauria pogut aplicar un model més just combinant diversos criteris, com nombre de persones, renda familiar, consum d'aigua i valor cadastral" i ha afegit que això hauria requerit "un esforç més gran en posar en marxa la maquinària tècnica de l'Ajuntament i hauria permès que la taxa servís també per millorar la recollida selectiva". Cayuelas també ha subratllat que el problema de fons no és la normativa estatal "sinó la decisió política sobre com aplicar-la a Sant Cugat". Marco Simarro, portaveu de la CUP, ha qualificat la proposta de "sortir del pas" després de 2.400 reclamacions veïnals, criticant "l'aplicació errònia del valor cadastral i el fet que s'hagi convertit en una mena de segon IBI". El cupaire ha assenyalat que la moció "no resol de manera immediata les injustícies del model ni els abusos amb molts llogaters" i ha defensat que seria més realista "instaurar un servei de recollida que permeti individualitzar el pagament".

D'altra banda, el PSC, amb el regidor Jose Gallardo, ha carregat contra el govern per excusar-se en la llei "en lloc d'assumir responsabilitats i estudiar alternatives com han fet altres municipis". Ha subratllat que el problema "no és la llei sinó la seva aplicació", i ha criticat decisions com obligar a pagar per solars o pàrquings sense ús i per igual els que reciclen i els que no. El socialista també ha recordat altres municipis amb exemples de bonificacions més justes, com l'Hospitalet, que aplica una mitjana entre el 30% sobre valor cadastral i el 70% segons el nombre d'habitants.

En una intervenció final, Brugarolas ha insistit que el govern afronta "un repte per aconseguir gravar bé i tenir una fiscalitat ambiental que funcioni" i ha recordat que molts municipis "ja han implementat la taxa i comptaven amb experiència que Sant Cugat no tenia". Finalment, ha reiterat que el govern proposa sol·licitar a les Corts espanyoles una transitorietat per poder avançar cap a un model on "qui contamina paga".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.