El Pacte pel Padró de Catalunya divideix els partits d'esquerres i de dretes a Sant Cugat

Fa un mes es va presentar i signar al Parlament el Pacte pel Padró de Catalunya, impulsat per la Xarxa d'Entitats del Padró i amb el suport del PSC, ERC, els Comuns, la CUP i més de 200 entitats, per aconseguir que els veïns de tots els municipis puguin empadronar-se, "sense cap mena de discriminació". Arran d'aquest pacte, diferents partits estan presentant mocions als ajuntaments catalans per donar-hi suport. Al ple de juliol, a proposta d'En Comú Podem, aquest grup municipal, juntament amb ERC, el PSC i la CUP, han presentat una proposta perquè l'Ajuntament de Sant Cugat s'hi adhereixi. Però no ha prosperat, amb els vots en contra de Junts per Sant Cugat, el PP i VOX. Per al tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró, els partits proposants no tenen credibilitat en matèria de política de padró, ja que, segons ell, quan van governar es va produir un 'desori absolut'. Especialment, ha criticat la gestió del padró que van fer els cupaires Lourdes Llorente i Marco Simarro.

Més de 4000 persones donades de baixa al padró de cop

Segons ha assegurat Puigneró, abans de l’arribada del tripartit, en aquest municipi es donaven de baixa del padró unes 1.000 persones a l’any. En canvi, durant el primer any de mandat del tripartit, l’any 2020, només es van donar de baixa 5 persones; el 2021, 2; i el 2023, 7. Per a Puigneró, aquestes xifres no reflecteixen la realitat poblacional del municipi i considera que els responsables d’aleshores "no estaven acreditats" per gestionar aquesta àrea. "Hem hagut de donar de baixa de cop més de 4.000 persones perquè algú no havia fet els deures. Potser ells n’estan orgullosos, però en aquest any i mig hem fet la feina i hem posat ordre", ha afirmat.

Més de 500 empadronats a Casa Mònaco

També ha mencionat el cas de Casa Mònaco, on hi havia més de 500 persones empadronades en un edifici municipal. Tot i que, segons ha admès, moltes situacions podrien estar justificades, ha qüestionat si aquesta xifra és "normal": "Tres vegades més que Sabadell, quatre vegades més que Cerdanyola o Rubí en un equipament públic". Actualment, la xifra s’ha reduït a 400 persones. "Estem fent la feina que vostès no van fer", ha defensat.

"Tirar les pilotes fora"

"En resposta a Puigneró, Aina Balada, regidora del grup municipal proposant, En Comú Podem, ha criticat l’actitud del govern, que ha qualificat la intervenció de Puigneró de "tirar les pilotes fora". Segons Balada, Puigneró ha culpat la CUP sense tenir en compte el context de la pandèmia i ha "manipulat" les dades segons la seva conveniència. "Estem debatent si s’ha d’adscriure o no l’Ajuntament al Pacte pel Padró, i ara ens parlen de frau al padró per part del tripartit. M’agradaria que m’ho expliquessin amb exemples concrets", ha dit. També ha denunciat que ha quedat palès que, per un sol vot, la moció no ha tirat endavant i ha acusat l’equip de govern de fer "una gran feina per a l’extrema dreta" i de no assumir la "responsabilitat" institucional que els pertoca des del consistori.

Garantir els drets socials a través del padró

La defensa del Pacte pel Padró de Catalunya per part dels grups municipals proposants s’ha centrat en la garantia dels drets socials a través del padró. Balada, en la presentació de la moció, ha expressat que "lamenten" haver arribat a aquesta situació i que a Catalunya s’hagin de presentar mocions com aquesta per garantir drets bàsics. I ha denunciat el "retrocés" cap a discursos que criminalitzen les persones nouvingudes amb menys recursos i ha defensat amb fermesa l’adhesió al Pacte pel Padró de Catalunya. "Exigim que ningú sigui exclòs del padró per viure en situació precària o per no tenir un contracte de lloguer', ha reivindicat. Segons Balada, el padró és el primer acte de reconeixement com a ciutadà i sense ell no es pot accedir a serveis essencials com l’educació, la sanitat o els serveis socials. "A Sant Cugat, un dels municipis més desiguals segons el baròmetre, sabem que hi ha joves que no tenen contracte de lloguer i, per tant, tenen dificultats per empadronar-se". Ha conclòs demanant que es garanteixi el padró sense requisits discriminatoris i ha recordat que "no estem parlant de grans inversions, sinó de voluntat política".

El tinent d'alcaldia Bernat Picornell (ERC) ha explicat que "el padró és una eina per garantir l’accés als drets i a les ajudes municipals", ja que qui no hi està inscrit queda exclòs de serveis com l’educació, la sanitat o les prestacions socials. "Inscriure’s al padró és un dret i una obligació per a tothom", ha insistit, i ha advertit que voler restringir-ne l’accés, com planteja l’extrema dreta, "no és un tema menor". I ha defensat el Pacte pel Padró de Catalunya com un instrument per garantir l’accés universal al padró, impulsar polítiques d’empadronament actiu i establir vies prioritàries per a les persones en situació vulnerable. "El padró és una eina de justícia social i una passa imprescindible per fer-la possible", ha conclòs.

Elena Vila, portaveu del PSC, ha afirmat que cal tornar a parlar del padró com un dret fonamental, perquè —ha dit— "el padró no és un privilegi ni un luxe". Ha defensat que aquesta eina és essencial per dimensionar correctament els serveis que ofereix l’administració i que, sense dades acurades, no es poden distribuir de manera justa els recursos públics. "El padró és la porta d’entrada als drets bàsics, i negar o dificultar l’empadronament a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat és un error com a ciutat", ha remarcat.

Ariadna Sierra, regidora de la CUP, ha defensat que la moció reconeix allò que hauria de ser obvi: que el padró és no només una obligació legal, sinó també una qüestió de "governar amb responsabilitat". "Sense padró, no sabem a qui ens hem d’adreçar amb les polítiques socials", ha afirmat. I ha recordat que, històricament, el padró també s’ha utilitzat com a eina de control de la immigració i ha reclamat que es deixi de posar traves a l’empadronament de persones en situació d’extrema vulnerabilitat. "Sant Cugat és un dels municipis més desiguals i el preu de l’habitatge expulsa moltes persones cap a la invisibilitat. I aquesta invisibilitat comença al padró".

Arguments en contra de PP i VOX

Per la seva banda, el portaveu del PP, Àlvaro Benejam, ha defensat que el padró no és un dret, sinó una obligació i una possibilitat, i que per empadronar-se cal complir una sèrie de requisits. I, tot i reconèixer que la majoria de persones que sol·liciten ajudes ho fan perquè realment ho necessiten, ha advertit que també hi ha casos d'"abús del sistema". I ha conclòs que "cal estar atents a les persones vulnerables, però també cal prevenir el frau". Això per a ell és clau per garantir que qui es beneficia dels drets sigui realment veí del municipi.

Marcos Rodríguez, portaveu de VOX, ha criticat la moció perquè considera que, sota la idea de garantir drets, posa en risc la justícia social i "perjudica" els veïns vulnerables de Sant Cugat. Al·lega que l’augment d’ocupacions il·legals i "immigració irregular" empitjora la situació i "amenaça" la sostenibilitat dels recursos municipals i l'equitat en l'accés als serveis públics. "Existeixen serveis públics que s'han de protegir perquè el veí que contribueix a l'erari públic pugui gaudir i accedir a ells en condicions òptimes", ha afirmat Rodríguez abans d'alertar dels problemes derivats de la política d’empadronament a la ciutat, com els empadronaments a la Casa Mònaco, on ha recordat que hi ha 510 persones empadronades sense residència real coneguda.

El Pacte pel Padró a Catalunya, en context

El passat 18 de juny es va presentar i signar el Pacte pel Padró a Catalunya al Parlament, amb l'impuls de la Xarxa d'Entitats del Padró i el suport de PSC, ERC, Comuns,  la CUP i 200 entitats. L'objectiu del pacte és que tots els veïns dels municipis puguin empadronar-se "sense cap mena de discriminació". Un pacte al qual Junts per Catalunya no es va adherir perquè considera que no és coherent amb els recursos disponibles al país. Tot i això, el partit es mostra disposat a establir un diàleg amb els promotors per valorar i incorporar les modificacions que considerin oportunes.

Junts també va retreure que l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya no van signar tampoc el pacte.

El PP, VOX i Aliança Catalana tampoc han signat el pacte.

Aquest pacte ha sorgit en resposta a diferents polítiques d'empadronament municipal que s'estan duent a terme a diferents ajuntaments, com el de Martorell, que volen evitar que persones s'empadronin en domicilis ocupats. També, entre altres, com a contrapunt a polítiques d'enduriment dels criteris per empadronar persones sense llar en locals d'entitats socials impulsades aquest any per l'Ajuntament de Barcelona.

Arran de la presentació i signatura del Pacte pel Padró, diversos grups municipals han presentat mocions perquè els ajuntaments d’arreu del país s’hi adhereixin. Sense anar més lluny, la setmana passada Vilafranca del Penedès hi va donar suport, i aquest dijous Calella també debatrà una moció per sumar-s’hi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.