Picornell promet “un nou impuls” a Sant Cugat en la seva presentació com a alcaldable

“El meu propòsit és treballar de forma incansable per al conjunt de veïns de la ciutat”. Amb aquesta idea, Bernat Picornell s’ha presentat com a candidat d’ERC a l’alcaldia de Sant Cugat en un acte celebrat aquest dimecres, 6 de maig, al Celler Cooperatiu, sota el títol Un nou impuls.

Més info: Bernat Picornell serà el candidat d’ERC a l’alcaldia per a les municipals de Sant Cugat

Així doncs, l'actual segon tinent d’alcaldia ha exposat els tres eixos que marcaran la seva candidatura: preservar el sentiment de pertinença a la ciutat, acompanyar la ciutadania i planificar el creixement de Sant Cugat. Picornell ha defensat que cal que administració i ciutadania “remin en una mateixa direcció” per afrontar els reptes del municipi.

L’acte ha estat conduït per l’eurodiputada i presidenta adjunta d’ERC, Diana Riba, que ha recordat que queda un any per a les eleccions municipals i ha destacat la trajectòria del candidat. A través d’un format de conversa, s’han anat introduint diferents temes amb la participació de persones de l’entorn social i associatiu.

Habitatge i planificació del creixement

L’habitatge ha centrat bona part del discurs del candidat. Picornell ha advertit que el creixement de Sant Cugat, que ha doblat la població en poc més de 40 anys, ha generat dificultats de planificació i un “repte immens”. “A tots ens agrada Sant Cugat, però si en una ciutat no s’hi pot viure, no és una ciutat”. 

En aquest context, ha defensat la necessitat d’incrementar el parc d’habitatge públic, actualment situat en un 5%, fins al 20%, assegurant que amb la planificació prevista es podria assolir aquest objectiu: “No ens podem permetre que la gent marxi ni que els joves no es puguin quedar”. El candidat també ha apuntat reptes demogràfics, com l’augment previst de la població major de 65 anys en els pròxims anys i la dificultat dels joves per emancipar-se i quedar-se a la ciutat.

Teixit associatiu i model de ciutat

Pel que fa al teixit associatiu, Picornell ha defensat que les administracions han de ser “aliades i no enemigues”. Ha apostat per facilitar la tasca de les entitats, confiar-hi i donar-los suport, tot reivindicant el paper de la societat civil en el desenvolupament de la ciutat.

En relació amb el model de ciutat, ha insistit que Sant Cugat “no és només el centre” i ha subratllat la necessitat de tenir en compte les diferents realitats dels barris com la Floresta, les Planes, Mira-sol o Volpelleres. També ha fet referència el districte de Valldoreix, destacant la seva identitat pròpia i la necessitat de reforçar la col·laboració institucional.

Drets, proximitat i seguretat

En l’àmbit dels drets, Picornell ha defensat una acció política basada en la proximitat i l’escolta: “Si la ciutat són números, no podem entendre què li passa a la ciutadania”. Així mateix, ha reivindicat la necessitat d’“anar cas a cas”. En aquest sentit, ha situat els drets en un sentit ampli, que va més enllà de l’àmbit social. Ha fet referència a qüestions com l’ocupació i l’acompanyament a les persones que ho necessiten, subratllant que hi ha situacions que requereixen una resposta directa per part de l’administració.

Pel que fa a la seguretat, ha defensat la tasca feta per ERC en els darrers anys i ha destacat que Sant Cugat registra una ràtio de 36 delictes per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana catalana, situada en 60. En aquest context, ha alertat del discurs de l’extrema dreta en matèria de seguretat i ha rebutjat qualsevol possibilitat d’acord amb aquestes formacions. “El que tinc molt clar és que, parli en castellà o en català com Aliança Catalana, no podem permetre cap pacte amb l’extrema dreta.”

Suport polític

L’acte ha comptat amb la participació de diverses figures del partit i de l’àmbit institucional. L’exalcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, ha destacat que un alcalde ha de ser present als carrers i als barris, amb capacitat d’escolta i proximitat amb la ciutadania. En la seva intervenció, ha defensat també la importància de governar amb “honestedat i generositat”, i ha remarcat que l’accés a l’habitatge ha estat una de les prioritats treballades per ERC en els darrers anys al municipi. Amb tot, ha apuntat que aquests elements “Picornell ja els sap”, ja que formen part de la seva manera d’entendre la política municipal.

Per la seva banda, l’exconsellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, amb qui Picornell va treballar com a cap de gabinet, ha posat en valor la seva capacitat de “fer equip” i de generar xarxa tant en l’àmbit polític com institucional. Vilagrà ha destacat també la seva experiència tant en l’administració local com al Govern, així com la seva actitud davant les dificultats, subratllant el seu “optimisme” i la seva capacitat per mantenir una mirada constructiva fins i tot en situacions complexes.

Participació de l’entorn social

Durant l’acte, diverses persones vinculades a la ciutat han intervingut per compartir experiències personals amb Picornell i plantejar demandes en diferents àmbits. Les intervencions han servit per abordar qüestions com l’educació, l’esport, la cultura popular o el comerç local, així com per donar a conèixer diferents facetes del candidat.

L’educadora social Anna Santiago ha recordat la implicació de Picornell en mobilitzacions com les protestes contra la guerra de l’Iraq, quan era adolescent, i ha posat en valor el seu compromís amb una cultura de pau: “El que li demanaria és que sigui una persona propera com ja ho és, que pugui tenir una mirada d’estima, empàtica i d’escolta cap a les persones més vulnerables”. Des de l’àmbit esportiu, Enric Òdena, membre de l’executiva local d’ERC, ha posat el focus en el creixement de les entitats i les dificultats d’infraestructura en una ciutat en expansió: “Una ciutat que creix a aquesta velocitat és un repte: tothom demana coses”. 

En l’àmbit educatiu, la directora de les escoles bressol municipals, Natàlia Megías, ha reivindicat el paper clau de l’etapa 0-3 com a base del desenvolupament dels infants: “L’Ajuntament ha d’entendre l’educació com una inversió estratègica”. A més, Megias ha defensat més sensibilitat institucional, recursos i reconeixement professional, així com la necessitat de garantir “espais segurs, rics i ben mantinguts” per a l’educació infantil.

Pel que fa a la cultura popular, Ferran Ballester, vinculat a entitats com els Gausacs i els Geganters, ha reclamat que l’administració actuï com a facilitadora de l’activitat associativa i eviti posar traves burocràtiques o organitzatives. Ha defensat que la confiança entre Ajuntament i entitats és clau per mantenir viu el teixit cultural i ha subratllat el paper de la cultura popular en la cohesió social i en esdeveniments com la Festa Major. També s’han recollit veus del comerç local. La llibretera Mont Soler ha reivindicat el paper del petit comerç en la vida quotidiana de Sant Cugat: “Una llibreria a la ciutat és sinònim de vincle, de curiositat i de fer ciutat poble i no ciutat dormitori”. Alhora, ha alertat de les dificultats que generen els alts preus dels lloguers comercials.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.