Polèmica per la creació de dues sotsdireccions de lliure designació a l'Ajuntament

L'Ajuntament de Sant Cugat modificarà la seva estructura directiva amb la creació de dues noves sotsdireccions en l'àmbit tecnològic. Els nous càrrecs podran ser escollits directament pel govern municipal de Junts i Esquerra i no hauran de ser necessàriament funcionaris. Aquestes places substituiran els actuals llocs de caps de servei de Sistemes d'Informació i de Tecnologia de Processos i Dades, que sí que han de ser funcionaris. Els nous càrrecs cobraran uns 7.500 bruts anuals més que els caps de servei.

Segons el govern, el canvi busca ampliar les possibilitats de captar professionals especialitzats en un sector on assegura que està tenint dificultats per trobar i retenir talent. En canvi, des de l'oposició lliure designació dels nous càrrecs, l'augment de l'estructura directiva i la pèrdua de pes de la funció públic.

El Ple Municipal va tirar endavant la modificació amb els vots favorables del govern de Junts i ERC, l'abstenció del PP i els vots en contra del PSC, la CUP, Vox i En Comú Podem. La proposta ha passat per la Mesa General de Negociació en quatre sessions entre juliol i setembre, però no s'ha assolit un acord amb la representació sindical i el sindicat majoritari s'hi ha mostrat en contra.

Carles Brugarolas: "En l'àmbit tecnològic portàvem molt endarreriment"

Els dos nous llocs seran les sots-direccions de Sistemes d'Informació i Infraestructures Tecnològiques i de Tecnologia de Processos i Dades i tindran un salari anual aproximat de 75.000 euros bruts anuals. El tinent d'alcaldia d'Organització, Carles Brugarolas (Junts), va justificar la decisió per les dificultats que té el Consistori per competir pel talent tecnològic: “És un àmbit molt específic, que requereix molta actualització i amb molta competitivitat al mercat”.

Segons Brugarolas, aquest pas permetrà “ampliar el perímetre” de candidats. Una de les principals diferències és que els llocs actuals de cap de servei estan reservats a funcionaris, mentre que els nous càrrecs directius podran obrir-se també a altres perfils. "En l'àmbit tecnològic portàvem molt endarreriment. És un sector d'enorme evolució que genera enormes oportunitats, però també enormes riscos. Hem de reaccionar, no es podem quedar quiets", resumia.

Brugarolas també va defensar el model de direcció professional de l'Ajuntament i va assegurar que l'estructura gerencial i directiva està donant “uns resultats extraordinaris”: “Espero que mai aquest Ajuntament deixi de comptar amb professionals directius de l'administració pública, governi qui governi. Als quals no se'ls demana a qui voten, d'on venen, si han militat...".

PSC: preocupació per la discrecionalitat

La portaveu del PSC, Elena Vila, va qüestionar que aquests llocs deixin d'estar reservats a la funció pública i va recordar que la proposta no va obtenir el consens sindical. “Creiem que hi ha càrrecs que s'han de proveir des de la funció pública”, va defensar.

Vila va expressar dubtes sobre “l'encaix” del nou model i va preguntat l'empara jurídica de la decisió. El PSC també considera que el canvi pot incrementar la discrecionalitat en la selecció i reduir les possibilitats de promoció interna dels treballadors municipals. 

PP: favorable a buscar talent fora, però amb cautela

El portaveu del PP, Álvaro Benejam, va defensar la possibilitat d'ampliar la recerca de professionals més enllà de l'administració: “Que una administració pugui recórrer al mercat per buscar talent és bo. El mercat laboral és molt més gran que la disponibilitat funcionarial”.

Tot i això, Benejam va considerar que cal extremar les garanties en els processos de selecció. El portaveu popular va assegurar que hi ha "antecedents de designacions que no han estat del tot objectives"

CUP: “Hem de confiar en les persones que tenim a casa”

El regidor de la CUP, Marco Simarro, va reconèixer l'argument del govern sobre la necessitat de fer més competitives aquestes places, però va mostrar preocupació pel precedent que, segons considera, suposa substituir llocs funcionarials per personal directiu que pot procedir de fora de l'administració.

Simarro va defensar explorar alternatives com la promoció interna: “Hem de confiar en les persones que tenim a casa”. També va criticar el cost de l'estructura directiva, que va xifrar en uns 1,7 milions d'euros anuals, i el moment en què es fa la modificació, a pocs mesos de les eleccions municipals. 

Vox rebutja la lliure designació

El portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, va centrar el seu rebuig en el sistema per cobrir les noves places: "No podem donar suport a passar d'un procediment de selecció de concurs i oposició i per mèrits i capacitat a un de lliure designació".

En Comú Podem: “No podem donar carta blanca”

Finalment, el portaveu d'En Comú Podem, Ramon Gutiérrez, va rebutjar el que considera una “desfuncionarització” de dos llocs de comandament per convertir-los en càrrecs directius de lliure designació. També va criticar que la proposta arribés al ple per urgència i sense acord sindical.

“Les polítiques digitals són necessàries, però no es construeixen substituint comandaments professionals per lliure designació”, va defensar Gutiérrez. En Comú Podem considera que el govern continua ampliant l'estructura directiva municipal i alerta que el canvi “obre la porta a més discrecionalitat” en la provisió de llocs de treball.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.