Jordi Puigneró. FOTO: Anna Bassa

Política

Puigneró: 'M'agradaria connectar Sant Cugat amb Barcelona amb bicicleta pels Túnels"

Entrevista al vicepresident del govern de la Generalitat sobre els projectes de Territori, Polítiques Digitals, el procés independentista i Sant Cugat

De Sant Cugat a primera fila de la política catalana. Es veia de vicepresident fa setze anys quan estava de regidor de la ciutat?

No. Això no es planifica i no estava en els meus plans assumir aquesta responsabilitat. Ha sigut el procés d'uns anys, que va començar fent política a Sant Cugat. Així, després vaig assumir una responsabilitat a la Generalitat i després, a poc a poc, he arribat a assumir aquest càrrec. Exercir la vicepresidencia del país és un gran honor, i a més, puc continuar al capdavant de les polítiques digitals que és la meva altra gran passió.

Continua portant polítiques digitals, vicepresidència i a més ha sumat Territori. De fet dues carteres que parlen d'infraestructures, digitals i terrestres. Com es compagina? Ha hagut de multiplicar hores i equip?

Des que vaig prendre possessió no he tingut cap cap de setmana sencer lliure, també és veritat que estem en un moment d'arrencada. Aquesta responsabilitat vol dir molta dedicació i molta feina. Ara mateix estem en una fase de reforçar l'equip, perquè no només m'encarrego de l'àrea tecnològica del govern, sinó, com ha dit també territori, que abasta molts aspectes com ara temes de mobilitat, infraestructures al territori... És una gran responsabilitat com a país, ja que hem de veure com situem Catalunya en aquests anys vinents com un país digital, apoderat, amb un territori connectat i descarbonitzat.

Haurà de tenir molta interlocució amb els alcaldes del territori. Això no és fàcil, no?

Tinc experiència perquè vaig passar pel món local i conec molt bé la dinàmica municipal i també quina és la idiosincràsia d'un alcalde o alcaldessa. Aquesta és una part que m'agrada molt, la interlocució amb els municipis. Quan vaig estar a l'etapa municipal, crec que va ser l'etapa política més bonica, personalment parlant. I en l'actual tinc el màxim honor que es pot tenir. La política municipal és una gran escola, el municipalisme és una bona escola de polítics i per aprendre política.

"Un projecte que per a mi és prioritari; acabar el desplegament de la Fibra Òptica a tot Catalunya"

Molt content de continuar amb polítiques digitals. Quines són les prioritats?

Moltes, però cal destacar un projecte que per a mi és prioritari; acabar el desplegament de la Fibra Òptica a tot Catalunya. Vam portar-la a totes les capitals de comarca, i ara, ens queda arribar encara a petits pobles i en alguns polígons i zones d'activitat econòmica. Una altra prioritat és continuar treballant per ser un país cibersegur. També, hem d'abordar el concepte de la bretxa digital, que es divideix en bretxa d'accés (territorial), bretxa social (famílies que no poden pagar la connectivitat) i bretxa de capacitació, que potser ve marcada per l'edat.

I com es treballa això?

Des de l'àmbit de societat digital estem ajudant a la gent gran i altres tipologies de perfils a capacitar-se per aquest món digital. També treballem perquè un sector tan determinant com el tecnològic, que no para de generar ocupació en els darreres anys (és el sector que més creix en ocupació), arribi més a les dones. Com ens ho fem perquè hi hagi més dones? El % de dones que treballa en el sector tecnològic és molt baix, i això fa que s'incrementi la bretxa de gènere. En l'àmbit laboral, si no hi ha dones dissenyant aquesta nova societat, tornarem a tenir una societat com va passar a l'era industrial, una societat que haurà estat dissenyada des de la perspectiva només dels homes, això no ens ho podem permetre.

És l'home fort de junts al govern. També ho és del president Puigdemont?

Amb el president Puigdemont fa molts anys que ens coneixem, no és d'ara. El vaig conèixer quan jo era regidor a Sant Cugat i ell va ser escollit alcalde de Girona. Vam tenir una reunió quan ell va entrar d'alcalde. Després de molts anys de governs socialistes a Girona, començaven un projecte i el seu mirall volia ser Sant Cugat i així vam reunir-nos per explicar-los el model Sant Cugat, ja que la seva voluntat era aplicar el model a Girona. Després ens vam tornar a trobar quan jo vaig entrar a la Generalitat com a director general, però quan vaig tenir la relació més intensa amb ell va ser quan vaig dirigir la secretaria de telecomunicacions i ell era el president de la Generalitat, ja que la meva secretaria depenia de presidència directament. D'aquesta manera, vam forjar una relació més personal i ens entenem molt bé des de perspectiva de cap on ha d'anar aquest país, nacionalment parlant i també des de la perspectiva del progrés digital.

"La millor política social que pot fer un govern pels seus ciutadans és crear llocs de feina"

Som actualment un país de progrés, i que s'ha de fer per aconseguir-ho?

Catalunya sempre ha volgut estar a l'avantguarda. Vam ser durant el segle XX el motor d'Espanya, la fàbrica d'Espanya, vam ser un país industrial, vam fer la revolució industrial i ara ens toca ser un gran hub digital europeu i del món i això vol dir digitalitzar-nos. La digitalització és la nova industrialització del segle XXI. Des del govern de Catalunya hem estat fent els deures. Segons la EPA, el sector TIC a Catalunya ha crescut el 10%, no hi ha cap altre sector que creixi així. Aquest sector a Catalunya ocupa ja a més gent que tot el sector de l'automoció junt. La millor política social que pot fer un govern pels seus ciutadans és crear llocs de feina i ajudar a crear ecosistemes de llocs de treball.

"Anem a negociar la resolució del conflicte"

Taula de diàleg. Quins temes s'han de tractar a parer seu?
Això hauria d'avançar cap a una taula de negociació de propostes de resolució d'un conflicte polític. No hi anem ni a negociar rodalies, ni beques menjador ni universitàries, ni la llei de l'audiovisual... Anem a negociar la resolució del conflicte. Nosaltres ja hem dit quines són les nostres propostes.

Un moment de l'entrevista al claustre FOTO: Anna Bassa 

 "No pot ser que tinguem 3 mil represaliats i que els exiliats no puguin tornar"

I quines són?
Amnistia i per tant la fi de la repressió. No pot ser que tinguem 3 mil represaliats i que els exiliats no puguin tornar. Es poden moure per tot Europa, excepte a Espanya, això és una anomalia absoluta, i no ho dic jo, ho diu el Consell d'Europa, que ha situat espanya al costat de Turquia en matèria de drets humans. Jo estaria preocupat si fos el president del govern espanyol. En segon lloc, nosaltres proposem l'exercici del dret a l'autodeterminació, per tant, el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. Si ells tenen una altra proposta que la posin a la taula. El problema que tenim sempre és que la final l'Estat no posa mai una proposta. Ens agradaria saber quina és la proposta de l'Estat.

Si reconeixen Catalunya com a subjecte polític, què?

Si ho reconeixen ja seria un pas molt important., això ja voldria dir que Catalunya pot fer el referèndum. Hem sigut molt clars, si de la taula no en surt una solució amb la qual estiguem d'acord, el nostre mandat és clar i es el de l'1 d'octubre. Per tant, no renunciem al mandat de l'1 d'Octubre a no ser que la proposta que es pugui fer a la taula de diàleg pugui ser acceptada pel poble de Catalunya.

" Espanya a cada fòrum internacional que va s'ha de justificar que és una democràcia".

L'1 d'octubre ha portat repressió, presó exili... Estaria disposat com a vicepresident a corre aquest risc, com ho van fer els consellers del govern del 2017?

Quan vam començar aquest procés segurament hi havia gent que es pensava que això no tindria costos i que potser Espanya no actuaria com va actuar, per tant, segurament d'aquest procés n'hem après algunes coses. Ara tenim més informació i de la mateixa manera que nosaltres hem pagat un cost molt important, Espanya també ha pagat un cost. Espanya a cada fòrum internacional que va s'ha de justificar que és una democràcia.

Però estaria disposat a córrer el risc?

Qualsevol persona que avui assumeix una responsabilitat al govern de Catalunya, i que vulgui tirar endavant un projecte d'independència per aquest país, ha d'estar disposat a assumir aquest risc. I jo n'estic.

"Nosaltres no volem gent a la presó, però és evident que els indults no resolen el conflicte"

Ha dit que la taula del diàleg hauria de ser una taula per negociar l'amnistia. Hi ha hagut uns indults, no sé si han sigut una moneda de canvi prèvia a aquesta taula per renunciar a alguna cosa abans de començar la negociació?

Ho desconec. Això ho hauria de preguntar a Esquerra Republicana, desconec si això és així. El que puc dir dels indults és que benvinguts siguin. Nosaltres no volem gent a la presó, però és evident que els indults no resolen el conflicte, resolen el problema personal de 9 persones, perquè hi ha el conjunt de 3 mil represaliats més els exiliats. Els indults és posar una tireta a la situació de repressió que viu el nostre país.

"No sé quin és el projecte de ciutat d'aquest govern"

Com veu el govern actual de Sant Cugat?

El veig sense un projecte clar. No sé quin és el projecte de ciutat d'aquest govern. No sé si és que no l'han explicat prou o és que tenen projectes divergents, però no veig cap on va la ciutat. També des de la perspectiva nacional, el veig en poca trempera, la veritat.

Quins projectes, segons el seu punt de vista, haurien d'haver tirat endavant?

Ja fa uns vuit anys que no estic posat en política municipal, i per tant, no m'atreveixo a donar cap lliçó per dir quins projectes s'haurien d'impulsar. Evidentment que es deuen estar fent coses bé, i altres que potser no s'estan fent tan bé. Si hagués de dir alguna cosa, trobo que el fet que s'abandonés el projecte de Smart City per Sant Cugat, que era un projecte que situava aquesta ciutat com una ciutat moderna, a l'avantguarda de com han de ser les ciutats, intel·ligents en el segle XXI, on la tecnologia té un paper important en el bon govern i la prestació de serveis, per tant, són eficaces en la seva gestió. D'aquesta manera, la tecnologia pot servir per aplicar una bona sostenibilitat a la ciutat i per atraure inversions d'empreses tecnològiques que generen molta ocupació, i per esdevenir ciutats democràtiques amb l'ús de la tecnologia. Que s'abandonés aquest projecte, em sap greu, és una elecció legítima que ha fet aquest govern, però que jo no hagués fet.

Un moment de l'entrevista al claustre FOTO: Anna Bassa 

 


 "Avui la tecnologia és fonamental per la bona governança"

De fet, el concepte de ciutat intel·ligent s'ha continuat en altres àmbits com la gestió de les escombraries, etc..

Vam posar en marxa el projecte d'enllumenat i reg intel·ligent. El tema de la gestió de les escombraries també el vam començar llavors. Avui la tecnologia és fonamental per la bona governança, cada vegada més. Les institucions, les empreses, sense una estratègica tecnològica clara no es poden governar. No he vist un projecte clar en aquest sentit, però per després aplicar en molts àmbits. Sant Cugat ha sortit una mica del mapa de ciutats que eren referents en aquest àmbit i ara no sé en què són referents.

Junts des de fa dos anys que està a l'oposició, i l'entesa amb el govern sembla que no arriba. Junts està fent una bona oposició?

És tan intensa la meva feina de Conseller i ara de Vicepresident, que estic allunyat del globus polític de Sant Cugat. Suposo que Junts està fent una oposició correcta, constructiva, i intentant ajudar al govern en aquells projectes que són bons per a la ciutat i, en aquells que no són bons, suposo, que criticant al govern quan el model de ciutat es veu compromès.

"Junts hauria de treballar per recuperar el model de ciutat dels últims quinze anys"

Com hauria de ser el projecte de Junts per Sant Cugat per encarar el pròxim mandat d'aquí a dos anys?

Per mi, hauria de treballar per recuperar el model de ciutat dels últims quinze anys, en el que era referent econòmicament, en sostenibilitat i referent també en habitatge. Entenc que es faran els processos adients. Crec que algun dia hi haurà un alcalde o alcaldessa que afrontarà la vianantització de l'eix dels 4 cantons, un projecte fonamental per a la ciutat. És un àmbit on fa que els cotxes encara travessin la ciutat que segurament es podria fer d'altres maneres i així garantir realment el centre per als vianants i no quedés segmentat per un eix viari.

Per poder recuperar aquest model de ciutat, també serà necessari el suport de PDeCAT, que també van ser-ne impulsors?

I tant. Crec que hi han d'arribar a un acord els dos partits. Són la mateixa gent amb poques diferències ideològiques. Abans Convergència i Unió eren capaços de tenir un projecte conjunt per a tots els municipis i també per al govern del país. Hi havia menys diferències entre el PDeCAT i Junts que el que hi havia entre convergència i Unió.

Un moment de l'entrevista al claustre FOTO: Anna Bassa 

 



Un dels temes que està a l'ordre del dia de la política local és l'habitatge i més concretament, el projecte Ragull Centre on urbanisme de la Generalitat haurà de decidir si canvia de sòl industrial a sòl urbà. Què en pensa?

A mi no m'agradaria tenir un model de ciutat amb edificis d'onze pisos. Penso que trenca amb el que ha estat una política de ciutat a escala humana i trenca amb aquest model. A més, si una cosa que va fer bé Convergència en matèria d'habitatge és que es va fer habitatge públic a tots els barris de la ciutat, i per tant, amb un model d'habitatge públic no concentrat en un lloc, sinó penetrant en tots els barris. Aquest és un model molt millor des d'aquesta perspectiva, i des de la perspectiva d'integració.

Segons el Consistori no hi ha prou sòl edificable per poder fer habitatge públic...

Hi ha moltes possibilitats per fer habitatge públic. No només buscar un emplaçament i col·locar-lo allà de forma concentrada. Si aquest és el model que té en aquests moments el govern de la ciutat, en tot cas, ja ho explicarà als ciutadans i veuran si els hi sembla bé. Crec que hi ha exemples millors i els darrers quinze anys de governs de Convergència i Unió van demostrar que van ser capaços de situar Sant Cugat com la ciutat amb més habitatge públic de tot Catalunya.

Recentment l'Incasòl ha decidit no recuperar l'activitat del golf a Sant Joan i passarà a ser un espai obert a la ciutadania. Què en pots dir al respecte?

Són uns terrenys del departament d'infraestructures i Territori, per tant, tinc una responsabilitat directa sobre aquesta decisió, i crec que el que li convindria molt en aquests terrenys és que acabi sent un parc interurbà, un pulmó verd de l'Àrea Metropolitana, del Vallès, amb usos esportius i relacionats amb la natura. És una manera d'ajudar també en aquest procés de descarbonització del país, i aquest eix de l'AP7 és molt important pel que fa a la mobilitat.

Quan veurà la llum aquest projecte?

Aquest serà un dels projectes que m'agradaria impulsar per a la ciutat. Però n'hi ha un altre també molt important, que és connectar Sant Cugat amb Barcelona amb bicicleta pels Túnels de Vallvidrera. Crec que hem de fer possible aquesta connexió amb bicicleta a Barcelona. Hem de mirar que tècnicament sigui possible, però treballaré al màxim perquè evidentment així sigui, ja que quan entres amb un túnel a vegades hi ha situacions de normativa que s'han de respectar, però plantejaré aquest projecte que tindrà un impacte important per a la ciutat perquè permet anar amb bicicleta a Barcelona. Tot el que sigui contribuir en la intermodalitat en els usos de transport, a fer possible altres formes de mobilitat, és una de les prioritats del meu departament.


 

Ara ja circula un dels 15 nous trens que permetran reduir la freqüència de pas dels ferrocarrils a 2,5 minuts a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Amb la compra d'aquests combois, que estaran desplegats ben aviat, ens permetrà parlar que la línia de Ferrocarrils Sant Cugat- Barcelona és a la pràctica un metro. No mirarem a quina hora passa el tren. És una aposta molt important per treure cotxes de la carretera per anar a Barcelona, i Ferrocarrils està esdevenint un instrument imprescindible en aquesta política del transport col·lectiu a Catalunya. Quan a vegades comparem Catalunya i Espanya, compara Ferrocarrils amb Renfe i aquesta és la diferència. Com es gestiona els FGC i com les Rodalies? Nosaltres exigirem aquest traspàs, en aquesta legislatura, del que és la integritat del servei de rodalies de Renfe a Catalunya perquè estem convençuts que sabrem gestionar-ho molt millor que no pas com s'està gestionant ara. Tenim l'exemple dels FGC, puntualitat, neteja, sostenibilitat... no hi ha color.

Un moment de l'entrevista al claustre FOTO: Anna Bassa 

 



L'Ajuntament comprarà Torre Negra. Quin projecte creu que hauria de ser?

El més important de Torre Negre ja es va començar a fer en l'època de l'alcalde Aymerich, i també de Recoder. Avui no estaríem parlant de comprar aquesta finca si no hi hagués hagut una política valenta ambiental de protecció de Collserola i d'aquest entorn limítrof amb Collserola, que és Torre Negra. Per tant no puc estar més d'acord amb aquesta decisió. Tot el que sigui avançar cap a una major protecció d'aquest pulmó verd, doncs personalment em tindrà al costat.

Quina ciutat vol Jordi Puigneró, com a santcugatenc?

Sant Cugat és la ciutat de la meva vida. He nascut aquí i m'agradaria acabar la meva vida, aquí. Sempre seré santcugatenc. Es diu que hi ha tres tipus de santcugatencs, els que són nissagues on tenen tota la família i generacions a sant Cugat, després hi ha els que hi hem nascut, com és el meu cas, que els meus pares van venir del Bages, i els que han vingut a viure aquí. En tot cas, el que m'agradaria és que Sant Cugat preservés la seva identitat diferenciada del que pot ser la típica ciutat metropolitana, per tant, una ciutat amb espais verds, que s'hi pugui passejar, d'escala humana, i a la vegada una ciutat referent econòmicament on la gent pugui treballar perquè hi ha una activitat econòmica de valor afegit. Evidentment que també preservi les seves tradicions i identitat perquè, al final, l'essència d'una ciutat és el poble que té a dins, les seves persones que hi fan una activitat d'estimar-se la ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.