Riba (eurodiputada): "Que el català sigui oficial a Europa és indispensable i de justícia"

La santcugatenca Diana Riba és eurodiputada al Parlament Europeu des del 2024 pel Grup d’Els Verds/Aliança Lliure Europea en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Riba ha format part de diferents entitats de la ciutat com ara els Castellers de Sant Cugat i va regentar la llibreria Pati de Llibres. A Europa ha lluitat pels drets dels presos polítics catalans, entre ells el seu marit Raül Romeva. Va donar suport al candidat d’ERC a l’alcaldia Bernat Picornell en un acte  

Què es pot aconseguir per Catalunya des del Parlament Europeu?

Tenir representació al Parlament Europeu és indispensable per a qualsevol partit polític en un moment com l’actual, en què la geopolítica té una incidència directa en el nostre dia a dia. Ho veiem constantment: les decisions que pren Donald Trump sobre els aranzels, els conflictes bèl·lics prop de les fronteres europees o en altres parts del món acaben tenint conseqüències directes per a la ciutadania. Fins i tot a la butxaca. Ara mateix, per exemple, amb la guerra a l’Iran, veiem com puja el preu del petroli i com tota aquesta situació repercuteix en la vida quotidiana. Per això, la valoració de la representació catalana al Parlament Europeu és molt positiva.

I quan hi havia presos polítics catalans?

Des d’un punt de vista personal, perquè cal recordar que vam arribar a les institucions europees en un moment en què hi havia presos i preses polítiques catalanes, en aquell context era imprescindible fer feina també des del cor d’Europa per contribuir a la resolució del conflicte polític, treballant per assolir mesures com els indults o la llei d’amnistia. Cal tenir present que aquesta qüestió també afectava Europa, ja que les persones represaliades no només van estar empresonades a l’Estat espanyol i a Catalunya, sinó que hi havia implicacions en l’àmbit europeu. Aquella primera etapa va demostrar la importància que tenia per a Esquerra Republicana disposar de representació al Parlament Europeu.

"És una de les legislatures més difícils que ha viscut Europa"

Una legislatura complicada?

Probablement és una de les legislatures més difícils que ha viscut Europa. L’extrema dreta ha crescut molt i el Partit Popular Europeu encara no ha definit clarament amb qui vol construir les majories. Quan mira cap a la seva dreta, és evident que no es tracta d’una aposta per aprofundir en el projecte europeu, ja que l’extrema dreta planteja precisament retallades als fonaments d’aquest projecte.

En què afecta Europa a la ciutadania?

És difícil resumir en un sol àmbit què ens aporta Europa, perquè la realitat és que ens afecta en pràcticament tot. Entre el 60% i el 80% de les lleis que després es transposen al Congrés dels Diputats tenen origen europeu. Per tant, participar en la legislació europea és indispensable per poder defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i fer arribar aquesta influència fins al dia a dia dels nostres municipis.

Com està l’extrema dreta a Europa?

Hem de veure cap on va aquesta onada, ara potser sembla que està en repòs. No pel que fa al nombre d’escons, que continua sent molt elevat, sinó per l’evolució política d’aquests moviments en diversos països. Hem vist situacions diverses: mentre a Hongria s’ha debilitat un dels referents de l’extrema dreta europea, a Itàlia el lideratge de Giorgia Meloni s’ha consolidat, i a Alemanya l’extrema dreta ha experimentat un creixement notable. Aquest és un fet especialment significatiu si tenim en compte la història del país i el paper que va tenir durant el segle XX, amb l’arribada d’Adolf Hitler. A la pràctica, I l’extrema dreta ha vingut a acabar amb el projecte europeu. Nosaltres som molt crítics, hem d’avançar molt en la construcció d’Europa, però al final és una història d’èxit. Europa ens ha permès deixar de tenir guerres entre nosaltres, per tant, pacificar tot un continent, ens ha permès tenir una moneda única i un mercat únic on fa més fortes totes les nostres economies, i ens ha permès fer un pilar de drets humans important. Europa continua sent un dels espais del món amb una major consolidació de drets i garanties democràtiques per a la ciutadania. 

Com s’ha de combatre l’extrema dreta a l’Estat espanyol i a Catalunya?

L’extrema dreta es combat amb democràcia, més democràcia i institucions fortes. Això passa, en primer lloc, per reforçar els partits polítics democràtics i per reduir al màxim la capacitat d’influència de l’extrema dreta dins de les institucions. La preocupació és que, quan aquestes formacions arriben al poder, poden impulsar canvis que afectin drets i llibertats.

Com es pot tornar a engrescar la gent amb la política després de tanta desafecció cap als partits tradicionals?

Crec que aquest és un relat que podem escoltar i que, evidentment, existeix. Però també penso que la ciutadania es troba en molts llocs diferents. Sí que hi ha una part de desconcert, perquè vivim un moment en què el futur és molt incert i, davant d’aquesta incertesa, la gent mira cap als responsables polítics. En un context en què l’economia no creix com caldria i tenim reptes tan importants com l’habitatge, és evident que hi ha pressió. S’està desmuntant un mínim humà, que és el dret a l’habitatge, i això genera malestar i preocupació.Davant d’això, els partits polítics hem de ser més presents, explicar-nos molt més i tornar, d’alguna manera, als carrers. Cal compensar aquesta bombolla online de les xarxes socials i aquesta deriva informativa que sovint no reflecteix la realitat del nostre dia a dia. La manera més ràpida de combatre la desafecció política és tornar a estar presents en la vida quotidiana de la gent, explicar-nos millor i recuperar un diàleg constant amb la ciutadania. També cal tornar a obrir portes: les dels partits, les entitats i les organitzacions. Una de les coses que està passant amb l’arribada de Trump i amb el creixement de l’extrema dreta a Europa és que s’estan afeblint espais col·lectius, associacions i entitats. Aquests espais són espais polítics i d’activitat ciutadana. 

"No hem d’oblidar que la nostra ambició és una ambició nacional i que el nostre horitzó continua sent la independència"

Què opina de la proposta de Gabriel Rufián de liderar un front ampli d’esquerres a l’Estat per fer front a l’extrema dreta?

És evident que els partits democràtics han de trobar mecanismes d’entesa en un context en què la diversitat política és molt gran. Ara bé, això és diferent de plantejar que Esquerra Republicana vulgui tenir una incidència directa sobre tot l’Estat espanyol.Esquerra Republicana és Esquerra Republicana de Catalunya i és des d’aquí des d’on hem de ser forts per poder ajudar i col·laborar amb altres espais d’esquerres. De fet, això ja ho estem fent i no és cap idea nova. A les eleccions europees, per exemple, compartim candidatura amb el BNG, que representa les esquerres nacionalistes gallegues, i amb Bildu, al País Basc. A més, Esquerra Republicana ja és, a Catalunya, un partit capaç d’aglutinar sensibilitats diverses. Com més fort sigui el partit, més capacitat tindrem d’incidir políticament en favor de Catalunya. Ara bé, ho hem de fer des de Catalunya i per a Catalunya, perquè aquest és el nostre país. No hem d’oblidar que la nostra ambició és una ambició nacional i que el nostre horitzó continua sent la independència.

"Que el català sigui oficial a Europa és indispensable i, sobretot, és una qüestió de justícia"

És important que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea? Pot ajudar a preservar-lo?

Que el català sigui oficial a Europa és indispensable i, sobretot, és una qüestió de justícia. No és normal que una llengua que és oficial en una part del territori europeu, que té més de deu milions de parlants i que disposa de totes les estructures pròpies d’una llengua oficial, no tingui aquest reconeixement a les institucions europees. Aquest és l’argument que sempre hem defensat. Avui existeix una injustícia evident amb el català. Hi ha llengües oficials a la Unió Europea amb molts menys parlants que gaudeixen d’aquest estatus simplement perquè són la llengua oficial d’un estat membre. Però Europa no hauria de ser només un club d’estats; també ha de ser l’Europa de les regions, de la diversitat i de les diferents realitats lingüístiques. Per tant, més enllà de si això ajuda a avançar o a preservar la llengua, el primer que cal dir és que es tracta d’una qüestió de justícia. Ara bé, és evident que l’oficialitat també comporta drets concrets. Per exemple, molts productes haurien d’incorporar obligatòriament informació en català, igual que passa amb altres llengües oficials europees. Això afecta des de l’etiquetatge alimentari fins als manuals d’electrodomèstics o qualsevol altre producte.

Per què encara no s’ha aconseguit aquesta oficialitat?

Perquè els tractats europeus estableixen que cal la unanimitat dels estats membres. I aconseguir unanimitats a la Unió Europea és sempre molt complicat, especialment en un context polític tan divers com l’actual.

A més, hi ha governs que utilitzen les qüestions lingüístiques com una eina política. Alguns executius, com el d’Itàlia, han expressat reticències a aquesta demanda, i això dificulta el procés.

Per això sempre hem demanat al Govern espanyol, i especialment a Pedro Sánchez, que sigui més valent i que faci tota la feina diplomàtica i política necessària. No n’hi ha prou amb presentar la petició; cal una negociació intensa amb tots els estats membres per aconseguir els suports necessaris.

Nosaltres continuem treballant perquè el català, el basc i el gallec siguin llengües oficials a la Unió Europea.

Es veu algun dia fent política local?

La veritat és que mai m’havia imaginat fent política institucional. Ara bé, política local n’he fet molta al llarg de la meva vida. A Sant Cugat, molta gent ho sap: vaig ser presidenta de l’AMPA, vaig impulsar la coordinadora d’AFAs amb la Carme Roca, vaig tenir una llibreria, vaig participar a la Federació de Comerç i també vaig formar part de diverses entitats de la ciutat, com els Castellers de Sant Cugat. Per a mi, tot això també és fer política. Sempre he estat una persona molt inquieta i molt vinculada a la vida local. 

Podria tancar la llista de Bernat Picornell (ERC) a les properes municipals?

Evidentment, podria tancar la llista si m’ho demanés. Amb els anys també aprens que en política és millor no dir ni sí a tot ni no a tot, ni fer afirmacions categòriques. Ara mateix, però, tenim un gran candidat, que és Bernat Picornell, i puc assegurar que compta amb tot el meu suport per afrontar amb garanties les properes eleccions municipals.

"Em poso al servei del partit i, sobretot, al servei de la ciutadania"

Es tornarà a presentar a les eleccions europees?

La resposta és la mateixa que abans: no es pot dir mai ni sí ni no, i ho dic sincerament. És cert que les institucions europees són lluny de casa i que dos mandats representen deu anys treballant al Parlament Europeu. Quan arribi el moment, serà una decisió que haurem de valorar entre tots, no només des d’un punt de vista personal, sinó també polític i de partit. Al final, formem part d’un col·lectiu i hem de fer allò que sigui millor per al partit, però sobretot per al país.També és veritat que, com més temps estàs en una institució, més eines tens per aprofitar-la i fer-hi una feina útil. L’aprenentatge al Parlament Europeu és llarg i exigeix temps. No ens enganyem. Per això, en molts països europeus, com Alemanya o França, és habitual que els eurodiputats siguin persones que fa anys que treballen en l’àmbit europeu i que coneixen bé el funcionament de les institucions. Per tant, jo em poso al servei del partit i, sobretot, al servei de la ciutadania.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.