Salarich és regidor de Junts. FOTO: Ajuntament

Política

Salarich (regidor d'Empresa): “La creació d’empreses està creixent a un ritme important”

Albert Salarich és regidor d’Empresa, Innovació, Internacionalització i d’Energia de l’Ajuntament de Sant Cugat des del 2023. En aquesta entrevista explica alguns dels projectes que la seva àrea ha impulsat per fomentar la promoció econòmica a la ciutat com el Biva o el Sandbox. Aquest març, l’Ajuntament de Sant Cugat ha participat amb un estand propi al Mobile World Congress per primera vegada. 

Quin balanç fa dels tres anys de mandat?

A l’inici del mandat hi havia una certa tensió pressupostària general a tot l’Ajuntament. Això ens va obligar a planificar molt bé els tres anys següents i, fins i tot, a deixar unes bases sòlides per a actuacions futures. Un cop feta aquesta planificació, vam portar al ple el pla estratègic de la regidoria. Aquest pla parteix de la idea que Sant Cugat és com és avui perquè durant els darrers trenta anys s’ha fet una feina sostinguda per convertir-la en una ciutat atractiva per a empreses, especialment empreses amb un component tecnològic i d’alt valor afegit.També vam identificar quines són les cadenes de valor de la ciutat. Vam fer un estudi per analitzar les 17 cadenes de valor existents, entenent per cadena de valor aquells àmbits econòmics més rellevants de Sant Cugat.

Quins sectors destacaria?

El sector de la salut té un pes molt important a la ciutat i és dels més rellevants de Catalunya. Parlem de gairebé 110 empreses vinculades a aquest àmbit, moltes de les quals tenen també un fort component tecnològic. A més, hi ha la cadena de valor tecnològica, que també és molt potent, així com la construcció i la sostenibilitat. En aquest àmbit, Sant Cugat compta amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC, però també amb tot un conjunt d’empreses que hi treballen al voltant. En aquest sector hi ha prop de 140 empreses. Altres àmbits importants són els serveis financers o la indústria 4.0. Al final, el primer pas era conèixer bé quin teixit econòmic tenim al nostre voltant per poder definir aquest pla estratègic.

Diu que es van trobar amb limitacions pressupostàries. On van buscar finançament? 

Com que la regidoria també inclou empresa, innovació i internacionalització, vam apostar pels fons europeus. Així, vam aconseguir un programa Interreg, que és molt rellevant. En la darrera convocatòria a Catalunya només es van aprovar dos projectes d’aquest tipus: un de la Generalitat i l’altre de l’Ajuntament. Aquests fons són per a quatre anys i serveixen per desenvolupar l’economia del coneixement, més concretament en el sector de la salut. A més, ens permet relacionar-nos amb territoris molt potents d’Europa, com Dinamarca i Suècia, especialment l’entorn de Copenhaguen i Malmö, amb el Medicon Valley; també amb Utrecht, Tolosa o Budapest. Formem part d’un consorci i això ens permet treballar conjuntament amb altres ecosistemes capdavanters.

Què és el BIVA exactament?

És l’aliança per a la innovació, una de les accions que surten del pla estratègic. La idea és cohesionar i connectar l’ecosistema que tenim al nostre voltant. És una eina que ens permet estar en contacte amb agents de coneixement, empreses i indústria de l’entorn. Es va fer realitat el setembre de 2024 i ens aporta capacitat per moure’ns d’una manera més solvent en aquests entorns. Per exemple, a l’hora de preparar projectes europeus o de presentar-nos en trobades internacionals. Ara, de fet, el presentarem a Utrecht de la mà d’Acció i de l’Àrea Metropolitana. 

“Durant els darrers trenta anys s’ha fet una feina per convertir-la en una ciutat atractiva per a empreses”

Treballen per ajudar a crear noves empreses?

Una part important de la nostra acció és ajudar les empreses a fer-se realitat. Per això tenim l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. Ara al maig en donarem les dades actualitzades, però el que podem dir és que la creació d’empreses està creixent a un ritme important en el darrer any i mig. Tenim cinc universitats a l’entorn i volem ajudar aquells joves o aquells projectes que en puguin sortir, especialment en àmbits d’alt valor afegit. Per això tenim molt de focus en les start-ups. Al final, una start-up és una empresa, però amb unes característiques concretes que fan necessari un suport més específic. Si aquest acompanyament és adequat, hi ha més opcions que aquestes iniciatives es puguin quedar a Sant Cugat. 

I per què moltes vegades no s’hi queden?
Per molts motius. A vegades perquè hi ha programes de captació o detecció de talent en altres territoris que s’enduen aquests projectes. Altres vegades per qüestions d’oportunitat o d’acompanyament. El que sí que hem detectat és que nosaltres hem de fer una acció més proactiva: explicar-nos millor allà on neixen aquests projectes i fer visible que Sant Cugat és un entorn molt potent per desenvolupar-se.

Què fa de Sant Cugat un bon lloc per crear o instal·lar-hi una empresa?
Segurament que té tots els elements necessaris. El repte ara és connectar-los bé i posar-los a disposició dels projectes empresarials.

La majoria d’aquestes noves empreses tenen un component tecnològic?
Sí, però perquè al final tots els sectors estan esdevenint tecnològics. Fins i tot sectors tradicionals, com l’agrícola, estan fent aquest salt. Al Mobile, per exemple, hi havia una start-up relacionada amb l’àmbit agrícola que treballava amb un robot connectat. Això demostra que totes les empreses, de tots els sectors, han de fer aquest pas tecnològic. I en aquest terreny també treballem amb la Cambra de Terrassa a través del programa Digital Impulse Hub, que ajuda petites i mitjanes empreses a fer aquest salt.

“Sant Cugat és la segona ciutat de Catalunya en generació de start-ups”

 

Què és el Sandbox?

És un laboratori d’innovació. Quan una empresa desenvolupa una innovació —sigui un objecte, una aplicació o un model de negoci— arriba un moment que l’ha de provar en entorn real. I aquí és on sovint la innovació topa amb la regulació.El sandbox és una ordenança que regula com es poden fer aquestes proves pilot a la ciutat. El que fa especial el model de Sant Cugat és, per una banda, que fixa uns terminis de resposta relativament àgils per part de l’administració i, per l’altra, que no es limita a un sol àmbit. No és només per mobilitat o sostenibilitat: tot el terme municipal pot ser un espai de sandbox.

I això, quins beneficis pot tenir?
En pot tenir molts. Pot ajudar a atreure inversió, pot convertir Sant Cugat en un territori de proves per a noves solucions i pot permetre desenvolupar projectes molt diversos, des d’aplicacions fins a noves estructures o models de negoci. A més, l’ordenança preveu diversos supòsits. Per exemple, es pot ajudar projectes petits o sorgits de les universitats, però també regular de quina manera una empresa retorna a la ciutat els recursos públics posats a disposició si fa servir aquest marc per provar una innovació.

 

”La idea és cohesionar i connectar l’ecosistema que tenim al nostre voltant” (sobre el BIVA)

Aquest any han tingut presència pròpia al Mobile. Què ha significat?

Un pas molt important. El Mobile és un paraigua sota el qual hi ha diferents espais. Un d’ells és el 4YFN, dedicat a les start-ups. Hi havia unes mil empreses emergents, i com a ciutats catalanes, només hi vaig veure Barcelona i Sant Cugat amb presència pròpia. Per nosaltres això té sentit perquè Sant Cugat és la segona ciutat de Catalunya en generació de start-ups i volem formar part d’aquest ecosistema.

Quin era l’objectiu de ser-hi?
N’hi havia diversos. El primer, fer promoció econòmica i donar visibilitat a la ciutat. El segon, fer comunitat i ciutat, perquè tenim moltes start-ups a Sant Cugat que potser ni tan sols coneixem prou bé. De fet, vam fer una crida oberta a les start-ups de la ciutat i finalment n’hi va haver nou que van participar amb nosaltres. Algunes altres ja hi anaven amb l’estand de Catalunya o amb altres entitats, de manera que queda clar que hi ha un ecosistema viu. També hi vam ser per aportar contingut. Som Ecosystem Partners del Talent Arena, una altra branca del Mobile centrada en el talent, i hi vam aportar ponents d’alt nivell en àmbits com la ciberseguretat. I finalment també vam aprofitar per presentar el projecte del sandbox.

I l’any que ve s’hi voldrien tornar?
Sí, ens ho plantegem. El que cal veure és de quina manera hi volem ser i amb quin contingut. Nosaltres no volem fer res artificial. Entenem que la presència al Mobile és una conseqüència natural del que Sant Cugat ha anat construint al llarg dels anys. Per tant, sí, ens hi volem continuar situant perquè formem part d’aquest ecosistema català, estatal i del sud d’Europa, i creiem que hi hem de ser.

Quantes empreses hi ha actualment a Sant Cugat?
Ara mateix estem al voltant de les 3.200 empreses. Vam començar el mandat amb unes 3.000. És una xifra que pot fluctuar durant l’any, però la magnitud és aquesta. Si hi afegíssim els autònoms, que també són unitats econòmiques, estaríem parlant d’uns 8.000. Sant Cugat és una ciutat amb una presència molt important d’autònoms.

I quin tipus d’empreses predominen?
Hi ha molta varietat, i això és una de les fortaleses de la ciutat. Potser el sector més destacat és el de la salut i les ciències de la vida, que és molt potent i de primer nivell internacional. Segons les dades que es van presentar a l’informe de la Bioregió, el 25% de la facturació del sector salut de Catalunya passa per Sant Cugat. Però no és l’únic sector fort. També hi ha tecnologia, educació, indústria 4.0, robòtica, construcció i sostenibilitat, alimentació o serveis financers. Una de les gràcies del desenvolupament econòmic de Sant Cugat és que no s’ha focalitzat només en un àmbit, sinó que ha estat diversificat.

Quins reptes o projectes tenen d’aquí a final de mandat?
N’hi ha diversos. Un és l’espai d’acceleració empresarial. Un altre, continuar desplegant el projecte europeu i consolidar acords amb altres ciutats. També volem consolidar el Dia del Talent, que tornarà a celebrar-se a la tardor. A més, acollirem la jornada d’internacionalització de la Cambra el 14 de maig, a la seu de Grifols, i continuem treballant les relacions internacionals amb ciutats del nord d’Europa i de la Xina. Però, sobretot, per nosaltres el projecte de l’any és l’evolució de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. És un servei molt important per a la ciutadania i volem reforçar-lo i donar-lo més a conèixer.

On és actualment aquesta oficina?
És dins l’Ajuntament, a l’espai de l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Potser no cal que tingui un espai separat, però sí que volem que es conegui millor la feina que s’hi fa, perquè és una tasca d’acompanyament molt valuosa per a qui vol començar un negoci. És un servei que fa molts anys que existeix i que funciona molt bé. De fet, hi ha prop d’un miler d’atencions anuals. El que volem és actualitzar-lo i fer-lo encara més útil i visible.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.