Sant Cugat fixa el rumb contra l’exclusió residencial

El Ple municipal ha aprovat el Pla local per a l’abordatge de l’exclusió residencial severa 2026-2028, un document estratègic que defineix les línies d’actuació per prevenir i reduir el sensellarisme a Sant Cugat i garantir el dret a l’habitatge. Segons s’ha informat durant la sessió plenària, Sant Cugat ha passat en pocs anys d'una seixantena d'individus a 140 persones sense llar, a banda d’aquelles que cada vegada tenen més dificultats per accedir a un habitatge digne i viuen en situacions infrahumanes. Per això, des de l’equip de govern s’ha considerat convenient abordar aquesta qüestió. L'equip de govern (Junts i ERC), juntament amb PSC, CUP i En Comú Podem han votat a favor i el PP i VOX s'hi han abstingut, principalment pel biaix ideològic que veuen, però no pel fons. A banda d'això, la gestió del padró municipal ha centrat la discussió política en el debat del punt presentat.

La gestió del padró municipal, al centre del debat

En aquest sentit, la regidora de Drets Socials i Igualtat, Gemma Aristoy (ERC), ha lamentat que els diferents representats dels grups municipals s'hagin quedat amb el tema del padró i ha insistit a assenyalar la resta de mesures que s'hi aborden. Amb tot, sobre el padró ha fet una declaració contundent: "garantirem que tothom que visqui a Sant Cugat pugui accedir al padró."

Juan Manuel Cayelalas, regidor d'En Comú Podem,  ha sigut un dels que ha mostrat dubtes en el fet que les noves mesures que s'adoptaran en la gestió del padró municipal impedeixin poder aplicar algunes premisses que s'indiquen en el Pla.

Marco Simarro, portaveu de la CUP, ha anat un pas més enllà i ha advertit que veu "contradiccions greus" entre el Pacte i les polítiques del govern municipal en la gestió del padró i ha defensat la necessitat que aquesta gestió sigui més "oberta".

Sobre aquesta qüestió, la regidora del PP, Estrella Salanova, ha manifestat "preocupació" per l'enfocament de la gestió de l'empadronament.  "No volem que es faciliti l'empadronament sense domicili", ha alertat, tot afegint que creuen que una "política social responsable" és garantir que els recursos públics arribin, en primer lloc, a aquelles persones que tenen un "vincle" amb la ciutat.

Pilar Gorina, regidora del PSC, ha centrat, però, la seva intervenció en, a banda de destacar la necessitat del Pla, com han fet també la CUP i En Comú Podem, en centrar-se a dir que la política d'habitatge a Sant Cugat és "ínfima" i "insuficient" i ha fet una advertència: "deixin de posar el focus en el padró i comencin per l'habitatge." 

Marcos Rodríguez, portaveu de VOX, ha criticat la política de "fronteres obertes" que considera que promou l'equip  govern municipal i que provoca que moltes persones es vegin abocades a la pobresa i que els serveis bàsics estiguin saturats i impedeixin que els ciutadans de Sant Cugat hi puguin accedir.

 A banda de la gestió del padró, per als grups municipals del PP i VOX, el biaix ideològic que han detectat en el Pla ha estat l'eix del seu discurs. En concret, la regidora del PP, Estrella Salanova, ha expressat discrepàncies amb la mirada feminista del Pla, en un posicionament similar al del portaveu de VOX, Marcos Rodríguez. En aquest sentit, Rodríguez ha anat més enllà i ha criticat que l'equip de govern sempre aborda les qüestions estratègiques des d'un prisma ideològic i no tècnic i que, entre altres, qüestions no està d'acord en el fet que en el Pla es parli de feminització de la pobresa quan hi ha més homes que dones afectats.

El més destacat del Pla local per a l'abordatge de l'exclusió residencial severa 2026-2028

El pla parteix d’una diagnosi de la realitat local, marcada per l’encariment de l’habitatge i l’augment de situacions de vulnerabilitat, i estableix un model d’intervenció coordinat entre serveis socials, administració i entitats.

Entre els objectius principals hi ha millorar la detecció i l’atenció de les persones sense llar, garantir l’accés als serveis bàsics, com la salut o l’empadronament, i reduir el temps que les persones es troben en situació de carrer. També es posa el focus en la prevenció, per evitar que situacions de vulnerabilitat acabin derivant en exclusió residencial.

El document estructura les actuacions en diversos eixos, com ara la prevenció del sensellarisme, la millora dels recursos d’allotjament, l’accés a l’habitatge, la coordinació entre serveis i la sensibilització social. A més, incorpora una perspectiva de gènere i mesures específiques per a col·lectius vulnerables, com dones, persones migrades o joves.

El pla inclou també mecanismes de seguiment i avaluació per adaptar les polítiques a l’evolució de la realitat social durant el període 2026-2028.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.