Una veneçolana i veïna de Sant Cugat en l'audiència pública del ple municipal. FOTO: Àgata Guinó (TOT Sant Cugat)

Política

Tensió al ple de Sant Cugat pel debat sobre Veneçuela amb la divisió del govern

La moció de la CUP sobre Veneçuela ha tensionat el ple, evidenciant la divisió entre els partits d’esquerra i de dreta

El ple municipal de Sant Cugat ha viscut un debat tens arran de la moció presentada pel grup municipal de la CUP per condemnar “l’agressió i les ingerències imperialistes dels Estats Units d’Amèrica a Veneçuela i arreu del món”, en defensa de la sobirania dels pobles i del dret internacional. La proposta va evidenciar una forta divisió entre els grups d’esquerres i de dretes, inclosos entre els socis del govern municipal (Junts i ERC). La moció ha estat rebutjada amb els vots en contra de Junts per Sant Cugat, PP i Vox, mentre que hi han votat a favor ERC, la CUP i En Comú Podem, mentre el PSC s'ha abstingut.

Una clara mostra d'aquesta divisió s'ha produït arran de les declaracions del tinent d'alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró (Junts), que ha afirmat que l’actuació dels Estats Units a Veneçuela podia ser “compatible” amb la defensa de la democràcia i ha dit que calia “veure com acaba la feina”. Aquestes paraules han provocat la resposta de la regidora de Promoció de la Ciutat, Esther Madrona (ERC): “Són declaracions molt greus. No ha estat senzillament una actuació, s’ha perpetuat una agressió imperialista contra un país. Dir ‘a veure com acaba la feina’ és extremadament greu”, ha recriminat Madrona a Puignero.

Les esquerres a favor de la moció

El portaveu de la CUP, Marco Simarro, ha defensat que la moció pretenia “que hi hagi un posicionament d’aquesta institució a favor del dret internacional”, i ha remarcat que considera rellevant que les institucions públiques es posicionin “en favor dels principis de pau i convivència internacional”.

Simarro ha situat el context a partir dels fets del 3 de gener de 2026, que ha qualificat de “el primer bombardeig de la història del continent llatinoamericà”, i ha assegurat que les justificacions del govern nord-americà per a la intervenció militar “s’han demostrat falses”, afirmant que “ells mateixos reconeixen a les seves seus judicials que no hi ha proves sobre el narcotràfic”. Segons el portaveu cupaire, l’objectiu dels EUA és “guanyar per la força una posició geoestratègica” i ha advertit de “l’onada reaccionària” que, a parer seu, s’està estenent arreu del món.

En la mateixa línia, Madrona ha condemnat l’actuació dels Estats Units, que ha qualificat d’“agressió imperialista” que, segons diverses informacions, hauria provocat “més d’un centenar de víctimes i el segrest del president i de la seva dona”, fet que considera “un trencament molt greu de l’ordre mundial”. La regidora republicana ha afegit que el cas de Veneçuela “no és un cas aïllat” i ha lamentat la resposta de la comunitat internacional: “A Trump se li han de parar els peus, i això només es pot fer des de la comunitat internacional. Condemnar una ingerència internacional no vol dir defensar el règim de Maduro, sinó defensar el dret internacional”.

Per la seva banda, la regidora del PSC, Pilar Gorina, ha explicat que el seu grup ha proposat esmenes a la moció i ha expressat que comparteixen “la preocupació” quan “es trepitja el dret internacional i la sobirania d’un estat”. Gorina ha advertit que “la idea que la força pot passar per sobre de les normes, els drets i les institucions internacionals és molt perillosa” i ha defensat construir “una condemna el més àmplia possible” basada en “el respecte escrupolós a la legalitat internacional, la Carta de les Nacions Unides, la desescalada i una sortida pacífica i democràtica”.

Així mateix, el portaveu d’En Comú Podem, Ramon Gutiérrez, ha defensat que el paper del consistori no és “fer de tribunal de la política interna”, sinó posicionar-se davant dels fets. Ha afirmat que “cap govern pot segrestar un president per tapar interessos econòmics” i ha reivindicat “ni guerres teledirigides, ni silencis còmplices quan es trepitja la democràcia”.

Rebuig frontal de Junts, PP i Vox

Des de Junts per Sant Cugat, Jordi Puigneró ha anunciat que el seu grup no permetria que la moció prosperés. Ha defensat que és “compatible” denunciar les formes utilitzades pels EUA amb el fet que “potser no hi havia una altra manera” i ha afirmat que els Estats Units “no han envaït Veneçuela, sinó que han fet una actuació per derrocar un règim il·legítim”. Junts ha assegurat que “celebra la fi de la tirania del règim de Maduro” i que la solució passa pel “restabliment de la democràcia”. A més, Puigneró ha recalcat als veneçolans que hi havia al públic que la moció hagués prosperat si no fos pels 9 vots de Junts per Sant Cugat.

Per la seva banda, el regidor del PP, Alfredo Bergua, ha assegurat que no es tracta “d’una moció per la pau ni pel dret internacional”, sinó “d’una moció ideològica que utilitza conceptes nobles per justificar una dictadura”. Ha retret que no es mencionin la crisi migratòria, els presos polítics ni el frau electoral, i ha definit el conflicte com “un combat entre dictadura i llibertat”.

El portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, ha qualificat la moció de “vergonya” i ha acusat la CUP de voler “donar suport a una narcodictadura”. Ha afirmat que “està més que justificat intervenir allà on una tirania oprimeix el poble” i ha celebrat el que considera “l’alliberament de Veneçuela”.

Intervencions de veïns i veneçolans a l’audiència pública

El debat també s’ha traslladat a l’audiència pública, on un grup de veïns de Sant Cugat i ciutadans veneçolans han intervingut per rebutjar la moció. Han denunciat que Veneçuela “no viu un conflicte diplomàtic més, sinó una tragèdia prolongada” amb presos polítics, persecució, censura i milions de persones forçades a l’exili.

Han considerat especialment greu el punt de la moció que exigeix l’alliberament de Nicolás Maduro i Cilia Flores, i han afirmat que “no té base moral ni democràtica”. Segons els intervinents, “no existeix autodeterminació quan s’anul·la el resultat electoral” i han reclamat que qualsevol posicionament institucional europeu passi per “respectar el vot popular, exigir garanties democràtiques, condemnar la persecució política i demanar l’alliberament dels presos polítics”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.