Vallès (alcalde): "Estem buscant fórmules perquè en l’any 2026 la taxa no s’incrementi”
Josep Maria Vallès és l’alcalde de Sant Cugat des del 2023
Josep Maria Vallès és l’alcalde de Sant Cugat des del 2023, després que Junts guanyés les eleccions municipals del maig amb 9 regidors. Després de la constitució del nou consistori, Junts i ERC van pactar governar plegats per sumar els 13 regidors que donen la majoria absoluta del consistori. Entrevistem l’alcalde quan falta poc més d’un any perquè comenci una nova campanya electoral per a les eleccions municipals del maig del 2027
A un any d’eleccions. Quins són els temes pendents més urgents que s’han d’acabar aquest any?
Una de les prioritats és la neteja i la millora de la recollida viària, un servei que ja està pràcticament en marxa i que quedarà plenament desplegat a finals de març, quan s’hagin retirat tots els contenidors soterrats pendents. Aquest any també veurem finalitzades diverses promocions d’habitatge, com les de Benet Moxó, i començarem noves obres, com les de Verge de Montserrat, a la Floresta. De cara al 2026, està previst acabar el pavelló d’entrenament i iniciar les obres de la residència publicoprivada que es farà a Volpelleres. A més, es duran a terme millores necessàries a les instal·lacions esportives i actuacions de manteniment a la via pública, especialment en voreres, tot i que som conscients que hi ha moltes incidències acumulades de fa anys. Enguany es destinen 3,5 milions d’euros a aquestes millores. Es veuran canvis a diversos barris de la ciutat al llarg d’aquest any. Esperem veure també els nous autobusos i les millores de freqüències.
"Una de les prioritats és la neteja i la millora de la recollida viària"
Sembla que ha costat molt arrencar.
Però hem arrencat. Hi ha actuacions, com la millora de voreres, que s’haurien pogut fer en el mandat anterior, quan la responsabilitat era del Partit Socialista. No es va executar un pla de voreres. També s'haurien pogut adquirir 27 nous autobusos i haver arribat a un acord amb l’Àrea Metropolitana, però no es va fer. A més, la gestió de les finances municipals no va ser l’adequada. El PSC va deixar un Ajuntament que hem hagut de refer. Hi ha hagut molta feina a fer, especialment per endreçar i posar ordre a l’Ajuntament. Aquestes coses no es resolen en un dia ni en dos, però, en qualsevol cas, ara ja està tot planificat i hi ha molts projectes que ja no tenen aturador. Ja m’hauria agradat iniciar aquest mandat trobant-me l’Ajuntament en aquesta situació. Des del principi vaig dir que un dels meus objectius era deixar l’Ajuntament millor del que me’l vaig trobar i, sobretot, deixar una ciutat molt millor de com la vam rebre.
Hi ha un problema amb la contractació municipal, que sovint és molt lenta?
Sí, és cert que els processos de contractació són lents i que hi ha molts tràmits administratius que en dificulten l’agilitat. Som conscients d’aquest problema i ja hi estem treballant, amb l’objectiu de fer els procediments més àgils, eficients i ràpids. En aquest sentit, la incorporació de la intel·ligència artificial ens ha d’ajudar molt, un cop tinguem tots els processos ben endreçats i localitzats. En un Ajuntament passen moltes coses alhora, i integrar aquestes eines permetrà optimitzar la gestió interna. Això també facilitarà que els treballadors municipals deixin de dedicar tant de temps a tasques repetitives o de seguiment administratiu i puguin centrar-se en qüestions més essencials, aprofitant millor el seu temps i aportant més valor al servei públic.
Quines són les inversions prioritàries del govern municipal?
Una part molt important de les inversions es veuran a la via pública. Com ja he comentat, es destinen 3,5 milions d’euros a la millora de voreres i a l’asfaltatge de carrers. Potser no són grans projectes emblemàtics, però sí una necessitat bàsica. Crec que una de les principals obligacions d’un Ajuntament és tenir l’espai urbà i l’espai públic endreçats. Fins fa poc, hi havia moltes queixes sobre l’estat de neteja de la ciutat, una situació que ja està canviant i que la ciutadania percep. Ara, el focus s’ha posat sobretot en les voreres, que és cert que estan en mal estat, i per això estem invertint de manera decidida en aquest àmbit. També hi ha inversions importants en instal·lacions esportives. Aquest any es cobrirà la tribuna del camp de futbol de Can Magí, una reivindicació històrica, i es faran millores als vestidors de diverses instal·lacions esportives. Finalment, es continua apostant per l’habitatge públic, una línia d’inversió prioritària que ja hem anat explicant i que es mantindrà durant el mandat.
S’està pensant alguna bonificació per a la nova taxa de residus?
Aquest tema l’explicaré amb detall la setmana vinent en una roda de premsa. En qualsevol cas, estem treballant per trobar una solució que afavoreixi la ciutadania. Cal recordar que aquesta taxa ve imposada pel govern de Pedro Sánchez. En aquella votació, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i Vox hi van votar en contra, mentre que el Partit Popular es va abstenir. Si el PP hagués votat en contra, aquesta taxa no existiria. Paradoxalment, el Partit Popular de Sant Cugat està promovent ara recursos contra aquesta mesura, tot i que no prosperaran perquè la llei està correctament aplicada i plenament vigent. Dit això, sí que és cert que estem buscant fórmules perquè, com a mínim, l’any 2026 aquesta taxa no s’incrementi.
El tinent d’alcaldia Carles Brugarolas va dir que la taxa pels pàrquings s’havia aplicat malament. S’estan buscant solucions?
Sí. En qualsevol cas, cal tenir en compte que el que ja s’ha girat corresponent a l’any 2025 ja ha estat cobrat. A partir d’aquí, la ciutadania pot presentar recursos i, en alguns casos concrets, podria ser possible revertir la situació. Pel que fa a possibles canvis, aquests serien de cara a l’any 2026.
Sant Cugat té una manca d’equipaments en relació amb la població actual?
Sí. Durant els darrers anys no s’han fet nous equipaments i això ha generat un desequilibri clar entre el creixement de la població i els serveis disponibles. En el mandat anterior no es va construir cap nou equipament esportiu. Nosaltres, en canvi, n’estem construint un, que estarà acabat aquest estiu. És cert que el projecte ja existia, però es va haver de refer perquè hi havia errors tècnics importants: per exemple, les dues catifes de competició no hi cabien. Si el projecte hagués estat ben dimensionat, ja estaria fet. Ens hi hem posat nosaltres i ara sí que complirà els requisits necessaris.
"Durant els darrers anys no s’han fet nous equipaments i això ha generat un desequilibri clar entre el creixement de la població i els serveis disponibles"
Què passa amb les biblioteques municipals i la nova biblioteca del centre?
L’Ajuntament té molts equipaments municipals, més dels que sovint es pensa la ciutadania, i tots necessiten un manteniment constant. El que va passar a la biblioteca Gabriel Ferrater, on va caure una peça de l’edifici, podria haver passat perfectament en el mandat anterior, perquè no s’hi havia fet el manteniment adequat. Ara sí que hem impulsat un pla de manteniment dels equipaments municipals. Pel que fa a la nova biblioteca del centre, és un projecte necessari que ja hauria d’estar fet. Actualment, estem treballant amb altres administracions perquè sigui una realitat: la Diputació de Barcelona hi farà una aportació important, la Generalitat també hi participarà i l’Ajuntament hi posarà la seva part. El projecte s’anirà dotant pressupostàriament en els pròxims exercicis, però no crec que comenci dins d’aquest mandat.
Si no es comença en aquest mandat, potser queda un altre cop al calaix.
Podria passar si hi ha un canvi de govern. El que hem de fer és lluitar perquè això no passi, perquè vam tenir la mala experiència d'un tripartit d'un PSC, d'una CUP, que no va funcionar.
“Hi ha actuacions, com la millora de voreres, que s’haurien pogut fer en el mandat anterior”
Bé amb la CUP i el PSC, però liderat per ERC, que ara és el seu soci de govern.
Sí, però tot el que no ha funcionat bàsicament eren competències del PSC o la CUP. El transport públic, haurien pogut solucionar-ho i no ho van solucionar. Amb les voreres no s'hi van posar, amb la neteja quatre anys per fer el concurs, ara diuen que ho van deixar tot preparat... Van tenir quatre anys i no van ser capaços de convocar el concurs. La primera que ens vam trobar amb educació: Vam entrar a l'Ajuntament el 17 de juny i a l'estiu s'havien de fer les obres de millora de l'escola de la Floresta i no es van fer perquè van convocar tard el concurs. La regidora d'educació del PSC no ho va vetllar tot molt, però el concurs es va convocar tant tard per fer les obres que no es va presentar cap empresa perquè ningú es veia amb cor de poder fer les obres. Ens hi vam posar i nosaltres vam fer la remodelació de l'escola de la Floresta i del Joan Maragall, estem acabant, pràcticament les obres del Pins del Vallès també remodelarem el Catalunya. Bàsicament eren temes del PSC. El PSC no és garantia de res en aquesta ciutat, ho ha demostrat.
Què passa amb l’oficina del DNI? Per què està encallada?
L’oficina del DNI està encallada perquè l’Estat no assumeix les seves responsabilitats. Des de l’Ajuntament hem fet tot el que havíem de fer, i fins i tot més. En aquest cas, se’ns ha arribat a exigir un local de 500 metres quadrats, quan l’Ajuntament no disposa d’espais d’aquestes dimensions. Així i tot, es va oferir un local molt ben ubicat, amb fàcil accés en vehicle, ferrocarril i transport públic, però no es va acceptar perquè no complia els metres exigits. Personalment, m’hi vaig implicar molt i vaig mantenir diverses converses amb el delegat del govern. Vam posar sobre la taula una solució viable: ubicar l’oficina del DNI al futur edifici dels jutjats que ha de construir la Generalitat, un espai que estaria perfectament custodiat i que reuniria totes les garanties. La proposta va semblar ben rebuda i fins i tot es va parlar d’agilitzar els terminis. Tot i això, el projecte continua aturat. La sensació és que no hi ha una voluntat clara de resoldre-ho, i això acaba repercutint en la ciutadania, que pica a la porta de l’Ajuntament quan, en realitat, és una competència que correspon a l’Estat.
“El PSC va deixar un Ajuntament que l’hem hagut de refer”
Com estan els temes que va tractar amb el president Illa?
El govern Illa diu que és el Govern de Tothom, però començo a pensar que és el govern de tothom que és del PSC. Fa més de sis mesos em vaig reunir amb el president Illa, que em va rebre molt bé. Vam estar prop de cinquanta minuts parlant, juntament amb el senyor Xavier Amor, de dos temes clau: l’habitatge i la mobilitat. El president es va mostrar molt engrescat amb els projectes, que ja coneixia, i va expressar de manera clara el seu compromís a tirar-los endavant. En aquella reunió vam parlar, entre d’altres, del desenvolupament d’habitatge públic, en línia amb el compromís públic del president de promoure’n de manera decidida. També vam abordar la necessitat de millorar la mobilitat, especialment el servei de ferrocarrils, que actualment està saturat. Li vaig fer una proposta concreta per abordar ambdues qüestions de manera conjunta, i la resposta va ser positiva. Tot i això, amb el pas dels mesos no hi ha hagut cap avenç. He anat contactant reiteradament amb el senyor Xavier Amor, però han passat més de sis mesos sense cap resposta concreta. Fins i tot, quan el president va venir a la ciutat fa un parell o tres mesos per un acte de Protecció Civil, li vaig recordar la reunió que havíem mantingut al Palau. Em va dir que ja en parlaríem, però des d’aleshores no hi ha hagut cap novetat. Finalment, un cop passats sis mesos, vaig tornar a contactar amb la Generalitat per recordar que l’Ajuntament havia presentat tota la documentació que se’ns havia demanat per estudiar els projectes. Ara com ara, no hem rebut cap resposta.
"El PSC no és garantia de res en aquesta ciutat, ho ha demostrat."
Potser que Junts posi problemes en els pressupostos, tant a la Generalitat com a l'Estat, també hi té a veure.
Jo no hi tinc res a veure amb això.
El projecte d’habitatge a Can Camps, l’antic golf, està aturat? I què passa amb Ca n’Ametller?
Pel que fa a Can Camps, el projecte està condicionat a una requalificació urbanística, ja que actualment és sòl qualificat com a zona d’equipaments. Això implica que no depèn només de l’Ajuntament, sinó també de la Generalitat, que és qui ha d’autoritzar aquest canvi. Per tant, és un procés més complex i lent. En canvi, el projecte de Ca n’Ametller està més avançat. En aquest cas es tracta de terrenys privats i estem mantenint reunions amb els propietaris. Els promotors tenen dret a construir, però estem treballant conjuntament per definir quin ha de ser el sostre màxim edificable i com s’ha de desenvolupar l’àmbit. En aquest sentit, tot i ser sòl privat, el procés és més àgil que en el cas de Can Camps, que depèn directament de decisions de la Generalitat.
Quina proporció d’habitatge públic es preveu en aquest àmbit i quins altres usos s’hi contemplen?
La previsió és que aproximadament el 50% de l’habitatge que s’hi desenvolupi sigui públic. Dit d’una altra manera, de cada promoció privada que es faci, la meitat es destinaria a habitatge públic. La xifra final encara s’està estudiant, perquè no tot l’àmbit ha d’estar dedicat exclusivament a habitatge. També es vol reservar espai per a activitat econòmica, amb l’objectiu d’afavorir la implantació de noves empreses i continuar atraient creixement econòmic a la ciutat. A més, es preveu la reserva de sòl per a equipaments, ja que es tracta del desenvolupament d’un nou barri que haurà de disposar de serveis de tota mena. En aquest sentit, també s’ha plantejat que, més tard o més d’hora, la zona esportiva municipal de Jaume Tubau s’haurà de traslladar, no per les queixes veïnals, sinó perquè l’espai ha quedat petit i ja no respon a les necessitats actuals.
És possible que Bellaterra s’incorpori a Sant Cugat?
Intueixo que la Generalitat no ho autoritzarà, de manera que, com a mínim, durant els pròxims deu anys no passarà. Tot i això, és evident que els veïns tenen dret a demanar-ho i, si ho consideren oportú, poden recórrer als tribunals; però això suposaria un procés llarg que s’allargaria durant anys.
Si algun dia passés, què suposaria per a Sant Cugat?
Si finalment es produís aquesta incorporació, caldria buscar totes les solucions necessàries. En qualsevol cas, no estem parlant de crear un nou barri des de zero. Bellaterra ja existeix i moltes de les persones que hi viuen ja fan vida a Sant Cugat: porten els fills a les escoles, hi compren i hi participen en la vida cultural i social de la ciutat. No és comparable a l’arribada sobtada de 9.000 o 10.000 persones en un nou desenvolupament urbanístic.
Com s’assumirien els serveis municipals en un cas així?
L’Ajuntament ha analitzat aquesta possibilitat i hi hauria períodes de transició. Per exemple, el contracte de neteja actual està dimensionat per a la població actual, de manera que els serveis no es podrien assumir de cop. Tanmateix, Cerdanyola ja disposa de contractes vigents que preveuen aquests serveis. El mateix passaria amb la seguretat, el manteniment de voreres i la resta de serveis municipals: hi hauria un temps per pactar, adaptar i posar en marxa el traspàs de competències de manera ordenada.
Ha dit que té la intenció de tornar a ser candidat a les eleccions municipals del 2027. Quan es farà oficial?
No tinc cap pressa per fer-ho oficial, perquè de fet ja fa temps que els mitjans m’ho pregunten i sempre he dit el mateix. Ara mateix tinc més interès a presentar el candidat de Valldoreix, ja que recentment s’ha constituït formalment la secció i s’ha aprovat tot el reglament de Junts per Catalunya. Aquest candidat ha de passar primer per l’assemblea de Sant Cugat, però hi ha consens i alineació tant a Valldoreix com a Sant Cugat. És important fer aquesta presentació perquè la ciutadania sàpiga qui és i pugui començar a fer trobades i treballar de manera més oficial. En el meu cas, no tinc cap urgència a fer un acte de presentació personal.
Hi ha oposició interna dins de Junts a la seva candidatura?
No, en absolut. Tinc el suport del president, del secretari general, de la direcció del partit i de la junta local de Sant Cugat.
Es planteja repetir un pacte de govern amb Esquerra Republicana després del 2027?
L’aliança amb Esquerra va ser l’única possible per assolir la majoria absoluta. En qualsevol cas, no vull fer política-ficció. Primer cal veure quin és l’escenari que surt de les urnes i, a partir d’aquí, decidir. El meu objectiu ara és continuar treballant perquè la ciutadania estigui satisfeta. Si la ciutadania està contenta, tornarem a guanyar i, si podem governar millor o amb més força, millor encara.
Si entra Aliança Catalana li faran cordó sanitari?
Primer que surtin, però ja he dit que no vull fer política-ficció.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.