Zaina Qazzaz: "Volem una Palestina sense israelians, no hi ha vida on estar junts"

Zaina Qazzaz (23 anys) va créixer al barri de Tal al-Hawa, a la ciutat de Gaza, d'on va marxar quan tenia 17 anys per perseguir el seu somni d'estudiar a Cisjordània. Després de cinc anys de bloqueig, es va convertir en la primera gaziana en obtenir un permís de tres mesos per estudiar Periodisme. Avui, la seva trajectòria continua a la Universitat de Barcelona, sota el programa UB Refugi, on cursa estudiant Comunicació Audiovisual i des d'on és una veu activa que denuncia l'impacte de la guerra en el poble palestí. 

La seva vida ha estat marcada pel conflicte a Palestina. Des de l'atac de Hamàs, el 7 d'octubre de 2023, la població de Gaza viu una crisi humanitària sense precedents. Malgrat l'acord de pau de l'octubre de 2025, la regió continua patint les conseqüències del conflicte, que ja ha deixat 69.000 persones mortes, 19.000 dels quals són infants. 

Com es defineix més enllà de ser una estudiant exiliada? 

Com em va dir la meva mare: "El més important de tot el que estic treballant és trobar una manera de relacionar-se amb la humanitat". Això és el que intento treballar, però sempre sento que és a la meva ment. Darrere de tot això, estic treballant com a periodista i és una cosa que m'agrada molt, perquè està relacionat amb la humanitat i amb la política que la meva gent i el meu país estan enfrontant. Al mateix temps, estic en exili. Visc aquí i la meva família és allà, però sempre sento que el meu cor està mig aquí i mig allà. 

"El més important de tot el que estic treballant és trobar una manera de relacionar-se amb la humanitat"

Què va significar l'obtenció de la beca del programa Refugi de la Universitat de Barcelona? 

Per a ser honesta, va ser una gran oportunitat per a mi. A Cisjordania tenia molts desafiaments i no podia moure'm d'un lloc a un altre. Quan vaig arribar aquí, vaig començar a estudiar. Quan estava allà, vaig pensar que estudiaria Periodisme i després, quan vaig arribar aquí, vaig començar Comunicació Audiovisual. Per ser honesta, vaig estar una mica trista, però més tar vaig pensar, ja he estudiat periodisme durant tres anys i mig a Cisjordània i sé com escriure reportatges. Ara puc donar una visió a la gent i fer una combinació entre tots dos. Així que puc enviar un missatge i la gent pot sentir-lo més. També sento que ara m'ajuda quan soc aquí, a Espanya, a Catalunya, m'imagino que si estigués a Palestina, a Gaza o fins i tot a Cisjordània no tindria aquestes oportunitats. I parlar sobre Palestina, fins i tot la cultura històrica, la situació, tot això em dona una cosa tan valuosa. 

El 7 d’octubre de 2023 va ser un moment que va canviar vida de moltes persones i la teva. Com va viure l’atac de Hamàs i com ha marcat la seva vida?

Si parlo de la meva part de la família, el 8 d'octubre de 2023 vaig perdre als meus avis i casa meva en el mateix dia. La meva casa i la dels meus avis estaven en un lloc segur, perquè hi havia la Creu Roja i els hospitals. Així que aquests tipus de llocs teòricament no poden ser bombats. Quan aquest atac va succeir, l'exèrcit israelià no va respondre durant 48 hores. Van començar les bombes i els drons. Quan va començar el 7 d'octubre, els drons es van acostar a nosaltres, així que van poder veure més moviments per a la gent, per a Hamàs, per a qualsevol cosa. Les persones van començar a perdre les seves famílies. I jo soc una d'elles, jo no imaginava que estaria en aquesta situació. Quan parlo amb els meus amics, i un d'ells, diu que ha perdut a algú. No sé per què en la meva ment sempre sento que no estaria en aquesta situació. Però sí, aquesta situació va ser per a totes les persones a Gaza.

"Les persones van començar a perdre les seves famílies. I jo soc una d'elles, jo no imaginava que estaria en aquesta situació".

La seva vocació per ser periodista, d'on neix? 

Des de sempre, els meus pares m'han permès triar els meus estudis. La meva mare és artista i volia que estudiés art, en canvi, el meu pare volia que estudiés informàtica, que la vaig començar durant un any, però no em motivava. Un dia vaig veure a la periodista  [d’Al-Jazeera] anomenada Shireen Abu Akleh. Israel li va disparar al cap mentre estava informant en el camp de refugiats de Jenín. En veure això, vaig trucar als meus pares i vaig decidir que estudiaria Periodisme. 

Creu que és possible la reconciliació entre Palestina i Israel? Què hauria de canviar? 

Abans del 7 d'octubre i abans de tot aquest genocidi, abans de les 72.000 persones que van morir, hi havia palestins i israelians, però sense viure junts. És impossible viure junts. Després d'aquest genocidi, després del 7 d'octubre, no hi ha vida. Volem una Palestina sense israelians, no hi ha vida on estar junts. De fet, aquesta és l'opinió de qualsevol palestí.

"Volem una Palestina sense israelians, no hi ha vida on estar junts".

Com s'imagina el futur? 

Si vull parlar del futur, per ser honesta, si em passa a mi o a qualsevol palestí, volem reconstruir la ciutat de Gaza una altra vegada. No volem estar en l'ocupació i viure la nostra vida tan tranquil·la. Però ara el que penso més és que els palestins han viscut una guerra durant 3 anys i són humans. Ja han perdut moltes coses, les seves famílies, les seves cases, moltes coses. És clar que soc fidel a Gaza i vull tornar-hi. M'agrada molt la meva vida allà, però no és la vida normal. Però l'important és salvar les persones que viuen allà. La prioritat és la vida de la gent. 

Què creu que es pot fer des de Sant Cugat per poder donar visibilitat al conflicte i a la realitat de Palestina? 

Les notícies no estan parlant de la situació a Palestina en aquest moment. Per tanti, això és un tipus de suport. Però també s'ha de tenir una consistència, parlant de Palestina. Perquè quan hi ha alguna cosa com això, han d'haver-hi demostracions, en algun punt la gent ha d'entendre que els països europeus juguen un altre paper.

"Per tant, això és un tipus de suport. Però també s'ha de tenir una consistència, parlant de Palestina".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.