1.245 santcugatencs van rebre aliments de Càritas durant el 2024
Més de 200 voluntaris i les aportacions de particulars i empreses fan possible la tasca de Càritas, primer front de batalla contra la pobresa a Sant Cugat
Sant Cugat apareix sovint a les notícies com una de les ciutats més riques del país i la seva fama és d'abundància. Però la realitat és complexa i també hi ha molts santcugatencs en situació de vulnerabilitat. En són ben conscients a Càritas, que és una de les línies de flotació contra la pobresa a Sant Cugat gràcies a més de 200 voluntaris, donatius d'empreses i particulars i la gestió de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià. "Les situacions són cada cop més precàries i augmenta la desigualtat social", reflexionava el mossèn Emili Marlés, durant la presentació de la memòria del 2024 de l'entitat solidària.
"Agraïm tota la vostra feina, que és imprescindible per donar resposta a les situacions de pobresa a Sant Cugat", indicava la regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy.
1.500 santcugatencs atesos a Càritas
Càritas Sant Cugat va atendre 1.497 persones durant el 2024 a través d'algun dels seus programes de suport, que tenen per objectiu empoderar i donar noves oportunitats de desenvolupament a veïns en situació de pobresa. La majoria dels beneficiaris de l'entitat (1.110 persones) van arribar-hi derivats pels Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat, mentre que la resta es va dirigir directament a Càritas. 122 famílies van accedir-hi per primera vegada.
Els aliments, una necessitat bàsica sense cobrir
El rebost de Càritas a Sant Cugat. FOTO: TOT
El principal programa de Càritas és el rebost, que s'encarrega de donar lots d'alimentació a persones amb dificultats per cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació. 1.245 santcugatencs van rebre lots durant el 2024; 415 dels quals en van requerir cada quinze dies. El 2023 van ser 1.622 els santcugatencs que van rebre lots alimentaris. El descens és per un canvi de model de la Unió Europea, que ha passat de donar aliments a entitats com Càritas a atorgar targetes moneder als ajuntaments. Així, famílies que fins ara rebien aliments directament de Càritas, ara ho fan a través d'una targeta de l'Ajuntament.
Pel que fa a xifres globals, Càritas va distribuir 155.000 quilos d'aliments durant el 2024. Aquest volum s'ha aconseguit ja sense les ajudes de la Unió Europea (que aportava 100.000 euros en aliments) i gràcies a les donacions de particulars i empreses, tant d'aliments com de diners. Càritas ha hagut de multiplicar la seva aportació a la compra d'aliments, passant de 50.000 a 90.000 euros en tres anys.
Cal destacar la campanya 800x10, a través de la qual 451 santcugatencs aporten 10 euros mensuals per a la compra d'aliments. Càritas en necessita 800 per suplir la desaparició del suport europeu. A més, cal remarcar que el mateix lot s'ha encarit un 28% en un any, passant de 50 a 65 euros. De fet, la inflació és un dels factors que està agreujant la situació de vulnerabilitat de moltes famílies.
Molt més que aliments
Un dels objectius de Càritas és combatre la cronificació de la pobresa i donar eines als santcugatencs en situació de vulnerabilitat per recuperar la seva vida. "Com més abaix es caigui, més costa sortir de la pobresa i més llarg és el camí. Per això, si no estem atents, tindrem una situació social més difícil", reflexiona el mossèn Emili Marlés. Per això, Càritas compta també amb serveis de menjador, bugaderia, inserció laboral, formacions, conversa, reforç escolar o un grup d'autoajuda. Fins i tot un pis d'homes i un de dones amb infants. També campanyes puntuals, com Un nen, una joguina, perquè tots els infants santcugatencs tinguin joguina per Nadal.
"El leitmotiv de tot el que fem és que ningú es trobi sol", emfatitza Marlés.
El perfil de la pobresa a Sant Cugat
Una de les missions de Càritas és també fer visible la pobresa a Sant Cugat per tal de sensibilitzar la població i fer-la partícip de la solució, sigui sent voluntaris de l'entitat o fent donacions. Les 1.497 persones ateses per Càritas el 2024 són l'1,5% de la població. El treball de l'entitat permet fer-ne una radiografia i analitzar el perfil de la pobresa:
- El 60% dels atesos són dones
- El 81% tenen entre 18 i 65 anys, seguit dels menors de 18 anys (12%) i els majors de 65 anys (7%).
- Un 26% són de nacionalitat espanyola d'origen. La metitat són estrangers sense regularitzar i un 25% són estrangers en situació regularitzada.
- El 32% viuen en situació de relloguer i un 9% en infrahabitatges o al carrer. Un 25% ho fan de lloguer convencional.
- Un 19% dels atesos per Càritas té treball, tot i que un 9% en economia submergida.
D'on surten els diners de Càritas
Tota la feina d'atenció social de Càritas suposa un pressupost de 699.000 euros. La gran majoria dels diners provenen d'aportacions privades com el valor dels aliments recaptats (227.000 euros), les donacions econòmiques de particulars i empreses (121.000 euros), l'aportació de Càritas Diocesana de Terrassa (117.000 euros), els subscriptors voluntaris (89.000 euros) o els donatius en efectiu a l'església (40.000 euros). D'altra banda, l'Ajuntament fa una aportació anual de 92.000 euros.
Pel que fa a les despeses, tots els diners van dirigits a programes de suport, especialment els relacionats amb els aliments: 310.000 euros en aliments, 25.000 euros de lloguer del rebost, 22.000 per als àpats del menjador, 26.000 euros de despeses per als pisos d'homes i de dones o 12.000 euros en ajuts a famílies de la Parròquia. D'altra banda, hi ha 160.000 euros anuals en salaris i seguretat social per l'educador social i els treballadors fixes de Càritas.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
