Els contes de Sant Cugat: 'El Casino de la Rabassada'
Un dels contes de la ciutat escrit per Rogeli Pedró per al llibre del TOT Sant Cugat
“Un projecte a mida per recuperar l’antic Casino de la Rabassada”.
Entusiasmat pel somni d’aquella nit de dissabte, a l’avi Miquel que vivia a la plaça Barcelona de Sant Cugat del Vallès, li va faltar temps per a telefonar als seus néts el Joan i l’Agnès que eren a casa dels oncles de Valldoreix.
L’avi va demanar que algú de la família l’acompanyés a les ruïnes de l’antic Casino.
—Què dius avi?
—Vull que em porteu al Casino! —insistí.
L’avi Miquel els explicà que el Pla de Restauració del Casino de la Rabassada incloïa la restitució de les restes de la façana que encara romanen dempeus, de la balconada-mirador existent, de l’escalinata de l’entrada, l’adequació de les esplanades, la zona del pícnic i totes les atraccions.
—Què bé, no? Ben aviat podreu gaudir de les atraccions d’aquest Gran Casino —feu l’avi.
Veient que tenia els seus dos néts bocabadats, aprofità el moment per a explicar-los que els seus pares i ell mateix anaven cada cap setmana al Casino: el pare jugava a la ruleta i parlava de negocis. I la mare, que sempre vestia de forma molt elegant, jugava a cartes amb les seves amigues.
—I, a mi —els digué—, em duien a les atraccions. La que més recordo era l’Scenic Railway, una vagoneta que recorria una muntanya russa d’un quilòmetre que passava per diversos túnels i desnivells que m’embogia d’allò més!
—Què xulo, avi! —digué exultant el Joan.
—I què més? —preguntà l’Agnès.
—En aquella època el negoci de la família anava sobre rodes: la nostra fàbrica tèxtil de Sant Cugat no parava mai. Aleshores, teníem una gran torre a l’avinguda de Gràcia amb minyones i servents ben uniformats.
—Joan i Agnès —els tornar a dir— vull que demà al matí anem a veure el Casino i després celebrarem amb un bon dinar la recuperació d’aquest espai tan bonic.
Eren tantes les alegries que li proporcionaven el record d’aquell indret que no volia estar-se de compartir-ho amb la família.
En Joan i l’Agnès es miraren l’un a l’altre i, en aquella mirada de complicitat, ambdós coincidiren que l’avi estava nostàlgicament exultant.
El llibre de contes del TOT Sant Cugat
El TOT Sant Cugat editarà un llibre sobre la història de Sant Cugat amb 20 contes infantils en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El llibret de contes està adreçat a nens i nenes de 6 i 13 anys. Els contes estaran escrits per l'antropòleg santcugatenc autor de diversos llibres de Sant Cugat, Rogeli Pedró, mentre que les il·lustracions aniran a càrrec d'Eloi Alegre, il·lustrador santcugatenc i artífex de la vinyeta del Medir i el Cugat que cada setmana es publica al TOT Sant Cugat.
Els 20 contes es publicaran de dues maneres, en les edicions del TOT Sant Cugat, a doble pàgina i a conte per setmana a partir del 4 d'abril i fins al 12 de setembre. I, paral·lelament, tots els textos i il·lustracions veuran la llum en un llibret, durant el mes de setembre, i la presentació es farà a final d'any oberta a tothom. L'Hospital Universitari General de Catalunya i Garden Pizza donen suport al llibre de contes.
40 anys del TOT
El 1985 va néixer el primer mitjà de comunicació escrit a Sant Cugat, el TOT Sant Cugat. En aquell moment, la ciutat tenia vora els 35.000 habitants, i el TOT va esdevenir la guia comercial més completa de Sant Cugat. Després de quaranta anys, el TOT continua sent el mitjà local de referència dels santcugatencs amb la informació diària a través del seu web, i cada divendres, amb els 15.000 exemplars que es distribueixen als més de 1.500 punts.
Festa dels 40
Per celebrar l’efemèride, l’equip del TOT està preparant la festa més popular de l’any, el dissabte 24 de maig, a la plaça de Barcelona. Per anar coneixent les actuacions i les activitats d’aquell dia, es pot anar consultant la secció dels quaranta del web Totsantcugat.cat.
Eloi i Rogeli, artífexs del llibre de contes
Sobre els autors
Rogeli Pedró i Fontanet va néixer a Ponts (La Noguera) l’any 1953 i viu a Sant Cugat del Vallès des de l’any 1973. Durant molts anys s’ha dedicat a l’estudi i recerca del patrimoni etnològic santcugatenc. Ha escrit vuit llibres: Tradicions Santcugatenques (2004). Llegendes de Sant Cugat del Vallès (2005). Els petits balladors (2009). Conte contat a Sant Cugat (2012). Camí de llot (2018). La primera novel·la de l’autor. Antics oficis i feines a Sant Cugat del Vallès (2020), Antics oficis, feines i eines dels pontsicants (2022), La Cara de la Creu Roja (2023). És mestre, màster en Gestió Cultural i antropòleg. Ha escrit nombrosos articles sobre la vida, història i cultura santcugatenca i se’l considera un dels cronistes locals. Col·laborador del Totsantcugat.
Ha estat “Caparrot de l’any” el 2005 per votació popular, pregoner de la Festa de Tardor 2004 i Premi Santcugatenc de l’any 2012. I un llarg etcètera.
Eloi Alegre Aubets és un apassionat del dibuix des que era ben petit. Va estudiar a l’escola de còmic (Joso) i ara es dedica al disseny, la serigrafia, la il·lustració, etc. Cada setmana, i des del 2013, fa la il·lustració setmanal del Medir i Cugat, vinyeta còmica dels personatges del TOT.