Els contes de Sant Cugat: 'El gall del monestir'
Primer dels 20 contes sobre la història de Sant Cugat que el TOT publicarà en format llibre en motiu dels 40 anys dels mitjà
Sabeu que a dalt del campanar petit del Monestir hi ha un gall de ferro? Doncs aquest gall, fa molts anys, era de veritat. Estava viu i des de dalt del campanar veia tot el que passava a Sant Cugat. Una vegada va veure que un noi, que es deia Berenguer de Saltells s’havia enfadat amb l’abat Arnau Ramon de Biure, que era l’amo i senyor del Monestir. Sabeu per què? Perquè l’abat Biure va rebre uns diners que eren part de l’herència de la família d’en Berenguer. Quan aquest va tornar a Sant Cugat, els va reclamar com a seus. Per aquest motiu es van barallar moltes vegades:
—Dona’m els meus diners! —li feia en Berenguer.
Però l’abat Biure li deia que no, que no els hi volia donar, que els necessitava per acabar de construir el Monestir.
—Mira que si no me’ls dones, m’enfadaré molt, eh?
—I què em faràs? —li deia l’abat Biure.
—Doncs et faré molt mal!
Mentre els dos homes discutien, el gall se’ls mirava des de dalt del campanar i estava molt trist per què no li agradava gens el que estava veient.
Al cap d’uns dies, en Berenguer va tornar al Monestir per fer mal a l’abat Biure que tenia els seus diners. Sabeu què va fer? El va matar d’una punyalada. Aleshores el gall del Monestir es va posar a cridar:
—Quiquiriquic! Quiquiriquic! Quiquiriquic!
I tant va cridar que se’l sentí per tot el Vallès i més enllà. La gent del poble va anar cap al Monestir per saber què havia passat. Quan van veure que l’abat Biure era mort es van enfadar molt amb en Berenguer i el van fer fora del poble. Així que marxava, tothom li deia que no tornés mai més.
Al cap d’un temps, en Berenguer es va morir de fam i de set, perquè quan anava a una font a beure aigua, no en rajava. I quan es posava el pa a la boca per menjar, es convertia en una pedra.
Des d’aquella nit no se’n va saber res més del gall. Van passar els dies i els mesos i la gent del poble n’hi va fer posar un de ferro que malgrat que no cantava era tan bonic com el que hi havia abans.
I com que el gall emmudí, el conte s’acaba aquí.
*Versió explicada als infants de P5 del CEIP Pins del Vallès. Març de 2013
El llibre de contes del TOT Sant Cugat
El TOT Sant Cugat editarà un llibre sobre la història de Sant Cugat amb 20 contes infantils en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El llibret de contes està adreçat a nens i nenes de 6 i 13 anys. Els contes estaran escrits per l'antropòleg santcugatenc autor de diversos llibres de Sant Cugat, Rogeli Pedró, mentre que les il·lustracions aniran a càrrec d'Eloi Alegre, il·lustrador santcugatenc i artífex de la vinyeta del Medir i el Cugat que cada setmana es publica al TOT Sant Cugat.
Els 20 contes es publicaran de dues maneres, en les edicions del TOT Sant Cugat, a doble pàgina i a conte per setmana a partir del 4 d'abril i fins al 12 de setembre. I, paral·lelament, tots els textos i il·lustracions veuran la llum en un llibret, durant el mes de setembre, i la presentació es farà a final d'any oberta a tothom. L'Hospital Universitari General de Catalunya i Garden Pizza donen suport al llibre de contes.
40 anys del TOT
El 1985 va néixer el primer mitjà de comunicació escrit a Sant Cugat, el TOT Sant Cugat. En aquell moment, la ciutat tenia vora els 35.000 habitants, i el TOT va esdevenir la guia comercial més completa de Sant Cugat. Després de quaranta anys, el TOT continua sent el mitjà local de referència dels santcugatencs amb la informació diària a través del seu web, i cada divendres, amb els 15.000 exemplars que es distribueixen als més de 1.500 punts.
Festa dels 40
Per celebrar l’efemèride, l’equip del TOT està preparant la festa més popular de l’any, el dissabte 24 de maig, a la plaça de Barcelona. Per anar coneixent les actuacions i les activitats d’aquell dia, es pot anar consultant la secció dels quaranta del web Totsantcugat.cat.
Eloi i Rogeli, artífexs del llibre de contes
Sobre els autors
Rogeli Pedró i Fontanet va néixer a Ponts (La Noguera) l’any 1953 i viu a Sant Cugat del Vallès des de l’any 1973. Durant molts anys s’ha dedicat a l’estudi i recerca del patrimoni etnològic santcugatenc. Ha escrit vuit llibres: Tradicions Santcugatenques (2004). Llegendes de Sant Cugat del Vallès (2005). Els petits balladors (2009). Conte contat a Sant Cugat (2012). Camí de llot (2018). La primera novel·la de l’autor. Antics oficis i feines a Sant Cugat del Vallès (2020), Antics oficis, feines i eines dels pontsicants (2022), La Cara de la Creu Roja (2023). És mestre, màster en Gestió Cultural i antropòleg. Ha escrit nombrosos articles sobre la vida, història i cultura santcugatenca i se’l considera un dels cronistes locals. Col·laborador del Totsantcugat.
Ha estat “Caparrot de l’any” el 2005 per votació popular, pregoner de la Festa de Tardor 2004 i Premi Santcugatenc de l’any 2012. I un llarg etcètera.
Eloi Alegre Aubets és un apassionat del dibuix des que era ben petit. Va estudiar a l’escola de còmic (Joso) i ara es dedica al disseny, la serigrafia, la il·lustració, etc. Cada setmana, i des del 2013, fa la il·lustració setmanal del Medir i Cugat, vinyeta còmica dels personatges del TOT.