Álvaro Soler: "Viure entre Sant Cugat i Berlín ens proporciona una gran qualitat de vida"

Álvaro Soler, el cantant i compositor català nascut a Barcelona fa 34 anys, i que ara viu entre Sant Cugat i Berlín, ha aconseguit consolidar-se com una de les grans figures de la música internacional. Soler va iniciar la seva carrera amb el grup santcugatenc Urban Lights i, posteriorment, va llançar-se en solitari amb grans èxits com El mismo sol, just fa deu anys, que va conquerir les llistes europees i va catapultar-lo al reconeixement mundial. Després de residir a Berlín i col·laborar amb Jennifer Lopez, el seu nom es va fer conegut a tot el món. Soler ens explica com és el seu dia a dia i quin és per a ell la seva casa ideal, on la decoració i l'espai són claus per la creativitat.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Aquesta és una entrevista publicada al TOT Casa revista de tendències del sector de la llar del Vallès.

Et dius Álvaro Tauchert Soler. Com vas arribar al nom d'Álvaro Soler?
Va ser una decisió per fer-ho més fàcil de pronunciar, ja que el meu cognom "Tauchert" és difícil en molts llocs. Vaig parlar amb el meu pare i va estar d'acord. El projecte va començar així, el 2014, des de Berlín.

Abans del teu projecte en solitari, ara fa deu anys, formaves part d'un grup santcugatenc anomenat Urban Lights. Com va ser aquella etapa?
Quan estava escrivint cançons per al meu primer àlbum, "Eternal Agosto", també feia part de la banda Urban Lights a Sant Cugat. Vam començar a la universitat, amb un grup anomenat abans Escapist, però no guanyàvem prou diners i amb el Ramon, el bateria, ens vam posar un màxim de dos anys i vam optar per dedicar-nos a la música a temps complet.

I com ho vau fer?
Ens vam ficar al seu garatge, a casa dels seus pares, i va ser molt guai, perquè ens vam construir un estudi amb altaveus, amb una paret de totxo i tal, i per guanyar uns diners vam fer de xofers, treballar a esdeveniments... el que era típic de l'edat. Però, estàvem tot el dia fent música, de nou del matí a vuit de la nit.

"La casa és un reflex del que sóc"

Com va ser l'experiència?
Molt enriquidora. Perquè el Ramon i jo vam estar tot el dia a l'estudi, i amb cada cançó que fèiem, apreníem moltíssim de producció, de composició, de tot, sempre era un challenge, la veritat.

Vas estudiar música?
No, vaig estudiar Enginyeria en Disseny Industrial, però el que em va ajudar més a l'hora de crear música va ser l'instint i la passió. He après a força de provar, d'experimentar.

Amb Urban Lights, el primer concert va ser a El Siglo de Mercantic?
A Sant Cugat sí, després vam tocar al vestíbul del Teatre-Auditori. De fet, aquí, a un dels restaurants que hi ha al recinte, vam fer unes escenes d'un videoclip que es deia Picture to Remember. És un espai amb molta inspiració i és contagiós. Tot el que hi ha aquí és fantàstic, i com a artista agrada estar en un espai tan creatiu.

Vas néixer a Sant Cugat?
No, en realitat vaig néixer a Gràcia. Sempre vam viure a Barcelona a centre, i després, amb deu anys, ens en vam anar a Tòquio. I després de Tòquio vam tornar a Barcelona un altre cop, i quan jo vaig estar a la uni, a la universitat, en aquells moments, vam anar a Sant Cugat. És a dir, vaig venir a viure a Sant Cugat amb dinou anys.

Et consideres santcugatenc?
Sí, m'he establert aquí des de fa anys i la ciutat m'ha fet sentir com a casa. Viure entre Sant Cugat i Berlín ens proporciona una gran qualitat de vida.

Què ha significat ser pare per a tu?
És el millor. Ara que soc pare, valoro molt més estar a una ciutat com aquesta, per la tranquil·litat i la qualitat de vida. Això ens fa sentir més arrelats a casa.

El fet de tenir família t'ha fet voler fer més projectes aquí?
Crec que sí, però tampoc puc escollir. La música connecta on connecta. De vegades una cançó funciona millor a Finlàndia o a la República Txeca.

Viatjar tant ha influït en com és casa teva?
Sí, la decoració de casa sempre ha sigut important perquè em representa. És un espai de desconnexió, de confort. Sempre que viatjo, porto alguna peça de decoració per casa, així l'omplo d'històries.

"El 2025 és un any especial. Estrenaré nou àlbum, nou documental..."

Quin és el millor lloc per viure?
És aquí, a casa, a Sant Cugat o a la Costa Brava, a s'Agaró. He crescut molt per aquesta zona i segur que hi tornarem quan sigui el moment.

I ara Berlín continua sent el centre?
Sí, ara mateix sí, però potser d'aquí a uns anys tornem a Sant Cugat.

Quan vols desconnectar, què t'agrada fer?
M'agrada molt anar amb bicicleta, fer mountain bike. Surto amb els meus amics per Collserola, fins al Tibidabo. Fem moltes activitats en contacte amb la natura. Viure a dos minuts del bosc és una passada; agafes la bici i estàs en un entorn completament diferent.

Quin és el teu dia a dia?
Quan em desperto, el primer que faig és intentar gaudir de la calma, del silenci, ja que sovint el meu dia es torna molt intens. M'agrada gaudir de l'entorn abans de començar la rutina diària. Després, acostumo a fer un bon esmorzar i dedicar una estona a la meva família, sobretot a la meva filla, que m'ajuda a començar el dia amb una altra energia. A partir d'aquí, passo a les tasques del dia, que inclouen assaigs, treballar en la composició de música o també preparar coses per als pròxims projectes. Sempre intento planificar el meu dia amb temps, però també intento ser flexible per adaptar-me a qualsevol cosa inesperada.

Com va començar la teva carrera musical?
Quan vam acabar la universitat, Sony ens va contractar com a compositors. Un cop vam signar amb ells, vaig tenir l'oportunitat de participar en un camp de composició a Alemanya, i va ser allà on vaig conèixer el meu actual mànager, que em va animar a provar sort a Berlín.

Com influeix Berlín en la teva música?
Berlín m'ha donat totes les oportunitats que tinc. Em va permetre començar com a músic professional. Tot i que la meva dona és de Berlín, jo sempre em sento més connectat amb Catalunya i Sant Cugat.

Com ha estat l'acceptació de la teva música, tant aquí com a fora?
Ha estat molt bona, sobretot a fora, on la meva música ha arribat a llocs com Finlàndia i la República Txeca. Però també m'ha agradat molt veure l'acceptació a casa, a Sant Cugat, on la gent em reconeix i se sent molt propera.

Tornem als inicis. Com va sorgir la col·laboració amb Jennifer Lopez?
Va ser molt boig. Estava a Berlín en un pis compartit i El Mismo Sol, el meu primer single, va arribar al número 1 a iTunes a Itàlia. A Itàlia va connectar moltíssim. Un membre de l'equip de Jennifer estava d'estiueig allà, va sentir la cançó i va proposar fer-ne un remix. Ens van escriure, i
al principi pensàvem que era una broma!

"M'encantaria fer alguna cosa amb Els Amics de les Arts o Alfred Garcia"

I això et va obrir moltes portes, oi?
Moltíssimes. Va fer que la cançó travessés fronteres, també a Espanya, on al principi no volien posar-la. Però quan hi va col·laborar la Jennifer Lopez, tot va canviar.

Tenies vint-i-quatre anys quan va començar tot. Però, com va ser exactament aquella història? És força inusual...

Doncs mira, vaig anar a Alemanya a fer cançons en castellà, i sorprenentment el primer país on van tenir èxit va ser Itàlia.

Però abans que arribés aquest èxit, com ho vivies?
Per mi eren només cançons. Jo vivia aquí, tocava amb Urban Lights, fèiem concerts, i els ensenyava les cançons que havia gravat. Ells em deien: "Sí, estan bé, però no sabem què passarà amb això". I jo tampoc ho sabia. Llavors vaig dir a Universal Alemanya: "Les traiem i ja veurem". No pensava pas que serien un èxit tan gran, tan bèstia i tan ràpid.

“Aquest viatge és el meu ‘camino’ i encara continua”

Quan vas dir al grup que marxaves a Berlín, com s'ho van prendre?
Va ser un moment dur. Era com: "L'Álvaro se'n va, i ara què?". Jo me n'anava amb un somni, però sense garanties. Ells em deien: "Tens això d'Urban Lights, per què te'n vas?". Ara ho entenen, però llavors no va ser fàcil.

Vas començar el grup amb el teu germà, veritat?
Sí, amb el Greg. Després s'hi va sumar el Ramon a la bateria, i també en Borja, que més endavant ho va deixar. El Ramon era molt important pel grup, però ell no va venir a fer el "camp" perquè només hi podia anar una persona. També va ser un moment estrany per a nosaltres.

El motiu pel qual et van triar a tu va ser perquè parlaves alemany?
Sí, aquesta és la riquesa de saber idiomes. Però no vaig anar a Berlín per cap connexió familiar. La gent ho pensa, però el meu pare només hi va viure un any.

“Sóc un boig dels cotxes, sobretot els clàssics, per mi són com màquines del temps”

On va créixer, doncs?
Va néixer a Indonèsia, va viure al Japó, i després a Roses.
Jo vaig anar al col·legi alemany aquí, per això parlo alemany. De fet, parlo cinc idiomes.

Quins idiomes parles?
Català, castellà, anglès, alemany i italià. I vaig viure set anys al Japó, de petit. Hi vaig arribar amb deu anys i en vaig tornar amb disset. No domino el japonès com els altres, però encara entenc força.

I a casa, què parleu?
Amb la família, castellà. Amb el meu pare, alemany. Amb la meva mare, castellà. Ella és mig belga, i la meva àvia no parlava català. Amb els germans, també en castellà. Ara amb la meva dona parlem en alemany, i amb la meva filla, en alemany i castellà. A la guarderia ella parla català.

Com us vau conèixer amb la teva dona, la Melanie?
Ens vam conèixer a través de la música. Ella treballava en una agència que col·laborava amb alguns artistes, i ens vam trobar en un concert fa ja bastants anys. La connexió va ser immediata, però tot va anar molt a poc a poc i amb naturalitat.

Què et va atraure d'ella al principi?
La seva manera de ser. Té molta empatia, una gran sensibilitat i una energia molt tranquil·la. Sempre m'ha fet sentir molt a gust, molt jo mateix, i això no és gens fàcil
de trobar.

Compartiu molt el vostre dia a dia?
Sí, molt. Ella entén perfectament com funciona aquest món, amb els viatges, els horaris canviants... I, tot i això, hem sabut trobar una rutina pròpia, molt nostra. Ens acompanyem i ens donem suport constantment.

Et dona consells sobre la teva música?
Sí, i molt bons! Té molt bon gust i de vegades escolta una cançó meva per primer cop i em diu exactament què necessita o què li falta. Jo confio molt en el seu criteri, perquè sé que m'ho diu des del cor i sense filtres.

I com porteu el fet de viatjar tant?
No és fàcil, però crec que el secret és la confiança i saber aprofitar els moments junts. Quan tornes a casa, ho valores tot molt més. A més, de vegades m'acompanya a gires o concerts especials, i això fa que tot sigui més bonic.

Vas estudiar disseny a Elisava. T'ha servit, en la teva carrera musical?
Moltíssim. Ara mateix estic preparant el nou àlbum, el Camino, que sortirà el 10 d'octubre, i participo en tot el disseny gràfic amb el director creatiu. Dibuixo molt, faig sketching amb l'iPad, edito amb Photoshop i Lightroom... També m'ajuda amb la posada en escena, l'escenografia, decoració... fins i tot per a casa!

Has fet algun projecte de disseny fora del món musical?
Sí, amb Porsche. Ells estaven buscant una història d'alguna persona coneguda que hagués fet alguna cosa amb el disseny també, i... bé, jo soc un boig dels cotxes, sobretot els antics. M'encanten perquè tenen una història, tenen alguna cosa molt especial... per mi són com màquines del temps. Avui dia els cotxes estan més pensats per estar connectats, amb el mòbil i tota la tecnologia, però jo, en canvi, vull desconnectar. Per això em fascinen tant els vehicles clàssics. Llavors, els de Porsche em van proposar fer un cotxe únic, que només n'hi ha un al món. Vam crear un color especial que vaig desenvolupar, que es diu Soler Yellow Metallic. Vam fer tot un procés molt interessant de readaptar un cotxe antic: un Porsche 928S de l'any 1981. Ho vam fer amb el team alemany, treballant conjuntament per recuperar i transformar aquest model. Vam utilitzar teixits reciclats d'altres cotxes dels anys noranta que no s'havien arribat a fer servir, i vam combinar diversos elements per fer aquest vehicle únic. Hem trigat dos anys a fer-lo, però ha estat una experiència brutal.

Quan es podrà veure?
A la tardor, cap al setembre o octubre, coincidint amb el llançament de l'àlbum. També hi haurà un documental que ho explica tot. Tot i això, potser ja em veieu conduint el cotxe abans!

Quina col·laboració t'ha agradat més a part de la de Jennifer Lopez?
La que vaig fer amb David Bisbal. Va ser molt especial, divertida i amb molt cor. Ens vam fer molt amics, hem compartit molts moments junts i hem cantat plegats en concerts molt importants, com el dels seus vint anys de carrera a Almeria, que va ser espectacular, amb vint mil persones. De fet, vam fer junts La Voz Kids l'any passat.

"M'encantaria col·laborar amb Norah Jones"

I amb qui t'agradaria cantar?
M'encantaria col·laborar amb Norah Jones. És una artista que admiro molt, molt inspiradora. Tot i que pot semblar un repte, crec que la música no té edat.

I amb algun artista català?
Sí, i tant. Hi ha molts artistes catalans que m'agraden. M'encantaria fer alguna cosa amb Els Amics de les Arts o Alfred Garcia, que està fent coses molt interessants en català.

Faràs alguna cançó en català?
No ho descarto. De fet, potser hi ha alguna sorpresa en camí, però encara no puc dir gaire més.

Quina és la teva cançó preferida?
Encara no ha sortit la meva preferida. Es dirà Jardín de los recuerdos. El títol ja et dona moltes imatges, i musicalment m'agrada molt.

Com ha estat l'evolució del teu estil musical?
L'àlbum "El Camino" és el més personal fins ara, reflectint totes les influències que he tingut al llarg d'aquests anys. He volgut ser més lliure en la creació i incloure sons i estils que m'inspiren, com John Mayer. És un àlbum molt autèntic.

Què esperar de la gira i el teu pròxim disc?
Aquest estiu farem festivals a Europa, però la gira per Espanya començarà el 2026. L'àlbum "El Camino" sortirà el 10 d'octubre, i estic molt emocionat de compartir-lo amb el públic.

Aquest és un any especial: deu anys des del teu inici, àlbum nou, documental, un cotxe fet per tu...
Sí, és molt especial. Estic molt agraït. M'he aixecat amb gratitud. Aquest viatge és el meu camino, que encara continua.