Arcal, veterinària: "Treballar amb animals és un privilegi, t’ensenyen a ser més humà"

Cada cop són més les famílies que conviuen amb animals de companyia, convertits ja en un membre més de la llar. En aquest context, la tasca dels veterinaris va molt més enllà de la medicina: també implica acompanyar, assessorar i tenir cura del benestar animal. Coincidint amb el Dia Mundial del Veterinari, que enguany se celebra el 25 d'abril, la veterinària facultativa de Veterium Sant Cugat, Marta Arcal, reivindica una professió marcada per la vocació i el vincle amb els animals. 

D’on sorgeix la seva vocació per ser veterinària?

Des dels 5 anys que ja sabia que volia ser veterinària. No ha canviat en tota la meva vida. Tenia molt clar que volia dedicar-me a ajudar els animals.

Què és el que més li agrada de la seva feina?

El que més m’agrada és quan veus que els animals confien en tu. Quan et miren i et deixen acostar per fer totes les manipulacions amb tranquil·litat. Això no té preu.

I la part més dura de la professió?

Sobretot la gestió del factor econòmic. Has de lidiar sovint amb situacions en què les famílies tenen limitacions i has d’intentar ajustar els tractaments perquè siguin possibles.

Creu que la feina veterinària està prou reconeguda?

No, és una de les professions sanitàries més mal reconegudes, tant en l'àmbit social com econòmic. A més, aquesta manca de reconeixement i la càrrega emocional fan que sovint acabi passant factura als professionals.

"Tenim un paper essencial perquè són cada cop més les famílies que tenen un animal i el nostre rol és acompanyar-los"

Quines tasques fan els veterinaris que la gent sovint desconeix?

La veterinària no és només la part clínica de petits animals. També hi ha tot l'àmbit de la salut pública, la inspecció d’aliments o els escorxadors. És una part molt important, però molt desconeguda, de la professió. Pel que fa al vessant social, tenim un paper essencial, perquè són cada cop més les famílies que tenen un animal i el nostre rol és acompanyar-los, entendre'ls i cuidar-los. 

De fet, el lema d'enguany per al Dia Mundial parla dels veterinaris com a guardians de l’alimentació i la salut. 

Fa referència al paper essencial dels veterinaris en l'àmbit de la salut pública, no només treballem amb animals de companyia, sinó també en el control sanitari dels aliments i en la protecció de la salut de tota la societat.

Quina falsa creença sobre els veterinaris li agradaria desmentir?

Que ho fem pels diners. És una professió molt vocacional, i moltes vegades intentem ajudar les famílies a poder assumir els tractaments dins les seves possibilitats.

"La gent ha d'entendre que figura del veterinari no és l'enemic"

Si pogués tornar a començar la carrera, tornaria a escollir-la?

Tornaria a estudiar veterinària, és la meva vocació. Em sento molt afortunada de poder exercir del que realment m'omple. Poder treballar amb els animals és un gran privilegi. Ells t'ajuden moltíssim a ser més persona, a ser més humà i són uns grans mestres. T'ensenyen moltes coses.

Quins reptes té actualment el sector?

Principalment, dignificar la figura del veterinari i millorar la comunicació amb els propietaris. El nostre pacient no parla i hem d'explicar al client què li passa, fa falta millorar la comunicació i adequar el llenguatge a un to pedagògic. La gent ha d'entendre que figura del veterinari no és l'enemic, si no que és un més, que t'ha d'ajudar i que s'ha de fer un equip perquè després l'animal pugui viure en plenitud.

Què és el més gratificant de la seva feina?

La confiança dels animals. Entren a la clínica contents, sense por, i això és molt gratificant, perquè vol dir que t'has guanyat la seva confiança i lleialtat.

"S'ha d'apostar per la prevenció, és a dir, una bona alimentació, exercici i revisions veterinàries regulars."

Què poden fer els tutors per millorar la qualitat de vida dels seus animals de companyia?

Sobretot apostar per la prevenció, és a dir, una bona alimentació, exercici i revisions veterinàries regulars. Sovint es ve al veterinari quan el problema ja està instaurat, i això dificulta molt el tractament i la recuperació.

A Veterium estan especialitzats en rehabilitació. Què aporta aquesta especialitat?

Ens permet tenir una visió global del pacient i tractar millor el dolor i els problemes de mobilitat. També ajuda molt a orientar els propietaris sobre què poden fer a casa per millorar la qualitat de vida de l’animal.

Com es pot detectar si un animal té dolor?

Cada animal és un món i té la seva pròpia personalitat. Cal fixar-se en petits canvis: menys ganes de jugar, canvis en la mirada, caminar més lent o quedar-se enrere en els passejos. Són senyals subtils, però molt importants i que ens han de fer saltar les alarmes. 

"El passeig hauria de ser un moment de connexió i qualitat amb l’animal, per poder crear-hi un veritable vincle."

Hi ha algun hàbit inconscient per part dels tutors que no sigui beneficiós per als animals de companyia?

Per exemple, passejar el gos mentre s’està pendent del mòbil. El passeig hauria de ser un moment de connexió i qualitat amb l’animal, per poder crear-hi un veritable vincle. 

Per acabar, té alguna anècdota o cas destacat del centre?

Vam atendre un gat jove amb una lesió neurològica greu després d’un accident. Amb rehabilitació intensiva i molta implicació de la família, es va aconseguir una recuperació molt positiva. És un bon exemple de com el treball conjunt entre veterinari i tutors és clau.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.