Balaguer: "Podríem revertir la progressió de la malaltia de Parkinson"

El TOT entrevista Ernest Balaguer, neuròleg i cap de recerca de l’Hospital Universitari General de Catalunya

Ernest Balaguer és un dels especialistes en neurologia més importants de Catalunya. La seva tasca comprèn, entre altres aspectes, l’estudi d’una de les malalties neurodegeneratives més tristament famoses: la malaltia de Parkinson. A més, com a cap de recerca a l’Hospital Universitari General de Catalunya, treballa desenvolupant fàrmacs per lluitar contra aquest trastorn.

El Dia Internacional del Parkinson, el TOT entrevista Ernest Balaguer per saber més sobre la realitat de la malaltia.

Quines són les dades d'incidència de Parkinson a Catalunya?

La incidència de Parkinson a Catalunya és semblant a la que hi ha a la població espanyola o de la nostra latitud. Oscil·la amb una prevalença d'uns 100 pacients per cada 100.000 habitants. A partir d'aquí es podria fer una regla de tres. Normalment apareixen uns 15 casos nous per 100.000 habitants cada any i es va acumulant amb molts pacients que van arrossegant aquest diagnòstic.


Com es diagnostica el Parkinson?

La malaltia de Parkinson, de forma clàssica, es diagnostica per alguns símptomes com la tremolor, la lentitud (en terme mèdic, bradicinèsia) i la rigidesa com a estat d'enravenament osteoarticular i muscular. Una persona que tremoli, que vagi molt a poc a poc i que estigui com enravenada, qualsevol metge que tingui una mica d'experiència, diria que podria tenir Parkinson. A partir d'aquí cal fer una exploració neurològica i una revisió de circumstàncies (si prenen medicaments, substàncies que podrien induir aquests símptomes), i proves complementàries per establir el diagnòstic.


De què depèn l'aparició del Parkinson?

Si els símptomes li han vingut arran d'una intoxicació per monòxid de carboni, o per una encefalitis o per prendre un medicament contra l'esquizofrènia, a aquest Parkinson li diríem "parkinsonisme". Ho semblaria, però no ho seria: seria la conseqüència d'una altra causa que ha provocat un quadre semblant. La malaltia de Parkinson seria que aquests símptomes els tinguis perquè sí. No hi ha una causa que et digui perquè t'està sortint això, i per tant entraria dins de les malalties anomenades "neurodegeneratives". És un nom bastant lleig, però vol dir que una persona que està bé neurològicament, a poc a poc va degenerant. En el sentit motor seria el Parkinson; en el sentit mental seria l'Alzheimer.


El Parkinson té causa genètica?

Hi ha un nombre molt petit de casos genètics; es considera que no superen el 5% dels casos. Quan es va trobar la primera mutació genètica que es relacionava amb el Parkinson es va considerar que era una malaltia genètica. En aquests moments tenim més de 18 mutacions identificades i totes 18 no es poden detectar ni en el 5% dels pacients. En un nombre molt petit dels casos seria una causa genètica però en la immensa majoria de la població sembla que hi ha altres causes. Parlar d'una malaltia genètica que apareix als 70 o 80 anys, és una mica estrany. A vegades diuen "És que el meu pare la tenia" i preguntes "I a quina edat la tenia?", i responen "Als 80 anys"; doncs potser estem parlant de l'aparició d'una malaltia a una edat avançada.
 

 

Quin és el problema més important de la malaltia per als pacients?

Aquí hem viscut una petita revolució. Clàssicament la malaltia de Parkinson es considerava un trastorn motor, per tant, una tremolor que dificultava una activitat... Imaginem un cirurgià, un músic, un escriptor, una persona que necessiti fer un moviment i que no el pugui controlar per una tremolor, una lentitud... en aquest cas hi hauria una incapacitat. Sempre s'havia dit que el pitjor que tenien els pacients era el trastorn de la marxa, perquè si el pacient no podia caminar, si li faltava l'equilibri, si queia fàcilment, doncs podria patir alguna fractura i es podria fer mal. Això és així, però avui dia es dona tanta importància als símptomes motors com als no motors, que són símptomes com el dolor, la depressió, la pèrdua de memòria, la incertesa pel futur, la repercussió sobre la família... I tot això fa que la percepció que té el pacient és que la seva qualitat de vida està afectada per aquest estigma. És una malaltia que es veu, que provoca dolor, que dificulta dormir, i vas veient com van minvant les teves facultats.

“És una malaltia que es veu, que provoca dolor, que dificulta dormir i vas veient com van minvant les teves facultats”

És una malaltia crònica?

Sí. És una malaltia que es defineix crònica i lentament progressiva. Té tendència a la progressió.

Hi ha fàrmacs que ajudin a millorar la situació?

Hi ha esperances i, jo crec que, de les malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer o l'ELA, el Parkinson potser seria la capdavantera pel que fa a solucions per al pacient. Tenim medicaments molt útils, molt eficaços que milloren molt els símptomes i que han modificat la vida dels pacients. Sense aquest tractament, fa més de 50 anys tenien una expectativa de vida molt reduïda i ara el cert és que van passant els anys i el pacient va mantenint aquesta malaltia crònica amb la seva medicació com passa amb la diabetis o amb la hipertensió. Hi ha medicaments que poden provocar efectes secundaris, hi ha medicaments que fan que la resposta a llarg termini vagi minvant, però també hi ha noves estratègies, tractaments innovadors, teràpies que en diem invasives, a través d'operacions i de dispositius, que poden millorar la qualitat de vida dels pacients quan el Parkinson està avançat. Estem parlant de molts anys de benestar amb un tractament eficaç.

Hi ha tractaments en l'àmbit motriu?

Els metges tenim tendència, per deformació professional, a parlar de fàrmacs, però tothom sap que per a la malaltia de Parkinson van molt bé les activitats físiques relacionades amb la logoteràpia, la fisioteràpia, caminar sobretot, treballar l'estabilitat... S'han fet estudis amb tai-chi, que s'han demostrat que són eficaços. Es va fer un estudi molt important a escala internacional que va demostrar el benefici d'aquesta tècnica comparada amb altres de rehabilitació menys específiques. També funciona molt bé la musicoteràpia, i aquí a l'Hospital vam tenir-hi un grup fa un temps. Això funciona molt a través de les associacions de pacients, amb les quals tenim un tracte fluid i que van organitzant activitats no farmacològiques pels pacients que, per descomptat, són molt útils.

Des de l'Hospital treballen amb alguna associació a Sant Cugat?

Nosaltres hem treballat amb l'Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), que té seu a Sant Cugat. També treballem molt amb l'Associació Catalana de Parkinson, amb seu a Barcelona. Venen aquí i ens donen informació i tríptics per poder passar als pacients a la consulta.

Hi ha alguna novetat sobre estudis relacionats amb el Parkinson?

El març vam començar un estudi dels que es consideren de nova generació perquè avaluarem un producte que pretén, no millorar els símptomes del Parkinson, sinó millorar la malaltia, un tractament que pretén ser curatiu. Hi ha una hipòtesi que diu que el Parkinson seria provocat per una proteïna anòmala que es diu alfasinucleïna i, avui dia és possible dissenyar fàrmacs contra aquesta proteïna. La hipòtesi diria que si la malaltia és provocada per aquesta proteïna i nosaltres podem eliminar-la, es podria revertir la progressió de la malaltia de Parkinson. Això és el futur. Hi ha dos projectes d'investigació sobre aquest tipus de fàrmacs. Un l'han començat ara i l'altre està previst que comenci després de l'estiu. Els dos són projectes de fàrmacs anti-alfasinucleïna de l'Hospital Universitari General de Catalunya. Sobre el que està en marxa ja tenim pacients, i està en fase d'experimentació. Dels últims cinc productes que han sortit al mercat a Espanya, tots havien estat avaluats aquí. Tenim força experiència amb aquests fàrmacs.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?