Baltà (Amnistia Internacional): “Hi ha un retrocés en el reconeixement dels drets humans"

Amnistia Internacional és un moviment global que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món i que compta amb prop de 10 milions de persones, majoritàriament voluntàries; a l’Estat espanyol, l’organització té 107.000 socis. En aquest context, Sant Cugat va acollir aquest dissabte 11 d’abril la 32a Assemblea General de Socis i Sòcies d’Amnistia Internacional Catalunya (AIC), una trobada anual de referència que ha portat a la ciutat el seu president, Jordi Baltà, qui parla sobre l’estat actual dels drets humans en un moment marcat pels retrocessos a escala internacional.

Quins reptes tenien quan van assumir la presidència el 2024 i quins es mantenen avui?

Amnistia Internacional és una organització que treballa en la defensa dels drets humans arreu del món, amb un moviment internacional present a molts territoris i que actua de manera solidària. En aquest sentit, la feina que fem aquí és similar a la que es fa en altres llocs. El que hem vist en aquests últims anys és un retrocés en el reconeixement dels drets humans a escala internacional.

En quin sentit?

Ho hem vist en conflictes com Gaza, en la crisi a l’Iran i en altres contextos, però també en restriccions al dret de manifestació o de protesta en molts països. Allò que ens preocupava fa dos anys ens continua preocupant avui: com valors que semblaven sòlids, com la universalitat dels drets humans, s’estan erosionant, i com alguns governs que històricament hi estaven compromesos els debiliten amb el seu discurs i les seves polítiques.

"Hi ha discursos que debiliten la igualtat i legitimen formes de racisme o discriminació"

I a Catalunya, en quin punt es troba la defensa dels drets humans?

Catalunya no s’escapa d’aquestes tendències. D’una banda, hi ha discursos que debiliten la igualtat i legitimen formes de racisme o discriminació. De l’altra, ens preocupen qüestions com el dret a la protesta o els drets econòmics, socials i culturals. L’accés a l’habitatge continua sent una vulneració important, i també hi ha dificultats per a determinats col·lectius a l’hora d’accedir a serveis bàsics com l’atenció primària de salut.

Quin paper poden jugar ciutats com Sant Cugat en la defensa dels drets humans?

Per a nosaltres és molt important tenir presència al màxim de municipis possibles. Aquest dissabte celebrem l’Assemblea General d’Amnistia Internacional Catalunya a Sant Cugat perquè aquí hi ha un grup local actiu des de fa anys. Aquest grup treballa en dues línies: participant en accions d’àmbit internacional, com denunciar vulneracions de drets o defensar polítiques migratòries més humanes, i incidint en l’àmbit local, amb educació en drets humans i seguiment de problemàtiques com l’empadronament o l’habitatge.

"És important que estats com Espanya o els de la Unió Europea mantinguin el seu compromís i siguin garants del dret internacional"

Ha comentat que en els darrers anys hi ha hagut un retrocés en la defensa dels drets humans. Per què?

Hi ha molts factors. Alguns tenen a veure amb limitacions de recursos, però també amb l’auge de discursos simplistes, especialment en relació amb la migració, que sovint s’associa de manera errònia amb la seguretat. També hi ha el paper de grans potències internacionals que, en alguns casos, se salten el dret internacional. Quan això passa, es legitima que altres països facin el mateix. Per això és important que estats com Espanya o els de la Unió Europea mantinguin el seu compromís i siguin garants del dret internacional.

La polarització creixent també afecta la defensa dels drets humans?

Sí, clarament. Aquesta tensió en el debat públic afecta directament els drets humans. Per això és clau mantenir la nostra feina basada en el rigor, la investigació i les evidències. També ens obliga a reforçar l’educació en drets humans i a tenir més presència en espais com les xarxes socials, on sovint circulen discursos simplificadors que cal contrarestar.

Com veuen el paper dels joves en aquest context?

No podem veure la joventut com un bloc uniforme. És cert que alguns estudis indiquen un creixement de discursos d’odi en determinats segments, però també hi ha molts joves mobilitzats a favor dels drets humans, la igualtat de gènere o contra el racisme. El que sí que veiem és que les formes de participació han canviat: potser són més puntuals, més vinculades a campanyes concretes o a les xarxes socials.

"Si no tinguéssim esperança que les coses poden millorar, no hi seríem"

Hi ha motius per a l’esperança?

Sempre. La nostra feina és continuar denunciant vulneracions i defensant els drets humans. Si no tinguéssim esperança que les coses poden millorar, no hi seríem. Històricament hem viscut moments molt difícils i després hem vist avenços. Tenim la convicció que es pot avançar.

Com pot implicar-se la ciutadania?

A Sant Cugat, per exemple, hi ha un grup local d’Amnistia Internacional format per voluntaris que es reuneixen regularment. És una manera molt directa d’implicar-se. També es pot participar a través de la web d’Amnistia Internacional Catalunya, associant-se, fent donatius o participant en campanyes com la recollida de signatures. Hi ha moltes maneres de col·laborar segons els interessos de cadascú.

"Hem de creure que la força de les persones pot generar canvis"

Quin missatge final donaria a la ciutadania de Sant Cugat?

És important mantenir l’esperança en un moment en què moltes notícies són negatives. Hem de creure que la força de les persones pot generar canvis. Alhora, cal preocupar-nos per la realitat local, però sense perdre la mirada global. La solidaritat internacional és clau: parteix de la idea que totes les persones som iguals i que ens hem de preocupar pels drets humans arreu del món.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.