Barandiarán: "En el món hi ha unes 250 Llengües de Signes reconegudes"

Sant Cugat compta, des de fa unes setmanes, amb una escola d'idiomes particular, es tracta de LesCrònqiues.cat, que ofereix cursos de llengua de signes en català, des del nivell A1 fins al nivell C2. Crònqiues.cat, però, va néixer amb uns altres objectius i, recentment ha incorporat la vessant acadèmica. La seva fundadora, Raquel Barandiarán explica, amb l'ajuda de la seva intèrpret, explica el projecte i la seva importància per a la millora de la qualitat de vida de la comunitat sorda.

Podria explicar, resumidament, què és LesCròniques.cat?

És una acadèmia formativa, de Llengua de Signes catalana, de tots els nivells, des de l'A1 fins al C2. Els nivells van relacionats amb el nivell dels idiomes convencionals, igual que existeix el francès o l'italià... A més, els cursos que oferim a Cròniques.cat són cursos que estan reconeguts pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Ja fa molt temps que treballem amb aquest projecte, primer vam fundar les cròniques, que té per objectiu dotar d'una plataforma de premsa de la comunitat sorda. Fem difusió de totes les activitats, necessitats que podem cobrir, les dificultats en aspectes d'igualtat de les persones sordes, etc.

"Sant Cugat és un municipi en el qual la Llengua de Signes no es coneixia gaire"

El projecte va néixer a Terrassa, perquè han decidit portar-lo a Sant Cugat?

Ja fa més de 10 anys. LesCròniques es van crear a Terrassa i tot això ha anat evolucionant. Aquí a Sant Cugat fa poc que hi som i l'objectiu és bàsicament formatiu. Sant Cugat és un municipi en el qual la Llengua de Signes no es coneixia gaire. Al Vallès Occidental sí que veiem que es coneixia més, hi ha algun moviment formatiu, a través de diferents associacions, però aquí a Sant Cugat no ho veiem i vam creure que era una oportunitat per poder educar, per fer dinàmica de col·laboració amb altres tipus de professionals, com logopedes... Creiem que era una bona oportunitat per oferir aquests cursos.

Quins cursos s'ofereixen a LesCròniques.cat?

Doncs de tots els nivells, des de l'A1 fins al C2. Es comença per un nivell bàsic, per a persones iniciants, que ho fem en petites hores perquè es pugui conèixer la base de la llengua de signes, i posteriorment ja es passa als nivells homologats. De fet, quan fas el curs et donen un títol. Després també fem diferents tallers relacionats, enfocats sempre a fer difusió i sensibilització.

Quin desenvolupament ha tingut el projecte al llarg d'aquests 10 anys d'existència?

Ho vam crear amb l'objectiu de fer difusió, com t'explicava. Vam començar fent una tasca molt petita, amb 3 persones i l'objectiu principal era fer sensibilització. A banda d'això, jo ja feia un temps que treballava com a professora de Llengua de Signes i em sentia amb la necessitat de poder incloure dins del projecte de LesCròniques.cat aquesta vessant. Creia que era un pas més per poder consolidar el projecte. Abans no teníem un local i ara, gràcies a tota la difusió que hem anat fent doncs hem pogut venir aquí a Sant Cugat, també gràcies al suport de l'Ajuntament.

"La Llengua de Signes serveix també per poder ajudar a iniciar-se en el llenguatge"

Fins a quin punt és important que existeixin plataformes com aquesta per a les persones sordes?

Doncs millora la qualitat de vida de les persones amb discapacitat auditiva, per tota la difusió que fem, per la sensibilització cap a la societat. L'acadèmia és com una entitat on les persones que tinguin algun familiar o amic amb algun problema auditiu, també poden fer aquests cursos i els podem assessorar. Aquesta plataforma ens serveix per guiar a aquestes persones amb aquesta mena de dificultats, per poder donar un pont de comunicació. D'altra banda també hi ha molts professionals que demanen fer aquests cursos, com ara els integradors socials, perquè la llengua de signes serveix també per poder ajudar a iniciar-se en el llenguatge.

Ha crescut la demanda de la societat per participar en aquests cursos?

I tant, molt. De fet, independentment de LesCròniques.cat, també m'he trobat en molts casos en els quals em demanen consells a escala particular. Hi ha una necessitat força gran, per això vaig trobar necessari crear aquesta acadèmia per trencar les barreres comunicatives entre la societat.

"És un interès per a un idioma com qualsevol altre, com podria ser l'anglès o el francès"

Hi ha gent que no necessiti ni en l'àmbit personal, ni en l'àmbit professional, conèixer la Llengua de Signes però que igualment s'hi interessa?

I tant, persones de tota mena. És un interès per a un idioma com qualsevol altre, com podria ser l'anglès o el francès. Aprendre l'idioma de signes és com aprendre un idioma oral. Sembla que és una llengua que està de moda, perquè és més visible per a la societat i això es nota. Antigament estava de moda l'anglès, ara ha passat... Doncs el mateix està passant amb la Llengua de Signes.

"Les persones es pensen que la Llengua de Signes és universal, però no és així"

Igual que passa amb els idiomes orals, hi ha diferents Llengües de Signes?

Les persones es pensen que la Llengua de Signes és universal, però no és així. És igual que les llengües orals, hi ha llengua de signes catalana, Llengua de Signes espanyola, llengua de signes francesa... En el món hi ha unes 250 Llengües de Signes reconegudes, que segurament n'hi haurà més en grups minoritaris.

Creu que les persones amb discapacitat auditiva tenen les mateixes oportunitats?

Realment ara ens equiparem una mica a la igualtat perquè hi ha hagut una tasca al darrere molt important. Tot i que encara queda feina per fer. No arribem a la igualtat completa perquè encara hi ha una manca de sensibilització. Ara vaig a escoles de nens petits per poder fer aquesta sensibilització perquè quan siguin grans puguin arribar a entendre aquesta igualtat i que no hi hagi límits. L'única diferència que hi ha és que no escoltem, la resta és igual. Moltes persones sordes volem treballar i, de vegades, ens veiem vetats per la por a no saber com dirigir-nos... La integració a l'escola també ha de millorar. Hi ha moltes barreres que hauríem d'anar trencant a poc a poc.