Belén León: "La constància és tornar-te a aixecar i creure en el teu projecte"
La fundadora i gerent de Gestoría León Tomás rebrà el Premi Constància de la vuitena edició dels Premis ADE Vallès, després de més de 30 anys al capdavant del negoci
Belén León Tomás, fundadora i gerent de Gestoría León Tomás, rebrà aquest 19 de novembre el Premi Constància en la vuitena edició dels Premis ADE Vallès, que se celebra a la Masia Can Ametller. Després de més de tres dècades al capdavant del seu negoci, León Tomás rep aquest reconeixement a una trajectòria marcada per la perseverança, la proximitat amb els clients i la capacitat d'adaptar-se als canvis.
Que va suposar que li comuniquessin que rebria el Premi Constància?
La veritat és que quan em van trucar i em van dir que m'atorgaven aquest premi, d'entrada em va fer molta il·lusió, perquè un reconeixement sempre és bo. També em va fer una il·lusió especial per la gent que te'l dona, perquè totes elles són empresàries, són dones empresàries i, per tant, saben perfectament què és estar darrere d'una empresa que porta 31 anys. No cal explicar-los-hi. Llavors, una gran gratitud. Em va fer molta il·lusió, la veritat que sí.
El premi porta el nom de constància i vostè ja porta 31 anys al capdavant de la gestoria. Com ha estat mantenir aquesta constància? Què ha estat el més difícil?
Precisament, el nom ho diu, la constància. Perquè en 31 anys hi ha hagut moments molt bons, moments en què tot encaixa, però també moments en què les coses es torcen. Hi ha moments de crisi, moments dolents i moments en què et ve el pensament de si val la pena continuar. I aquí entra la constància. Jo crec que la constància, bàsicament, és el fet que, si caus, tornar-te a aixecar i tornar-te a aixecar i creure en el teu projecte, malgrat que tot es torci.
Anem als inicis. Com va sorgir la idea d'obrir la gestoria l'any 1995?
Jo havia acabat la carrera, van sortir els exàmens de gestor administratiu, m'hi vaig presentar i els vaig aprovar. Va ser una mica per casualitats de la vida, que et van portant aquí. Vam començar de zero, amb la idea de tenir clients i poder arribar a final de mes. En aquell moment, Sant Cugat vivia una expansió urbanística important: començaven els plans parcials de Coll Favà i hi havia moltes construccions. Va ser bastant casuístic, perquè inicialment no tenia la idea d'obrir una gestoria i una administració de finques. La vida et porta una cosa a l'altra.
"Per a mi, el tracte i la proximitat són fonamentals. M'agrada que el client no sigui només un client, sinó que hi hagi una relació de confiança"
Hi va haver algun moment concret en què es va adonar que el projecte ja tenia una trajectòria de molts anys?
No té res a veure la gestoria de l'any 1995 amb la d'ara. Hi ha hagut molts canvis i avenços, sobretot en l'àmbit tecnològic. També ha canviat la manera de treballar, amb el teletreball. Sembla que no puguis mantenir la proximitat amb el client, però sí que es pot. Per a mi, el tracte i la proximitat són fonamentals. M'agrada que el client no sigui només un client, sinó que hi hagi una relació de confiança.
Mirant enrere, hi ha hagut algun moment especialment difícil?
N'hi ha uns quants, per exemple la pandèmia va ser un moment molt complicat. La veritat és que ens va agafar a tots sense saber ben bé què passava. Fins i tot ens va canviar la forma de treballar. Una de les coses bones de la pandèmia va ser el teletreball, que abans no en teníem. Jo crec que va ser un moment bastant complicat, més que res pel que suposava, perquè a tots ens va agafar sense que ens ho creguéssim. Semblava que estàvem en una pel·lícula i després hi va haver l'adaptació que vam haver de fer.
"Crec que la dona està trobant el seu lloc, tot i que encara queda molt per fer"
Quan va començar el projecte, com era ser una dona al capdavant d'una empresa?
Era estrany. A més de ser dona, era jove. Sobretot a les reunions de comunitats de propietaris, majoritàriament hi venien homes. Moltes vegades havies de sentir: "escolta, nena". Aquesta frase sempre hi era, però, gràcies a Déu, els temps han anat canviant. Crec que la dona està trobant el seu lloc, tot i que encara queda molt per fer.
Creu que encara existeix un sostre de vidre en el món empresarial?
Jo penso que encara queda molt per fer. La llei estableix la igualtat d'oportunitats i l'Estatut dels Treballadors també diu que els salaris han de ser iguals, però sí que existeixen diferències. L'altre dia veia que gairebé el 80% dels contractes de reducció de jornada eren de dones. Per què sempre és la dona la que agafa aquesta reducció? Potser això ja seria un altre debat, però penso que les diferències encara existeixen. Crec que es noten especialment en les empreses grans i en els càrrecs directius. En una empresa petita com la meva no tenim cap mena de diferència. També he vist una evolució en el meu àmbit: al Col·legi d'Administradors de Finques, al principi les dones érem molt poques i ara la presència està molt més equiparada.
"Crec que formar-ne part t'ajuda molt, perquè tens suport quan necessites assessorament o busques algun contacte"
Quin paper creu que tenen associacions com ADE Vallès a l'hora de donar suport i visibilitat a les dones empresàries?
ADE Vallès fa moltes coses molt interessants. Hi ha dones amb un potencial increïble i molt a aportar. Crec que formar-ne part t'ajuda molt, perquè tens suport quan necessites assessorament o busques algun contacte. Tenim un xat intern de sòcies que funciona molt bé. Per mi ha estat una gran troballa. Fa un parell o tres d'anys que en formo part i estic molt contenta, tot i que no puc anar a totes les activitats que organitzen.
Per què va decidir obrir la gestoria a Sant Cugat?
Perquè soc de Sant Cugat. Soc filla de Sant Cugat. Ja no en quedem gaires dels d'abans. La meva mare ja era filla de Sant Cugat i la veritat és que he tingut la sort i l'oportunitat de poder viure a Sant Cugat i poder treballar a Sant Cugat. No em vaig plantejar anar a cap altre lloc. Sant Cugat era la gent que ja coneixia, coneixien la meva família i, per tant, als començaments això també t'ajuda, de dir: "És filla de Sant Cugat". Per això vaig obrir aquí.
En aquests més de 30 anys també ha viscut la transformació de Sant Cugat. Com ha canviat la ciutat des del punt de vista dels negocis?
Sant Cugat ha crescut molt en població, però hi ha molta gent que treballa fora de Sant Cugat. A nivell de negocis, últimament obren i tanquen molts negocis. Els autònoms no ho tenen fàcil. Les grans superfícies se'ls mengen i no ho tenen fàcil. Sí que obren botigues i restaurants, s'obre aquest tipus de negoci, però tal com obren, moltes vegades tanquen. Per tant, no hi ha uns negocis d'aquests com abans, que portin 30 o 40 anys.
"Sant Cugat continua sent una mica ciutat dormitori"
Per què creu que passa això?
Jo crec que és la societat d'avui en dia. Hi ha molta compra per internet. Cada cop es compra més per internet, aleshores, o ets una botiga molt especialitzada, amb un producte molt concret, o està molt complicat mantenir. A més, després de la pandèmia molts autònoms treballen des de casa. Sant Cugat continua sent una mica ciutat dormitori. Molta gent treballa fora; podria dir-te que el 80% de la gent que conec no treballa a Sant Cugat.
Què recomanaria a una persona jove que vol obrir un negoci a Sant Cugat?
Que tingui molta constància. Quan obres potser no hi penses, però et farà falta. També has de creure molt en el teu projecte i en tu mateix, i tirar endavant.
Quins són els principals reptes que tenen actualment els petits empresaris i els autònoms?
A nivell impositiu ens estan asfixiant, tant als petits empresaris com als autònoms. Crec que hauria d'existir una legislació diferent. No poden tractar el petit empresari exactament igual que una multinacional. Haurien de fer una diferenciació, perquè no és el mateix. Un altre repte són els costos salarials, que són molt alts. L'empresari té un cost molt elevat i, en canvi, al treballador tampoc no li arriba tant. Al mig es queden molts diners. Caldria intentar equilibrar-ho, que el treballador cobri el que ha de cobrar i que l'empresari no estigui tan asfixiat.
Després de més de 30 anys, què la continua motivant per aixecar-se cada dia i treballar a la gestoria?
El tracte amb la gent i els reptes. Veure que una cosa surt bé et dona energia per una temporada. Quan un projecte tira endavant i el client està content, a mi em motiva molt. Són petites coses del dia a dia, però et van donant alegries.
"Jo crec que cada etapa té el seu moment i has de viure la vida amb el que et toca"
Si pogués tornar al 1995 i parlar amb la Belén de fa 31 anys, què li diria?
Potser li diria que no fos tan ingènua, però és una cosa que és difícil. Si jo ara pogués ser la Belén de fa 31 anys, evidentment hi hauria coses que he fet que no faria. Les faria d'una altra manera. Però això t'ho dona l'experiència, els anys, l'edat... A mesura que et fas gran, també et fas més pausada, no ets tan impulsiva. Llavors, dir-li a una persona de 25 anys "no siguis impulsiva" o "no siguis ingènua" és complicat. Jo crec que cada etapa té el seu moment i has de viure la vida amb el que et toca.
Com s'imagina la gestoria d'aquí a deu anys? Quin és el pròxim repte?
Me la imagino continuant. Espero que tingui continuïtat i que seguim atenent els clients com ho fem fins ara, sense perdre aquesta proximitat i aquesta confiança. M'agradaria que això no es perdés mai.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
