Per què cada vegada més joves van a les activitats del Monestir de Sant Cugat?
God’s Plan, el grup de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià adreçat a joves d’entre 18 i 35 anys, manté una activitat constant i una gran implicació juvenil
La Parròquia de Sant Pere d’Octavià és una de les més grans de Catalunya i dona servei a una població d’uns 60.000 habitants. A més, segons les darreres dades disponibles de l’Observatori Sociològic de la ciutat, més del 60% dels santcugatencs es consideren religiosos i un 23% es defineixen com a practicants. Sant Cugat és, també, un dels municipis catalans que més ha crescut en els darrers anys i que té una població especialment jove entre les poblacions de més de 50.000 habitants. Per això, seria lògic pensar que la Parròquia registri una notable presència de joves. Tot i això, no va ser fins a l’arribada de Mn. Emili Marlés al capdavant de la Parròquia, l’any 2018, que aquesta presència juvenil es va fer més visible. Actualment, God's Plan, el grup de la Parròquia adreçat a joves d’entre 18 i 35 anys, es mou en una forquilla d'entre 250 i 350 joves que van a les diferents activitats i celebracions. Les activitats amb més afluència de públic jove són l'Adoració del dilluns i el bistec dels dimecres, la formació setmanal adreçada a aquest col·lectiu, a banda de les misses.
Per què venen els joves a l'Adoració dels dilluns?
Els motius que porten els joves a participar en l’Adoració dels dilluns són diversos, però comparteixen un denominador comú: Jesús. Víktor Martínez, catequista de grups d’adolescents de la Parròquia, explica que hi va per dos motius: perquè està “enamorat” de Déu i perquè canta al cor. Laura Bonifacio també hi assisteix per trobar-se amb Jesús i perquè, assegura: “trobar-se amb ell em fa sentir aquest amor tan gran”.
Per la seva banda, Santi Espín destaca que Jesús és “la veritable font d’alegria” dels joves de la parròquia. Anna Serra considera que l’Adoració és un moment de la setmana en què es pot “apartar tota la feina i totes les coses del dia a dia, fer una mica de silenci i escoltar el Senyor”. A més, Álex Camins insisteix en la idea de trobar espais de silenci i assegura que, quan demana alguna cosa durant l’Adoració, “dos o tres dies després les coses acaben passant”.
Un moment de socialització
Però hi ha un altre motiu pel qual els joves assisteixen a l’Adoració: la possibilitat de trobar-se amb persones amb qui comparteixen valors i vivències. “Anem amb el nostre grup d’amics, quedem abans al bar del costat i, després, a vegades anem a sopar junts, perquè mola molt compartir la fe amb gent que també la viu amb tu”, expressa Martínez.
En aquesta mateixa línia, Bonifacio afirma que la fe "no és una cosa individual, sinó quelcom que es viu en comunitat”. Espín afegeix el següent: “ens preocupem els uns pels altres” i que “compartim les alegries”. Mentre que Camins corrobora: “a vegades anem a fer alguna birra després”. “És un moment per viure la comunitat”, sentencia Serra.
Joves en una de les adoracions de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià. FOTO: Parròquia de Sant Pere d'Octavià
Què els donen als joves a l'Adoració dels Joves?
Des de fora del grup de joves de la Parròquia, altres joves es pregunten sovint, quan veuen entrar gent tan jove a l’església del Monestir els dilluns, què és el que els atrau. Espín respon a aquesta qüestió amb el següent missatge: “ens trobem amb la veritable presència de Jesús”, mentre que Martínez destaca el moment especial que s’hi viu: “si entres per primera vegada a una església i estàs en una adoració jove, et quedes sense paraules”.
Bonifacio explica que hi va per rebre “amor”, i afegeix: “al final veiem que la societat està buscant amor per tot arreu, i el Senyor té tot aquell amor que nosaltres necessitem”. Per la seva banda, Camins assenyala un altre dels motius pels quals molts joves s’acosten a l’església: la descoberta de la fe. “És el que em va passar exactament a mi”, afirma de manera contundent.
Serra conclou: “al final hem trobat allò que tots busquem, que és el sentit de la vida, i un lloc on ens sentim estimats; potser aquest és el motiu pel qual tots hi anem i ens hi mantenim”.
L'Adoració dels dilluns de la Parròquia de Sant Pere d'octavià és una de les activitats amb més presència de joves. FOTO: Parròquia de Sant Pere d'Octavià (Viktor Martínez)
Un lloc per enamorar-se?
D’altra banda, també corren veus que en aquestes adoracions del Monestir els joves hi van a “lligar”, una afirmació que no seria del tot certa, tot i que tampoc s’allunyaria del context social que s’hi genera. Espín assegura que ha estat testimoni de com persones de la parròquia “han establert vincles d’amistat molt bonics i, fins i tot, s’han acabat casant”, una idea que també comparteix Camins. “Al final, vulguis o no, moure’t en aquest ambient amb persones amb qui comparteixes valors i creences pot fer que sorgeixi l’amor”, apunta.
Martínez matisa que ell no hi va a les adoracions a buscar parella, tot i que reconeix que hi ha qui, de manera informal, “diu: si cae, cae”. Bonifacio afegeix: “quin millor lloc per trobar aquell amor terrenal que enmig de gent que també busca l’amor que el Senyor ens dona”.
A més, Serra destaca que “el matrimoni és una vida compartida i d’entrega”, i que és important viure-la amb algú que comparteixi els mateixos valors: “al final tots tenim una mateixa base, que és l’amor al Senyor, i això ens porta a viure una mateixa vida.
El secret del compromís dels joves amb la Parròquia
L’artífex d’aquest creixement del grup de joves és Mn. Àlex Serra, segons el rector de la Parròquia, Mn. Emili Marlés. “L’èxit, lògicament, és de Déu, que ens fa veure amb claredat què s’ha de fer. El que hem fet és crear grans equips de persones joves que s’impliquen de tal manera que senten els colors, i quan algú sent els colors, tot tira endavant. Això és el que ha passat: han sentit els colors de seguir el Senyor”, explica Mn. Àlex Serra.
Aquesta percepció, en línies generals, també la comparteixen els joves que participen en les activitats. Espín no només afirma que sent aquest vincle amb la Parròquia, sinó que destaca que al grup de God’s Plan desenes de joves impulsen activitats perquè altres joves també puguin trobar-se amb Déu. Martínez, per la seva banda, es mostra especialment implicat, però també en la Delegació de Joventut del Bisbat de Terrassa. En aquest sentit, es podria dir que té el cor dividit. Camins assegura que des del primer moment va sentir-se acollit "com a casa", gràcies a la rebuda del grup de joves.
Serra també ho constata, i Bonifacio ho expressa en termes de pertinença. Explica el següent: “a la Parròquia es produeix entre els joves un sentiment de comunitat perquè un es troba en un espai on és estimat i on també pot estimar; i gràcies a aquest trobament amb el Senyor a través dels altres es genera aquesta emoció que fa sentir orgull de formar part del grup.
Joves que apropen a la fe als seus pares
El compromís dels joves amb la Parròquia de Sant Pere d’Octavià i amb la fe és tan gran que, segons Mn. Emili Marlés, es produeix un fenomen de transmissió de la fe en sentit invers. “Són joves que porten els seus pares. Qui es troba abans amb Jesucrist és el jove i després el porta a la seva família, quan potser abans era a l’inrevés”, explica.
Espín constata l’existència de “veritables testimonis a la Parròquia que, sense tenir cap fe ni cap creença, hi han arribat, han trobat Déu i tot el seu nucli familiar s’ha transformat”. Una idea semblant expressa Martínez, que assegura que entre els adolescents que fan catequesi hi ha pares que no són creients. Bonifacio atribueix aquest fenomen al fet que “quan alguna cosa és bona, es comparteix i tothom la vol gaudir”.
Serra hi afegeix que els joves avui “tenim l’oportunitat de portar a casa allò que hem viscut”, mentre que Camins apunta que l’experiència a la Parròquia també es reflecteix en l’àmbit familiar en un millor comportament per part del fill, i que, en aquest cas, el pare s'aproparia “a aquesta realitat també a través del seu fill”.
No obstant això, tot i l’auge de joves a la Parròquia de Sant Pere d’Octavià i l’increment general de feligresos, el fenomen encara s’ha d’analitzar amb prudència. I és que, tot i que Mn. Emili Marlés asseguri que està “molt content” amb aquest creixement de joves, encara considera que hi ha “molt camp per recórrer”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.