Campanya per fer de Collserola un territori lliure de caça

L'Associació Defensa Drets Animal (ADDA) ha engegat una campanya amb l'objectiu d'aconseguir la prohibició de la caça a Collserola. L'entitat solidària ha impulsat una recollida de signatures, que enviarà a la Generalitat de Catalunya amb la intenció que aquest espai verd de més de 8.000 hectàrees es converteixi en un territori lliure de cacera.

Acutalment, el govern català dona permisos de caça en un 36,4% de la superíficie del Parc Natural de Collserola. El 2016,  Collserola va acabar amb més de 400 senglars abatuts; mentre que a la temporada 2015-2016 es van matar més de mil animals entre tudons, conills i torts. "La cacera esportiva no té cap sentit i en un parc com Collserola, encara menys", argumenta la portaveu d'ADDA, Carme Méndez. Durant la temporada 2016-2017 es van organitzar més d'una vintena de jornades de caça al Parc Natural.

 

Méndez assegura que a Collserola "no poden conviure la caça, els animals i la ciutadania" i considera que suposa un "risc" pels dos milions de visitants anuals que té. La recollida de signatures, que ja supera les 2.000, es pot fer a través de Change.org o amb un formulari físic que cal imprimir. La reivindicació, tot i que va dirigida a la Generalitat, que és qui té la competència, també es dirigeix al Consorci de Collserola i als ajuntaments que en formen part, com Sant Cugat. "Demanem el suport del Consorci i els municipis perquè tenen un pes molt important", afegeix.

En risc la biodiversitat

L'Associació Defensa Drets Animal afirma que una de les conseqüències de la cacera és que es posa en risc la biodiversitat a Collserola, ja de per si delicada per la pressió humana que rep. Un exemple és el dels conills, que segons Méndez estan "en perill de desaparèixer" en aquesta àrea.

I és que un dels problemes de la caça són "els desequilibris" que provoca en l'ecosistema. A més, a Collserola la fauna està "aïllada" per la manca de corredors ecològics i la cacera afegeix encara més dificultats a la seva supervivència. "Està fora de lloc que es donin autoritzacions en un 36% del territori", denuncia Méndez.

Les batudes de senglars són una part important de la cacera a Collserola i des de les administracions defensen aquest mètode per controlar la superpoblació de l'animal. Un sistema que des d'ADDA tenen clar que no funciona. "Hem fet un informe que fa anys que treballem i demostrem que la persecució dels senglars ha estat contraproduent: com més caça, més senglars. Els animals han de marxar de les seves zones de confort i cada vegada més s'apropen a les ciutats", explica Carme Méndez.

 

"La caça, fins avui, no consta que hagi servit per controlar adequadament cap població cinegética, al contrari, ha provocat més desequilibris i danys", afirmen l'entitat en un informe. En aquest sentit, Méndez recorda que Sant Cugat s'ha sumat a la prova pilot d'esterilització de senglars: "Aquest ha de ser el camí".

 

Finalment, la portaveu d'ADDA posa d'exemple ciutats com Ginebra, on fa 40 anys que tenen prohibida la caça, i "han demostrat que la fauna s'autoregula molt millor quan no té pressió de caçadors".

Risc pels humans

Més enlla del perill que suposa per la biodiversitat, ADDA també considera que la caça suposa un "risc" pels dos milions de visitants anuals que té Collserola. "La cacera amb els visitatns és antagònica", afirma Méndez.

"Estem sota el domini del col·lectiu de la caça, que té molta complicitat amb l'administració. La gent que passeja, ciclistes, boletaires... hi ha molts altres col·lectius que volem contemplar la natura sense malmetre-la i no som tinguts en compte. Ja és hora que se'ns escolti", reclama Carme Méndez.

Amb tot, la portaveu de l'Associació Defensa Drets Animal creu que el futur passa per la prohibició de la caça en espais com Collserola: "Seria donar un pas endavant, una experiència molt engrescadora, benvinguda per molts ciutadans".