Canals (sexòloga): "L’estrès és un dels factors que més poden dificultar gaudir del sexe"

Aquest divendres és el Dia Mundial de la Salut Sexual i enguany se celebra sota el lema “Sexual Health: Everybody”. Què significa?

És una manera de reivindicar, i penso que és un lema molt potent, que totes les persones tenen dret a viure una sexualitat lliure i sense vergonya, independentment de la seva edat, condició, orientació sexual o del tipus de cos que tinguin. Vivim en una societat que ens diu molt quin és el cos desitjable per poder gaudir del sexe, i no hauria de ser així. Al final, la salut sexual depèn de poder gaudir del nostre cos i de la nostra sexualitat, sigui com sigui.

Com definiria la salut sexual? Per què creu que no se’n parla prou?

Tenir salut sexual vol dir poder gaudir d’un sexe amb consentiment, lliure i en què cadascú pugui gaudir sense prejudicis. Encara ens falta moltíssima informació sobre salut sexual. I no és el mateix informar que educar.

"No és el mateix informar que educar. I si nosaltres no eduquem els nostres infants i joves de manera continuada, hi ha un gran perill: que internet ho faci per nosaltres."

Quina diferència hi ha entre informar i educar en salut sexual? Falta més educació sexual a les escoles i a les famílies?

Sí que en falta. No és el mateix anar a l’escola i donar informació sobre què és un preservatiu o com s’utilitza que parlar de manera continuada del que realment és important: com desenvolupem la relació emocional quan tenim intimitat sexual amb algú, el consentiment o els límits. No és el mateix informar que educar. I si nosaltres no eduquem els nostres infants i joves de manera continuada, hi ha un gran perill: que internet ho faci per nosaltres.

Què creu que faria falta per educar més en salut sexual a la nostra societat?

Caldria trobar més espais per dialogar realment sobre salut sexual, no només sobre sexe. A les escoles penso que seria molt important que hi hagués, igual que hi ha un professor de música, un orientador sexual de manera continuada. Estem lluny d’això i també hi ha famílies que són contràries que es parli de salut sexual a les escoles. És important reflexionar sobre el fet que no parlar-ne no significa que no hi pugui haver un problema al darrere. Els nostres fills es qüestionen coses i, si no obtenen respostes saludables, evitar parlar-ne no farà que aquestes qüestions desapareguin. Pensar que si no parlem de sexe no està passant res és un patró molt evitatiu. Hem de parlar de salut sexual.

Per què és important mantenir relacions sexuals? I és igualment vàlid decidir no tenir-ne?

No practicar sexe també és una decisió. Tenir-ne és important en el sentit que ens connecta, ens dona intimitat amb l’altra persona i ens aporta benestar. La sexualitat forma part de la vida, però una altra cosa és que tu decideixis no practicar sexe, i també està bé. No es tracta de practicar més sexe, sinó de practicar el sexe que vulguis i com el vulguis. No parlem de quantitat, sinó de qualitat. I quan parlem de sexe no hem de pensar només en el sexe en parella, perquè també hi ha sexe amb un mateix.

La masturbació continua sent més tabú que el sexe amb una altra persona?

La masturbació encara és un tema que avui dia pot semblar més tabú, però descobrim què ens agrada a partir de l’autoconeixement. Conèixer-te bé a tu mateix també et permet transmetre a l’altra persona que t’agrada. I si no vols estar amb una altra persona, la teva intimitat sexual és teva i la pots gaudir amb tu mateix perfectament.

"Ens falta poder parlar de sexe sense vergonya."

El sexe continua sent un tema tabú en molts àmbits de la societat. Per què creu que és així i com es podria canviar?

Realment, tampoc fa tant que vivim en una societat una mica més liberal. Fins fa poc, el sexe s’entenia d’una manera molt tradicional: amb el teu marit o amb la teva dona, i com un tema molt íntim. I ho continua sent, però el problema és que encara no en parlem amb naturalitat. Estem molt lluny d’això i encara hi ha molts tabús. Ens falta poder parlar de sexe sense vergonya.

Encara hi ha diferències entre homes i dones a l’hora de parlar de sexe?

Sí. Nosaltres també ens censurem a l’hora de parlar de sexe pel que diran. Des de la consulta, el que veig és que venen molts homes a parlar-ne. Entre ells, potser en parlen d’una manera més ociosa, divertida o des de la broma, però no acostumen a fer-ho des de la profunditat emocional. Les dones sí que solem explicar a una amiga si tenim alguna confusió o alguna cosa que volem compartir. En canvi, a la consulta tinc molts homes perquè hi troben un espai on poden parlar de sexe d’una manera més íntima i natural que entre ells.

Quins són els problemes sexuals que més es troba a la consulta, tant en parelles com individualment?

Realment, a la consulta et trobes de tot i em costa dir què és el més habitual. Pel que fa a les parelles, en venen moltes que han desconnectat sexualment perquè, prèviament, segurament hi ha hagut una desconnexió emocional. En aquests casos, es treballa aquesta connexió emocional per tornar a viure el sexe des d’un lloc més profund i íntim. En el cas de les dones, trobem canvis hormonals que poden afectar el desig o la libido i provocar-ne una baixada. I en els homes, també hi ha casos de disfunció erèctil.

Aquestes dificultats es poden tractar només psicològicament o també s’han d’abordar físicament?

Primer s’ha de descartar que hi hagi una causa orgànica. Per exemple, davant d’una disfunció erèctil, cal comprovar si hi ha alguna complicació física. Però moltes vegades els resultats ens indiquen que no hi ha cap problema orgànic i que al darrere hi ha un component psicològic important. L’estrès, per exemple, és un dels factors que més poden dificultar poder gaudir plenament del sexe.

"La sexualitat no és igual durant tota la vida perquè hi ha moltes circumstàncies que la condicionen i poden fer que canviïn el ritme o el desig."

Això passa a totes les edats? La sexualitat canvia al llarg de la vida?

Més que per una qüestió d’edat, crec que la sexualitat va canviant en funció del moment vital que vivim. No és el mateix una parella que no té fills que una parella que en té. Els fills són l’alegria de la casa, però també ens roben molta intimitat i molt descans, i dormir bé és molt important per poder gaudir d’una bona sexualitat. També hi influeixen la logística familiar, trobar espais d’intimitat o situacions d’estrès, com perdre la feina o la mort d’un familiar. La sexualitat no és igual durant tota la vida perquè hi ha moltes circumstàncies que la condicionen i poden fer que canviïn el ritme o el desig. Són coses normals que formen part de la vida.

A les vacances tenim més temps, però també pot ser més difícil trobar moments d’intimitat, sobretot si hi ha fills. Com afecta això les relacions sexuals de la parella?

Moltes vegades pensem: “Quan tingui vacances, quan tingui temps lliure, mantindré relacions amb la meva parella” o “Quan estiguem tranquils de vacances, podrem gaudir de la intimitat”. Però la intimitat sexual s’ha d’anar cultivant i cuidant. Si durant l’any no fem certes accions que ajudin a crear aquest desig, no funcionarà com un interruptor que encenem i, de cop, tot s’arregla perquè estem de vacances. El nostre cos i la nostra ment necessiten connexió, espai i atenció, i això ha de començar abans de les vacances i mantenir-se durant tot l’any. Ens hem de cuidar com a parella i dedicar-nos temps.

Què pot passar en una parella quan deixa de practicar sexe?

Si és una decisió conscient de la parella, no passa res. Hi ha parelles que decideixen que durant una determinada etapa deixaran el sexe de banda i se senten bé amb aquesta decisió. Fantàstic. Si es fa de manera conscient, no hi ha pressió, estrès ni el sentiment que no estem arribant a estimar-nos o a intimar com voldríem. En canvi, si no és una decisió pròpia, pot provocar una desconnexió. El sexe és connexió i intimitat i, si la parella vol tenir-ne, és important per sentir-se més a prop. No podem normalitzar que una parella deixi aparcat el sexe i pensar que això no pot afectar la seva connexió. Sempre, insisteixo, si no és una decisió conscient de tots dos.

Les infidelitats poden aparèixer perquè una persona no troba sexe dins de la parella i el busca fora, o hi ha alguna cosa més al darrere?

Hi ha de tot. Evidentment, les infidelitats poden ser fruit de moltes coses. Una d’elles pot ser aquesta idea de “si no ho tinc a casa, ho aniré a buscar fora”, entenent el sexe des d’un vessant més físic, com una descàrrega biològica. Però quan busques sexe fora de casa també pots estar connectant amb una altra persona, tornant a sentir desig, sentint que algú et vol, que està pendent del que t’agrada o que li agrades. Moltes vegades, a casa deixem de recordar a la nostra parella que ens agrada, que ens importa i que volem estar amb ella. Per tant, les dues coses es poden barrejar: pot haver-hi una part de descàrrega física, però també la necessitat d’agradar i de sentir-te vist.

Són més infidels els homes o les dones?

No ho sé i aquí no em mullaria. Potser fa uns anys hi havia més la percepció que els homes eren més infidels, però sincerament és una dada que desconec i no em puc mullar.

Existeixen els dos tipus d'orgasme femenins? 

Existeix l'orgasme de cèrvix. És un orgasme molt profund, que és com un volcà. Normalment, s'aconsegueix quan la dona té un orgasme en la que ella està a sobre i, per tant, ella pot fer i desfer, fer que la vagina s'obri i pugui absorbir realment el penis i s'arriba a un orgasme molt profund i molt prolongat, que és l’orgasme de cèrvix.  Després està l’orgasme de clítoris. La vagina és la carcassa que ens envolta tant la cèrvix com el clítoris.

Es poden tenir orgasmes amb altres parts del cos?

Hi ha gent que a vegades diu doncs jo tinc un orgasme amb els mugrons. Hi ha moltes zones erògenes al cos. Algunes persones diuen que poden tenir un orgasme tocant-li l'orella, tocant-li un mugró, però parlant en termes generals, tenim el de clítoris i el de cèrvix.

"Poques vegades veus en pornografia que l'home es dediqui exclusivament a què la dona tingui desig"

I els homes tenen diferents tipus d’orgasmes o únicament amb penetració?

Els homes és en penetració, en masturbació, tot és el penis. No tenen dos tipus d'orgasme diferents. Podrien tenir un orgasme si tenen una zona molt erògena com pot ser un mugró, però és molt complicat. Pràcticament totes les seves terminacions sexuals estan al gland, que és la punta del penis. Nosaltres tenim més espais a descobrir. El que passa és que d'alguna manera no se'ns ha permès. Per exemple, la pornografia, la dona està preparada en la pornografia per rebre penetració. Poques vegades veus en pornografia que l'home es dediqui exclusivament a què la dona tingui desig. O sigui, la dona en la pornografia té desig a conseqüència del desig de l'home en la penetració.

Un altre dels temes tabú és l’ejaculació femenina. Totes les dones ho podem aconseguir o és una qüestió biològica?

Es pot aconseguir, però cal profunditat i també hi ha una curvatura que s'ha de tenir en compte si ho fem masturbant-nos. O alguns penis que tenen certa cobertura poden provocar un squirt.

El sexe a la tercera edat també és un gran tabú. 

No ens hem de jubilar del sexe. La sexualitat ens dona energia, ens dona salut. No ens hem de jubilar del sexe encara que ens fem grans. Evidentment, l'hem de personalitzar amb cada cos i amb cada fisiologia, però no ens hem de jubilar del sexe. A vegades, quan recepten medicaments a la gent gran, hi ha molts fàrmacs que tenen com a efecte secundari una baixada de la libido i no els avisen. D'alguna manera la societat ja dona per fet que una persona gran no ha de gaudir del sexe, perquè ja s'ha jubilat del sexe. El sexe el podem tenir fins al dia que ens morim, això sí, l'hem de condicionar a la nostra estructura. No pot fer les mateixes posicions amb vuitanta anys.

Tot i que cada vegada, teòricament, hi ha més educació, cada vegada hi ha més malalties de transmissió sexual.

No hi ha més educació, el que hi ha és molta informació. El jovent rep moltíssima informació, sobretot d'internet. I molta informació que veiem a internet no és fiable. Llavors, estem informant els joves, però no estem educant en el bon sexe, en el sexe sa, en el sexe amb consentiment. Que sàpiguen posar límits i, per exemple, que puguin dir que si no et poses un preservatiu jo no tindré relacions. Si no t'eduquen amb això, respecte al teu propi cos i la teva salut, és igual tota la informació que els hi donem. Hi ha d'haver educació darrere de la informació.

"La gent gran té la creença que, com que no es pot quedar embarassada, ja no fa falta protegir-se, però sí que poden passar altres coses."

Això passa amb els joves i amb els no tan joves.

El que s'ha vist també és que en els últims anys hi ha moltes malalties de transmissió sexual amb gent molt gran, de 60 cap amunt. I és perquè també, d'alguna manera, fa anys la gent no es divorciava tant, no canviaven de parella, i ara cada dia la gent canvia de parella. Tenen 60, 70, canvien de parella. I amb les aplicacions i opcions, coses pots conèixer molta gent. La gent gran té la creença que, com que no es pot quedar embarassada, ja no fa falta protegir-se, però sí que poden passar altres coses. No és només l'embaràs el que ens evita un preservatiu.

Defensora del preservatiu?

Defenso que s'utilitzi el preservatiu, perquè és un gran protector de salut. Ens pot portar molts problemes tenir una malaltia de transmissió sexual. Seria important que tothom anés a fer una revisió quan comença amb algú. No ho hauríem de veure estrany, perquè vol dir estimar-nos a nosaltres mateixos, protegir-nos i cuidar el nostre cos. Anar-se’n al llit amb algú és un acte molt íntim i si no ho fas amb cura, pot portar grans problemes de salut.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.