Carmen Llamas: "Visc en un pis pastera amb 9 persones i 4 habitacions"

Carmen Llamas Torres va néixer a Barcelona, tot i que va anar a viure a la Floresta. Tot i això, va passar una temporada a Itàlia i ara ha tornat a Sant Cugat, en concret al carrer de Martorell, abans però, va viure una temporada a Terrassa, d'on va marxar per motius personals. Explica que és infermera de professió, però ara té una feina de treballadora domèstica tenint cura d'una persona gran. Llamas vol denunciar les condicions en què viu al pis de Sant Cugat on té una habitació subllogada.

Quina és la situació que vol denunciar?

Els pisos pastera. Per mi no ha de ser un pis on la gent dormi en lliteres. Jo em queixo que aquí els lloguers són impossibles de pagar, mentre hi hagi cases llogades aquest preu. Si per cada habitació demano 300 o 400 euros i em faig l’habitació al menjador, pago perfectament el pis. Això no és legal, ho sap l’ajuntament perquè han vingut assistents a casa. Ho saben tots. Fa dos anys que estic en una habitació hi vaig anar de manera provisional. Però no hi ha res més estable que allò provisional.

Així vostè viu en un pis pastera a Sant Cugat?

Sí, no és un pis compartit, no puc cuinar perquè quan arribo ja hi ha algú que cuina, quan em vull dutxar el bany està ocupat. Som 9 persones en un pis de 4 habitacions i encara ha d’arribar el marit d’una de les habitants i serem 10. Tot l’edifici on estic jo són pisos pastera menys dos o tres.

Com arriba a llogar aquesta habitació?

Vaig veure un anunci d’una habitació en un locutori. Era de 4 metres quadrats, però era econòmica i vaig entrar-hi a viure. De cop i volta, la llogatera del pis ens va dir que canviéssim de pis. I vam canviar d’habitació.

Qui li lloga l’habitació?

Una senyora que és de Bolívia.

Té llogat tot el pis i sublloga els espais? 

Sí.

Creu que s’aprofita? 

No crec que sigui aquesta senyora que s’aprofiti. Mentre la gent pagui aquests lloguers a les immobiliàries no els hi importa qui llogui el pis.

En quines situacions quotidianes es troba? 

No puc cuinar, no puc utilitzar pràcticament la nevera. O t’has d’anar a rentar la cara a la cuina. Em sento molt marginada, un dia vaig haver de fer una micció en una galleda que tinc per rentar la roba interior a l’habitació.

A què es dediquen els companys de pis? 

A les feines domèstiques o cuidar avis. Alguns no tenen papers. Altres han viscut en una habitació amb més gent i aquesta situació els sembla normal.

Quan paga en total?

Ara pago poc, 250 euros. Intento estalviar per poder donar una entrada d’un lloguer.

No tindria la  possibilitat d’anar a viure amb la seva mare?

No, perquè té un pis de Promusa d’una habitació i per contracte no pot tenir ningú més vivint allà.

Quin és la relació amb els companys?

Hola i adéu.

En una altra ciutat no s’ho ha plantejat?

Podria tornar a Terrassa. Però em fa molta ràbia.

Amb les germanes no hi hauria opció?

No. Cap. A més vull viure sola. 

Quin creu que és l’origen del problema? 

El preu de l’habitatge i que a les immobiliàries els hi és igual mentre cobrin a finals de mes. 

A Serveis Socials de l’Ajuntament hi ha anat? 

Sí i s’han portat molt bé, però em diuen que no poden fer res. Tot i que sí que han trobat pis per altra gent. Jo el que vull és que altra gent que està com jo denunciï la situació. 

L’única solució és marxar?

Jo no vull marxar, però la meva mare no està bé i em necessita aquí. També tinc les amigues aquí.

Té fills?

Un treballa a la Disney ara està a Estats Units, però viu a París. 

No la poden ajudar? 

Jo no ho vull. Quan em demanen com estic els dic que estic molt bé.