Cesc Carbó: "He tingut l'oportunitat de conèixer el Nepal de la gent"

Hugging Nepal neix d’un grup de persones que després del terratrèmol del 25 d’abril de 2015 es va unir, de forma espontània i autogestionada, per oferir ajuda directa als afectats per la catàstrofe. Mesos després del terratrèmol, al febrer d'aquest any 2016, el santcugatenc Cesc Carbó va viatjar fins allà i va treballar a través d'aquesta ONG en la reconstrucció d'una escola per a aproximadament 50 nens, en una zona rural propera a Katmandú. Aquesta és la seva història.

Com va acabar al Nepal?

Jo tenia idea d'anar a fer una petita col·laboració al Nepal, de 10-15 dies, perquè anava a fer un viatge llarg pel sud-est asiàtic. Però tot just abans de marxar una bona amiga meva, que estava fent una tèsis doctoral d'antropologia relacionada amb l'educació i les escoles de muntanya a Nepal, em va posar en contacte amb la gent de l'ONG Hugging Nepal. El que va passar és que els va dir que era enginyer industrial i va coincidir que qui havia de ser l'encarregat d'executar el projecte, un arquitecte tècnic que es deia Antonio, va haver de marxar perquè la seva dona s'havia quedat embarassada. Em van proposar liderar el projecte. 

I es va llençar...

Em van dir: "T'animes?" I jo, "sí, sí, m'animo!". I d'anar a fer trekkings al Nepal, la meva experiència es va convertir a anar a fer una escola en una zona rural. Però sempre ho dic. He tingut l'oportunitat de conèixer el Nepal de la gent, que d'altra manera hauria estat molt difícil.

On va ser exactament?

El poble es diu Gahare, es troba a la província de Nuwakot, a 40 quilòmetres de Katmandú, però a 4 hores en Jeep. Això significa que sí, la gent jove té força contacte amb Katmandú, però la gent més gran no. El "meu avi" d'allà, que ara tenia 86 anys, des dels 36 no havia sortit del poble. Feia 50 anys que vivia en un entorn que és com d'aquí a Rubí! Això fa que la seva realitat estigui molt supeditada al seu entorn.

Ha de ser un xoc cultural molt gran!

Un factor determinant de com nosaltres vam viure l'experiència i com vam evolucionar en les relacions socials, és que tu quan arribes allà et veuen com un déu. Bàsicament perquè ells han tingut una experiència traumàtica, el terratrèmol, i tot just després ha aparegut una gent amb una roba super bonica, amb tecnologia, amb coneixements, físicament diferents... Ells es fixen en coses com la manera de caminar o de respirar. Però clar, és que el seu context és tan limitat que es fixen en aquestes coses! De mica en mica, en tres mesos, tens l'oportunitat de fer-los veure que som iguals, i que al final les prioritats i les pors són les mateixes.

"Al poble hi ha reconstruïdes un 10% de les cases"

El projecte consistia a reconstruir una escola que entenc que va caure.

Abans del terratrèmol hi havia una escola, però les tècniques constructives que havien tingut fins aleshores eren bàsiques. Les cases es feien de pedra i fang. I de fet les cases les havien fetes segones i terceres generacions. Amb el terratrèmol tot va anar a terra. I el mateix va passar amb l'escola. Ara mateix al poble hi ha reconstruïdes un 10% de les cases. És a dir, molt poc.

Deia que el van fer liderar el projecte.

El que vam acabar fent va ser crear un equip de persones i ho vam portar entre tres. Una de les persones era la Ximena, que és enginyera i geòloga, una noia que es diu Marta, que és arquitecta i que tenia la responsabilitat tècnica del projecte, i jo, que portava el tema de gestió del projecte, materials, persones. Perquè no només s'ha de gestionar l'equip de voluntaris, sinó que també has de gestionar la gent del poble. Una de les prioritats que teníem com a ONG era que la gent s'impliqués. Vam arribar a tenir 36 treballadors!

En quina fase està ara?

S'està construint. No hem pogut anar tan de pressa com voldríem. A vegades els materials que trobes no són els que esperaves. També perquè al principi la persona que executa l'obra s'ha de sentir còmode amb les tècniques constructives i amb el projecte que s'ha anat definint, i aquí vam perdre 2-3 setmanes. I és que passen tantíssimes coses que és molt complicat seguir els timings que seguiries aquí. Ara la situació és bona, perquè els dos edificis ja tenen els fonaments i l'estructura metàl·lica feta, però els falten les parets i els acabats. 

L'evolució del procés de construcció en vídeo 

Després del terratrèmol, on van fer classe els nens?

El que es va fer primer és construir una escola temporal, que després de sis mesos, tres d'ells de monsó, ja estava destrossada. Van fer classe també en un camp i van acabar fent classe en mig de la carretera. 

Ha d'haver fet front a situacions dures...

Jo quants més problemes hi havia més feliç em sentia. Quan fas un viatge d'aquests arribes a tocar la llibertat. Més que a aquí. Aquí tenim molta llibertat però no l'explotem. I una de les coses que més em va agradar és la llibertat de treballar sense cobrar. Solucionar problemes gratis per gent que realment t'estan donant tot... No té preu. Hi ha problemes? Somriures. 

"No tot el que s'envia arriba a la població"

Quin és l'impacte de l'ajuda internacional al Nepal després del terratrèmol?

L'ajuda internacional arriba, però no tot el que s'envia arriba a la població. Hi ha molta corrupció i els diners que arriben de grans organitzacions internacionals, doncs potser a la gent del carrer li arriba la meitat. Potser a través d'ONG més petites, com que hi ha menys canals i filtres, arriba molt més directe. Dels fons internacionals de cooperació a la reconstrucció, el govern del Nepal va rebre una quantitat que s'havia de repartir entre tota la gent que s'havia quedat sense casa. Una casa costa uns 12 lakhs (120.000 rupies nepalís), i han vist que amb totes les cases que s'han de reconstruir poden donar 2 lakhs per família. És a dir, podran finançar, més o menys, un 15%.

Té la idea de tornar?

Sí, segur. He de tornar. En part ara sento que tinc una família allà, i a una família la tornes a visitar. Abans de dos anys hi tornaré. Ha estat una experiència molt intensa i molt entranyable. La idea és anar a la primavera del 2018. Crec que ha estat molt bé l'etapa que he estat, i també penso que és necessari que el final del projecte l'executi algú altre. 

Col·labora-hi!

Per poder col·laborar amb el projecte, podeu contactar amb Cesc Carbó a través de la seva adreça electrònica cesccarbo@gmail.com o bé podeu fer un donatiu al número de compte ES34 2100 4382 1902 0004 7977.