Concepción Boqué, una vida mirant el càncer als ulls

La doctora santcugatenca Concepción Boqué, referent de l’hematologia a l’estat espanyol, ha estat durant molts anys presidenta del Grupo Español de Hematogeriatría de la Sociedad Española de Hematología y Hemoterapia. Recentment, la seva trajectòria professional i humana ha estat reconeguda amb el 8è premi Soledat Woessner, un guardó que posa en valor dècades de dedicació a la recerca, l’assistència i l’atenció als pacients amb càncer hematològic.

Més info: La santcugatenca Concepció Boqué Genovard guanya el 8è Premi Soledat Woessner

Hematòloga formada a la Universitat de Barcelona, Boqué ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria a l'Institut Català d'Oncologia, a l'Hospital Duran i Reynals, on ha estat testimoni i protagonista d'una de les transformacions més profundes de la medicina contemporània: el pas del càncer com a sentència gairebé inevitable a una malaltia, en molts casos cronificable i tractable.

El microscopi com a brúixola

Quan Boqué estudiava medicina, no tenia dubtes que volia dedicar-se a una especialitat que li permetés entendre que passava dins del cos. L'hematologia la va captivar aviat: "És una especialitat molt sofisticada", explica. No només tracta les malalties de la sang, sinó que integra el laboratori, el microscopi, les transfusions i la clínica. "Per a un hematòleg, el microscopi és com el fonendoscopi per a un cardiòleg".

Després de formar-se a l'Hospital Germans Trias i Pujol i de fer la tesi doctoral a Sant Pau sobre malalties mieloproliferatives (malalties de la sang i de la medul·la òssia). Boqué va entrar a l'institut Català d'Oncologia. Allà va començar un recorregut clínic centrat en les leucèmies, els limfomes i els mielomes, fins a especialitzar-se, gairebé de manera exclusiva en la leucèmia. 

Als inicis, la seva feina estava molt lligada als trasplantaments de medul·la òssia, tractaments llargs, agressius i plens d'incertesa. "Eren malalties amb un pronòstic molt dolent", recorda. Algunes leucèmies eren, literalment, mortals en el 100% dels casos.

Quan la ciència canvia el relat

L'any 2000 marca un abans i un després en la seva trajectòria, i en la història de l'oncologia. És quan comencen a aparèixer els tractaments dirigits a mutacions concretes de les cèl·lules canceroses. "Va ser un canvi brutal", resumeix. 

A partir d'una simple anàlisi de sang, es poden identificar mutacions i administrar fàrmacs que actuen directament sobre el mecanisme que provoca la malaltia. "Tractaments dirigits a diana", en diu. Avui, aquest enfocament s'ha estès a molts tipus de càncer; tan hematològics i no hematològics.

El resultat és contundent: algunes malalties que abans eren letals, ara es curen en un 96% dels casos, o es mantenen adormides durant anys. "Per nosaltres, avui, molts càncers són ja malalties cròniques", afirma. Un canvi de paradigma que segons explica Boqué costa assumir socialment, però que és una realitat clínica.

Aprendre a escoltar

Malgrat els avenços tecnològics, Boqué té clar que la clau de la seva feina no és només el tractament. És la relació amb el pacient. Encara recorda una nena amb leucèmia que havia quedat cega a causa d'una hemorràgia interna i no ho explicava per por que li fessin més proves: "Aquell cas em va fer entendre fins a quin punt la por pot fer callar els símptomes".

En aquest sentit, per la doctora, la comunicació és una eina central: "Ha d'explicar molt bé què passa, escoltar quines són les seves preocupacions i ajudar-los a gestionar la incertesa". Per a molts pacients, el càncer no és només la malaltia, sinó la ruptura sobtada amb la seva vida normal: "El que volen és tornar a treballar, viatjar, sentir que tornen al circuit vital". 

Per a Boqué, acompanyar vol dir donar un relat, un camí, anticipar què passarà i quan cal posar paraules a l'espera. "El que més m'angoixa és la incertesa", assegura. 

Conviure amb el límit

Treballar cada dia amb el càncer no és fàcil, però Boqué rebutja la idea que sigui una especialitat "insostenible" emocionalment: "Els pacients són molt agraïts. Quan estableixes una relació de confiança, això també et reconforta". 

Al llarg dels anys, també ha estat tutora de residents, veient com les noves generacions de metges aprenen a comunicar males notícies, una competència que avui ja forma part de la formació mèdica, ja que com resumeix Boqué, "abans no s'ensenyava i ara ja se sap el que és essencial". 

Amb tot, la professió, admet, marca amb guàrdies, cansament i una exigència constant. Però també una sensació profunda de sentit i reconeixement. "És una feina molt entregada i molt enriquidora". 

Jubilada, però no desvinculada

Fa quatre anys que la doctora Concepción Boqué es va jubilar, encara que continua vinculada a la seva especialitat. Va fundar grups de treball dins de la Sociedad Española de Hematologia, tant en leucèmia com en hematogeriatria, un camp clau per adaptar tractaments agressius a pacients grans i fràgils. Un àmbit sovint oblidat, però cada cop més necessari.

Un missatge per al Dia Mundial contra el Càncer

Amb motiu pel Dia Mundial contra el Càncer, Boqué ho té clar: No hauria de fer tanta por". Reivindica un sistema sanitari que avui ofereix un enfocament multidisciplinari, amb psicooncologia, nutrició, fisioteràpia i suport integral perquè els pacients puguin mantenir una via més normal possible.

I deixa també un missatge als metges joves: "Confiïn. Veuran moltes notícies positives". La innovació no s'atura, diu i el futur depèn d'integrar nous coneixements, des de les mutacions fins a la intel·ligència artificial.

Quan se li pregunta com li agradaria ser recordada, Boqué no parla de currículums ni de premis, sinó que respon: "Com algú que ha estimat la seva especialitat, que ha intentat fer-ho bé, que ha estimat els seus malalts i ha compartit amb ells l'alegria de poder-los curar i donar-los esperança". 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.