Conferència de l'Aula d'Extensió Universitària sobre l'estraperlo

Segons va explicar el conferenciat Lluís Permanyer, estraperlo és la paraula que va definir el comportament dels qui entre el 1939 i 1959 intentaven actuacions imaginatives per esquivar la legislació restrictiva que la dictadura franquista havia imposat; uns, molts, tractaven així de sobreviure, mentre que uns altres, pocs, feien diners a cabassos i s’enriquien facilment. Van ser molts anys de precarietat.

Aquest neologisme, venia de l’any 1935, quan tres empresaris holandesos, STRAuss, PERle i LOwmann van inventar una ruleta elèctrica (1934) trucada per enriquir-se i van vendre a San Sebastián i Palma de Mallorca unes d’elles. Un cop descoberta l’estafa li va representar greus problemes a Alexandre Lerroux.

L’anecdotari és ric i múltiple i reflecteix l’aroma pervers de l’època. Els germans Julio i Álvaro Muñoz van ser els màxims protagonistes d’aquella manera de fer junt amb altres, naturalment. El bescanvi es produïa no tan sols a la ciutat si no també al camp, on molts ciutadans es desplaçaven per comprar als pagesos.

Eren temps en què s’estava molt afectat per la Guerra Civil i fins l’any 1952 van existir les “cartillas de racionamiento” que havien de garantir el repartiment dels productes bàsics a un preu marcat per l’Estat però que no cobrien les necessitats mínimes de la població. Així va aparèixer el mercat negre amb uns preus molt superiors als marcats pel Govern i amb un fet afegit com era esquivar els controls de la Guàrdia Civil. Natruralment feia falta molta habilitat per trobar els recursos alimentaris fora de les vies oficials.

L’estraperlo es va acabar al canviar la situació i l’estructura econòmica, però els estraperlistes segueixen existint, i existiran sempre més sofisticats per la condició humana i ni un joc de paraules no l’esborraran mai de la societat, sigui on sigui.

Marc Plens