Membre del grup d'alcohòlics anònims Estació de Sant Cugat. FOTO: Artur Ribera

Societat

Cristina, del grup d'alcohòlics anònims Estació de Sant Cugat: "Aquí salvem vides"

El grup d'alcohòlics anònims Estació de Sant Cugat va complir un any d'existència al febrer i per celebrar el ja més d'un any de vida s'han proposat fer visible tot allò relacionat amb la seva funció vital

El grup d'alcohòlics anònims Estació de Sant Cugat va complir un any el febrer del 2018. Per tal de celebrar el ja més d'un any d'existència s'han posat com a objectiu donar visibilitat a la seva tasca, explicar què passa en aquestes reunions i com d'importants són per reestructurar vides i organitzar un estat d'ànim sòbri. "Volem donar visibilitat al grup perquè la gent conegui de l'existència d'aquesta teràpia. És com si coneguéssim la cura contra el càncer i només la utilitzéssim per a nosaltres. Al cap i a la fi, aquí (en les reunions de grup) salvem vides", va explicar la Cristina, membre del grup d'alcohòlics anònims Estació de Sant Cugat.

L'associació d'alcohòlics anònims té infinitat de grups repartits pel territori i, tots ells, són oberts a aquells que vulguin assistir-hi. No existeix una limitació territorial. En aquest sentit, el grup Estació de Sant Cugat va néixer, simplement per una necessitat logística. "Molts dels que som en aquest grup anàvem a l'altre que hi ha a Sant Cugat, però no ens era còmode perquè hi ha gent que ve de fora de la ciutat i té problemes per arribar-hi. Aleshores vam decidir crear-ne un a prop de l'estació", explicava la Mari Àngels. Aquest grup es reuneix en una sala del Casal d'Avís de la Parròquia, ja que és a tocar de l'estació FGC de Sant Cugat. De totes maneres, la Cristina va voler puntualitzar que "qualsevol persona pot anar a qualsevol grup".

Després de poc més d'un any en funcionament, des del grup estan molt satisfets dels avenços que han aconseguit. "Per a nosaltres venir a aquestes reunions és una mena de desenvolupament espiritual. Jo no sóc religiosa, però les reunions de grup m'han permès fer un procés espiritual, coneixe'm a mi mateixa i aconseguir arribar a portar una vida sòbria i ser una persona emocionalment estable", afirmava la Mari Àngels, que fa molts anys que assisteix a aquestes reunions. "Perds la vida per la boca bevent i la recuperes per la boca parlant", afegia la veterana. En aquest sentit, tant la Mari Àngels com la Cristina van voler remarcar la importància d'ajudar a les persones que assisteixen per primera vegada a les reunions d'alcohòlics anònims. "És important que els que portem més anys i ja hem passat per moltes etapes del procès de recuperació ajudem als nous, explicant les nostres experiències", va afegir la Cristina, que porta més de 14 anys sense beure.

I és que el que més van voler remarcar és que el fet de demanar ajuda i participar en reunions d'alcohòlics anònims els havia permès tornar a viure una vida plena. "Jo vaig beure i fer moltes bestieses fins als 25 anys, quan vaig decidir demanar ajuda. Ara, porto 14 anys sense beure, estic estudiant una carrera, estic treballant del que m'agrada i tinc ganes d'aixecar-me cada matí i fer coses. Per mi ha suposat una segona oportunitat en la vida", va dir emocionada la Cristina. A més, el fet de veure i escoltar gent que té el mateix problema ajuda molt als membres d'aquest grup. "Arribar i veure que hi ha molta gent com tu, amb les mateixes inquietuds, que passa pel mateix que tu, et fa sentir part del món. Et fa sentir recolza't", va afirmar la Mari Àngels.

Fer el pas d'acceptar el problema i decidir assistir a alcohòlics anònims no és fàcil. Ho van deixar clar les dues interlocutores. "És molt difícil. Normalment el pas es dóna quan un toca fons. I tocar fons vol dir patir molt, sentir-te mort en vida, no parar de beure i fer coses que, ara, consideres bogeries. Toques fons fins que perds la dignitat, la família, els diners, etc. Quan arribes a aquest punt és quan demanes ajuda", va dir la Cristina, que a més va voler afegir: "A part no és fàcil superar-ho perquè la societat és plena d'alcohol. A cada bar, a cada terrassa... Però aquí (al grup) tenim la força".

A banda de participar en aquestes reunions, el desenvolupament del procés per deixar de beure és llarg i constant. "El més important és pensar: no hem prendre la primera copa. No pensar que el problema és la 6a. És una lluita diària, constant. Has de pensar en l'objectiu de 24 hores en 24 hores. Pensa que avui no beuràs i l'endemà tornar a començar", afirmava la Mari Àngels.

La imatge o el concepte de les reunions d'alcohòlics anònims ens arriba a través de les pel·lícules -ha estat un tema molt recurrent a Holliwood. En aquest sentit, la Cristina i la Mari Àngels van explicar que tot allò que s'emet a les pel·lícules vers el tema, passa un control de l'associació d'alcohòlics anònims americana (d'on prove aquesta teràpia) i que, per tant, gran part del que podem veure al cinema, té similituds amb la realitat. De totes maneres, tant la Cristina com la Mari Àngels van voler deixar clar que les reunions reals són molt més naturals.