Dalmau: "L'autisme infantil i el TDA tenen relació amb l'augment de les temperatures"

El santcugatenc David Dalmau és doctor en medicina i especialista en medicina interna i malalties infeccioses. Dirigeix i gestiona la càtedra impulsada per la Universitat de Barcelona i la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa per a estudiar l'efecte que té el canvi climàtic sobre la salut de les persones. És el director de la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa i ha liderat investigacions centrades en malalties com la Covid Persistent. També s'ha especialitzat en l'estudi del VIH i altres malalties infeccioses. 

El TOT conversa amb ell per parlar sobre com el canvi climàtic, les onades de calor i la contaminació afecten la salut de les persones. A Catalunya es relacionen unes 3.000 morts anuals a la contaminació ambiental. També s'ha demostrat la relació amb l'augment d'infarts i accidents cerebrovasculars, càncers de ronyó o de bufeta, retards en el desenvolupament infantil, demències o depressió. Recentment, Dalmau ha organitzat un simposi sobre crisi climàtica i sanitària per abordar les polítiques necessàries per mitigar i adaptar-se a aquesta situació.

Quina és la relació estudiada entre contaminació i salut?

S'han realitzat estudis que intenten avaluar de forma global quin és l'impacte que té la contaminació ambiental o les onades de calor sobre la salut de les persones. Per exemple, es veu un augment de mortalitat en episodis extrems i, per això, es pot extreure les morts atribuïbles a contaminació ambiental o calor. Però són dades que no especifiquen l'edat de les persones, el grau de vulnerabilitat, possibles malalties cròniques o respiratòries, etc. És evident que el canvi climàtic, amb la contaminació ambiental i les onades de calor, impacta negativament sobre la salut de les persones. Però no tenim el detall de les persones més vulnerables i que més hauríem de protegir amb mesures concretes a través de polítiques públiques.

Parla d'onades de calor i d'augment de la contaminació. 

El canvi climàtic no implica només un augment de les temperatures, sinó que també augmenta i modifica el grau de contaminació. Per exemple, les onades de pols sahariana que sovint vivim a Catalunya, s'han fet més freqüents perquè hi ha hagut un increment de la temperatura i afecta els corrents marins. 

Quin impacte té en la salut cada fenomen?

L'increment de la contaminació ambiental afecta persones especialment sensibles com les que tenen malalties respiratòries, des de l'asma. Les onades de calor poden afectar més a gent gran i persones amb malalties fragilitzants, com les cardiovasculars, diabetis, neurològiques, neurodegeneratives... I en les malalties mentals, clarament hi ha una relació en els canvis i increments sobtats i mantinguts de temperatura.

David Dalmau: "Les nits tropicals fan que el sistema fisiològic de les persones vulnerables no aguanti"

Com afecta una onada de calor a les malalties mentals?

Ho indiquen les dades. El trastorn de dèficit d'atenció o autisme infantil tenen una relació directa amb l'augment de les temperatures i segur que els contaminants ambientals també hi tenen a veure. Les dades ho corroboren, però no sabem el mecanisme pel qual hi ha un major increment d'aquestes malalties mentals respecte a èpoques amb altres temperatures i menys contaminació.

Què es detecta en els hospitals en episodis d'onades de calor o contaminació ambiental?

Hi ha un augment clar de les interaccions dels malalts amb el sistema de salut, però les raons exactes no es coneixen. Estem fent un estudi que està demostrant que persones grans i malaltes cròniques, en pics de calor a l'estiu, necessiten més interacció amb el sistema sanitari. A l'estiu de 2024, les persones especialment vulnerables van consultar molt més el metge perquè tenen més descompensacions. Això està relacionat segurament amb una exposició a temperatures més elevades, també dins de les cases i especialment a les nits. Les nits tropicals fan que el sistema fisiològic de les persones vulnerables no aguanti i han d'anar més a urgències. 

Està preparat el sistema sanitari per aquesta nova tendència?

No, al contrari. A l'estiu, hi ha més personal sanitari de vacances i es tanquen plantes d'hospitalització i es redueix el personal. Segurament ara estem en un canvi de paradigma i ens ho hem de replantejar. I tampoc estem preparats perquè no sabem exactament què implica el canvi climàtic, falten estudis específics per conèixer les causes i les àrees més deficitàries del sistema.

Dalmau: "Malalties com el Zika estan transmeses per vectors com el mosquit tigre, que ara es troben més còmodes en zones on abans la temperatura no els permetia"

Vau organitzar un simposi per analitzar possibles polítiques o estratègies es poden impulsar per mitigar i adaptar-se a aquest impacte del canvi climàtic.

Volíem debatre amb gestors sanitaris i científics reconeguts, que han demostrat la relació entre la mortalitat i la calor. Tots vàrem concloure que hi ha un canvi i que les polítiques sanitàries no estan prou ben perfilades per protegir la població més vulnerable. Això impacta a la salut, però encara no tenim clar quines són les mesures que s'haurien de prendre per protegir aquesta gent. Cal més recerca específica per conèixer els perfils més vulnerables i les mesures de protecció més eficients. 

Les administracions treballen prou en aquesta direcció?

No, però segurament no és per mala voluntat. No saben com fer-ho i aquest era el motiu del simposi, debatre-ho entre tots. La política sanitària hauria d'invertir més fons en investigació de malalties cròniques. Per exemple, hi ha sistemes d'alarma en episodis de contaminació ambiental o onada de calor que avisa persones amb malalties cròniques o respiratòries, però és molt general i la gent acaba no fent-ne cas. Hem d'intentar generar sistemes d'alarma personalitzats per interpel·lar cada persona segons la seva situació. 

S'ha alertat que canvi climàtic farà augmentar les malalties tropicals a casa nostra.

Ja hi ha hagut petites eclosions i petites epidèmies en la conca mediterrània, que és la zona on més s'està veient el canvi climàtic. Moltes malalties com la malària, el dengue, el chikungunya o el Zika estan transmeses per vectors com el mosquit, també el tigre, que es troben més còmodes en zones on abans la temperatura no els permetia. Per això hi ha hagut petites eclosions epidèmiques que han nascut al Mediterrani. 

Dalmau: "Cap estudi científic apunta a una correlació entre vacunes i autisme"

Mentre la comunitat científica presenta estudis i arguments, hi ha un corrent negacionista que sembla va en augment. Com ho viviu?

És una situació que preocupa. Sí que és cert que segurament ni els científics ni la comunitat que es dedica a qüestions ambientals hem sigut capaços d'arribar prou eficaçment a la població. És evident que les dades demostren que hi ha un canvi indefectible en l'increment de la temperatura mitjana del planeta i en els contaminants ambientals i que això genera un impacte directe en la salut. Qui vulgui negar l'evidència, que ho faci, però no tindrà arguments de pes. Nosaltres ho hem d'argumentar científicament. 

Veiem líders polítics com Trump que asseguren que hi ha una relació entre vacunes i autisme.

No pot ser que un polític, amb la immensa responsabilitat que té, digui certes coses que no li pertoquen. No hi ha cap científic amb dos dits de front que argumenti en la mateixa línia. Cap estudi científic apunta a una correlació entre vacunes i autisme. No cal emetre discursos gratuïts que generen alarma entre la població. 

En l'àmbit local es poden prendre mesures per afrontar aquesta nova realitat?

Tots els ajuntaments tenen una gran responsabilitat perquè els entorns de cada municipi són diferents i tenen impactes diferents. Sant Cugat té un valor afegit, que tenim un àmbit verd molt gran, i hauríem de ser pioners en iniciatives per mitigar i adaptar-nos a les conseqüències del canvi climàtic per millorar encara més la qualitat de vida. Un municipi pot millorar la qualitat de l'aire que respiren els seus ciutadans o mitigar les altes temperatures si tens una bona pantalla verda. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.