El Gran Casino de La Rabassada

Un gran complex d'oci de luxe. Això era el Gran Casino de la Rabassada, inaugurat el 1911. El projecte volia donar resposta a la demanda de la burgesia catalana, la qual anhelava una oferta semblant a la que es podia trobar a altres capitals europees. La seva història, però, va ser breu, tancant portes l'any 1912.

L'any 2012, amb motiu del centenari del seu tancament, l'historiador Daniel Romaní detallava quina va ser la història d'aquest equipament, amb motiu d'una exposició que recollia el que va ser aquest gran complex d'oci.

El motiu del tancament va ser, explicava Romaní, fer efectiva la prohibició dels jocs d'atzar –de fet, ja estaven prohibits quan es va construir aquest casino al vessant vallesà de la carretera de la Rabassada, però els promotors van tirar pel dret i van aconseguir esquivar la llei gràcies a influències, contactes amb el govern i personatges ben relacionats.

Com explicava, ja des dels inicis de la seva activitat, les denúncies contra el Casino de la Rabassada se succeïen –només cal repassar els diaris de l'època–; a més, corria la llegenda de suïcidis de jugadors que havien tingut mala sort a la ruleta i havien quedat arruïnats de cop i volta (ho confirmen testimonis orals de descendents de l'algutzir de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que acompanyava el jutge cada cop que hi havia un cadàver, recordava l'historiador); el maig del 1912 va tenir lloc un apassionat debat al Congrés dels Diputats, a Madrid, sobre la impunitat amb què es jugava a Barcelona. El Casino de la Rabassada va ser especialment esmentat en aquest debat.

Poc després tancava per sempre (altres casinos i sales de joc van anar fent la viu-viu fins a la prohibició del joc sense fissures durant la dictadura de Primo de Rivera).

Com detallava en aquell moment Romaní, la puixança de la burgesia catalana de l'època explica l'ambició i el caràcter faraònic del projecte del Casino de la Rabassada. El pressupost, elevadíssim, astronòmic –algunes fonts parlen de 2,5 milions de pessetes, que es van sufragar amb capital català i francès. Si tenim en compte que el Casino només va tenir un any de vida, naturalment l'esperada rendibilitat va anar per terra.

"De tota manera, hi havia un hotel, un restaurant, un teatre i unes atraccions que van continuar funcionant", explica Pere Fàbregas, autor, juntament amb Carlota Giménez, del llibre El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès, publicat l'any 2011 per Viena Edicions. Pere Fàbregas i Carlota Giménez van quedar encisats fa uns quants anys quan, fent de voluntaris del Parc de Collserola, van descobrir les runes que encara hi ha avui mig camuflades entre vegetació.

Avui dia són aquestes runes, precisament, l'únic record que en queda d'aquell gran complex de luxe que un dia hi va haver al mig de La Rabassada.