Eva Pedro (Àltima): "Al llarg dels anys hem ajudat que el dol perinatal no sigui tan tabú"

El 30 d'octubre del 2019, el cementiri de Sant Cugat va ser el primer de la comarca en inaugurar un espai dedicat al dol gestacional, perinatal i neonatal. El memorial, projectat per GIC de Nomber (Àltima), va ser impulsat per Anhel, associació de famílies en dol del Vallès, amb la col·laboració de l'ajuntament de la ciutat. Des d'aleshores, donar, cada vegada més, visibilitat a aquest dol ha permès ajudar i acompanyar a moltes famílies que estan vivint aquest procés el qual sovint es viu en silenci i solitud.

El TOT conversa amb l'Eva Pedro, responsable de Màrqueting i Comunicació d'Àltima, aprofitant que el 15 d'octubre es commemora el Dia Internacional del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal.

Des d'Àltima, quin és l'objectiu d'oferir aquest espai als cementiris?

L'objectiu principal que tenim des d'Àltima amb el dol en general i en aquest cas, amb el dol perinatal, és donar visibilitat a un dol que fins fa uns anys era totalment tabú i del qual la societat no se'n feia càrrec realment. No deixa de ser un dol com qualsevol altre i si ho has de patir en silenci, la seva gestió encara és pitjor. Amb aquests espais i amb les accions que fem de dol perinatal, el que volem precisament és donar aquesta visibilitat i també aquest suport a les famílies, transmetent-los que no estan soles en aquesta gestió del dol.

L'oferir un espai físic, alguna cosa tangible que es pugui guardar, ajuda que el dol no s'acumuli?

Dins de tots els espais que gestionem, en tenim onze en total, alguns espais o cementiris tenen un lloc que és més de memorial i d'altres, com és el cas de Sant Cugat, són espais on la família pot dipositar les cendres en uns estels. Aleshores sí, tenir un lloc de referència on poder fer un homenatge i tenir un espai de record físic ajuda a les famílies en la gestió del dol.

Eva Pedro: "Tenir un espai de record físic ajuda a les famílies en la gestió del dol"

Com funciona això dels estels?

A l'espai que tenim al cementiri de Sant Cugat hi ha la pedra on posa el nom de l'espai que és El Jardí de l'Anhel. Llavors, el que fem són estels petits, que bé poden ser d'argila o d'argila i cendra, aleshores la família escull si vol posar-hi les cendres o només vol fer-ho simbòlic amb l'argila. A més, permetem gravar el nom, això és molt important per les famílies, ja que realment quan hi ha una pèrdua perinatal, gestacional o neonatal, no pots registrar aquest fill al registre civil. D'aquesta manera, amb la gravació del nom a l'estel tens un lloc per aquest nen o nena, a part de poder decidir si deixar l'estel al cementiri o endur-te'l a casa.

Eva Pedro: "Quan hi ha una pèrdua perinatal, gestacional o neonatal, no pots resgistrar aquest fill al registre civil"

No hi ha opcions legals de registre quan perds un fill?

No es pot, per això nosaltres donem l'opció de fer-ho de manera simbòlica als nostres espais.

Què noteu que necessiten les famílies en aquest sentit?

Amb una de les associacions que col·laborem, Umamamita, el que fan és estar en contacte directe amb els hospitals, això ajuda molt. Nosaltres amb elles fem unes capses que li diuen "Capses del Record". Aquestes capses permeten poder-te acomiadar d'alguna manera del nen o nena, tot això és un procés que està evolucionant i també és gràcies a tota la visibilitat que se li està donant, des dels nostres espais fins a la quantitat d'associacions que hi ha.

Aquest espai al cementiri de Sant Cugat es va inaugurar l'octubre del 2019, des del seu inici fins el dia d'avui, quina evolució has vist?

El 2019 es va inaugurar aquest espai perquè ens va arribar una petició d'una associació d'aquí Sant Cugat que es diu Anhel Vallès, una associació de dol perinatal de famílies que s'han trobat en aquesta situació i que han muntat aquesta associació per donar visibilitat a aquest dol. Ells ens van fer arribar la petició a través de l'ajuntament i vam construir aquest espai. Arran de la construcció d'aquest s'han fet deu més a diferents espais de tot Catalunya; tenim a Ripoll, al Garraf, al Baix Llobregat... A més, dins del grup Àltima tenim una constructora de cementiris i a part dels onze nostres, aquest any han fet com set més. Clar, jo crec que el fet de començar amb el de Sant Cugat, un dels primers, ha ajudat que altres zones se'n facin eco d'aquesta necessitat de dol i també de la relació amb els hospitals. De fet, amb els hospitals de Barcelona hem fet un manual de dol perinatal enfocat a professionals, perquè ells entenguin i des d'un metge obstetra, un ginecòleg o una infermera, puguin tenir eines per gestionar aquest dol. D'aquesta manera hem anat ajudant al llarg dels anys a què no sigui tan tabú.

Des de l'equip d'Àltima, com abordeu la comunicació per assegurar aquest respecte cap a les famílies que estan passant per un dol perinatal?

Sobretot molta sensibilitat i al final és el que dèiem, si tirem anys enrere, aquest dol estava totalment silenciat, les famílies ho patien i cap membre més de la família no nuclear poder s'adonava del que estava passant. Es requereix molta sensibilitat i sobretot molta atenció personalitzada perquè al final cadascú viu el dol d'una manera diferent. La gestió del dol és diferent segons el temps de gestació, aleshores el més important és oferir una atenció personalitzada i un coneixement en gestió del dol que tots els nostres equips en tenen.

Eva Pedro: "Si tirem anys enrere, aquest dol estava totalment silenciat, les famílies ho patien i cap membre més de la família no nuclear poder s'adonava del que estava passant"

Com a societat ens costa acceptar el dol?

Com a societat ens costa acceptar la mort en general i això ve per antiguitat i tradició, la mort està associada a una part molt negativa de la vida. Al final, com a Àltima, el que intentem també, mitjançant tots els serveis d'ajuda al dol i totes les col·laboracions amb associacions que fem, és trencar aquest tabú. Tu has de poder parlar igual de la mort d'un familiar o de la mort d'un fill o una filla, com parles de qualsevol altra situació que et pots trobar a la vida. Més que el dol, jo crec que el que és més tabú és parlar de la mort.

Minimitzem el dolor de la pèrdua?

Ho callem i si al final ho silencies, ho minimitzes, però amb els psicòlegs que col·laborem està demostrat per estadística, gestionar aquestes emocions entorn del dol t'ajuden a poder conviure-hi amb ell, perquè tampoc és superar-ho sinó conviure.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.