Josep Casas a la plaça de Barcelona, lloc on es va celebrar el Concurs d'Arrossos durant molts anys. FOTO: Cedida

Societat

Josep Casas: "Al Concurs d'Arrossos, prioritzem qualitat i seguretat abans de créixer"

El Concurs d'Arrossos reunirà enguany 270 grups i més de 4.300 persones, una xifra que l'organització considera difícil d'ampliar

Josep Casas és president de l'Associació d'Amics dels Veterans i la Regalèssia, entitat organitzadora del Concurs d'Arrossos de la Festa Major de Sant Cugat, que enguany celebrarà la seva 45a edició, el diumenge 28 de juny. Fa 25 anys que col·labora en una tradició que s'ha convertit en un dels actes més multitudinaris i estimats de la ciutat i que enguany comptarà amb la participació de 270 grups i unes 4.300 persones.

Quan neix el Concurs d'Arrossos?

L'origen es remunta a l'any 1966 sota el nom d'Arròs a la Cassola. El 1971 la Penya Regalèssia va assumir-ne l'organització durant un parell d'anys. Després hi va haver una aturada i, més endavant, la Penya Regalèssia i els Veterans van unir esforços per impulsar el concurs.

Per què van decidir introduir un sorteig per adjudicar les places?

Per una qüestió d'espai i de seguretat. I perquè tothom tingués opcions de poder participar.. Actualment disposem de 270 places i rebem moltes més sol·licituds de les que podem assumir. Aquest any, per exemple, hi havia prop de 900 grups que optaven a les places disponibles. Si acceptéssim tothom seria impossible gestionar-ho i augmentarien els riscos. Preferim mantenir una dimensió que ens permeti oferir qualitat, seguretat i un bon servei.

El concurs encara té marge per créixer?

Ara mateix és molt difícil. Ja hem augmentat el nombre de places en els darrers anys, però ens trobem amb limitacions evidents. També hi ha veïns que es queixen de les molèsties que genera un esdeveniment tan gran. Trobar un altre espai tampoc és senzill: volem continuar al centre de la ciutat perquè és una festa del poble i forma part de la Festa Major. Ho hem estudiat diverses vegades i és molt difícil créixer més. Ja mobilitzem unes 4.300 persones. Gestionar taules, cadires, focs, assegurances, ambulàncies i totes les mesures de seguretat és una responsabilitat enorme.

“Vam decidir introduir un sorteig perquè tothom tingués opcions de participar en el concurs”

Hi ha qui es queixa de les duplicitats en les inscripcions. Com ho gestionen?

Aquest any vam arribar a detectar unes 1.500 inscripcions inicials. Amb un programa vam eliminar els duplicats i vam quedar amb aproximadament 1.300 registres. Hi havia persones que s'havien inscrit diverses vegades. Quan arriba el moment del pagament, la xifra baixa fins als 900 grups que entren al sorteig. Tot aquest procés implica molta feina: revisar correus, respondre consultes, gestionar devolucions... Ho fa pràcticament una sola persona. A més, hi ha 30 places reservades per als grups millor classificats de l'any anterior.

Realment hi ha 900 grups diferents interessats a participar?

No. Sabem que hi ha persones que s'inscriuen més d'una vegada o que després cedeixen la plaça. La nostra estimació és que hi ha uns 550 grups reals. Tot i així, continua sent una demanda molt superior a les places disponibles.

On es destinen els diners que aporten els participants?

Els 25 euros de cada paella es destinen íntegrament a Càritas. A banda, hi ha una petita aportació per participant que serveix per cobrir despeses d'organització i el material que entreguem: arròs, oli, aigua i altres elements necessaris per cuinar la paella.

“Hi ha qui vol ampliar els participants i hi ha queixes també per les molèsties i el soroll”

Quanta feina hi ha darrere d'un concurs com aquest?

Moltíssima. Comencem a preparar-lo a l'abril. Cal demanar permisos, buscar patrocinadors, organitzar el jurat i coordinar tota la logística. El dia abans ens reunim per preparar les 270 bosses amb els ingredients i els obsequis per als participants. També es marquen els espais. El dia del concurs, a les set del matí, la brigada municipal ja és al parc preparant-ho tot. Nosaltres col·loquem la llenya, la sorra, els suports de les paelles, les taules i les cadires. Només per això ja és difícil plantejar-se créixer més.

Com recorden aquelles primeres edicions?

Jo encara era espectador. El meu pare formava part dels Veterans i el meu tiet de la Penya Regalèssia, així que ho vivia des de les dues bandes. Recordo un ambient molt festiu. Amb el temps va faltar relleu generacional i es va plantejar que nosaltres continuéssim la feina. Així van néixer els Amics dels Veterans i la Penya Regalèssia.

Quan van adonar-se que el concurs s'havia convertit en un símbol de ciutat?

Quan vam veure que cada any hi havia més demanda. La gent el reclamava i s'ha convertit en una de les activitats més arrelades de la Festa Major.

A què atribueixen aquest èxit?

És una jornada de convivència. Grups d'amics i famílies es reuneixen per cuinar, compartir una estona i retrobar-se. Hi ha persones que potser no es veuen en tot l'any i aprofiten aquesta cita per reunir-se. Això crea un ambient molt especial.

“Gestionar cadires, taules, focs i assegurances per 4.300 persones és una responsabilitat enorme”

Quin perfil de participant hi ha?

Hi ha de tot. Alguns tenen molta experiència, fins i tot professional, i això es nota en el resultat. Però també hi ha grups que simplement venen a passar-ho bé. En general, és gent de Sant Cugat o vinculada a la ciutat. Hi participen adults, famílies i grups de joves.

Com es viu el concurs des de l'organització?

Amb il·lusió, però també amb tensió. Hi ha moltes coses que han de sortir bé i no vols equivocar-te. Tot i això, cadascú sap perfectament quina és la seva tasca i acabem gaudint molt de la jornada.

Recorden alguna edició especialment complicada?

Una en què va ploure al matí. Just quan la gent havia de començar a cuinar va deixar de ploure i vam respirar tranquils. Tot i així, hi havia el neguit de no saber si hauríem de suspendre l'activitat.

Predomina més la competitivitat o la germanor?

Hi ha una mica de tot. Alguns venen amb l'objectiu de guanyar, mentre que d'altres simplement volen passar una bona estona. Hi ha grups que ni tan sols presenten la paella al concurs, i és una llàstima perquè ocupen una plaça que podria haver aprofitat algú altre.

“Hi ha grups que no presenten l’arròs i ocupen una plaça que podria haver aprofitat un altre grup”

Quins objectius tenen per als pròxims anys?

Continuar oferint una experiència de qualitat, segura i fidel a l'esperit original del concurs. El més important és que la gent s'ho passi bé.

Estan a les portes de la 50a edició. Què significa?

És un orgull. Fins i tot durant la pandèmia vam mantenir viu el concurs adaptant-lo a les circumstàncies: la gent cuinava a casa, enviava vídeos i un jurat escollia el guanyador. Arribar a la 50a edició demostra la força que té aquesta tradició.

Com els agradaria que es recordés el Concurs d'Arrossos en el futur?

Com una festa. Que la gent recordi com de bé s'ho va passar, les anècdotes, els amics, els retrobaments... Ens sap greu que no tothom hi pugui participar, però hem de prioritzar la seguretat. El que veiem cada any és un ambient extraordinari, molta il·lusió i ganes de gaudir de la Festa Major.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.