Castellanismes camaleònics
La característica més notòria del camaleó potser és la seva capacitat per canviar el color de la pell a fi d’adaptar-se a les tonalitats de l’entorn.
De fet, tant pot adoptar tons verds maragda per imitar una fulla jove com mudar cap a tonalitats ocres o marronoses pròpies de l’escorça dels arbres.
Aquest mimetisme (capacitat d’adaptació a l’entorn) també l’exhibeixen fins a cert punt determinades locucions que hem traduït literalment del castellà i que hem adaptat erròniament com si fossin genuïnes. Es tracta de construccions fetes a còpia de paraules catalanes però que hem d’evitar.
Ens referim a clàssics de l’anomenat “catanyol” com tenir que* o donar-se compte* (que hauríem de corregir per haver de i adonar-se, respectivament).
D’altres, com el camaleó, es camuflen en el nostre subconscient lingüístic fins al punt de fer-nos la impressió que n’han format part des de temps de Guifré el Pilós. Ex.:
A l’igual em compro un cotxe.
Al tren em va tocar anar de peu.
Degut a la crisi s’han destruït molts de llocs de treball.
A les frases anteriors hem de reemplaçar els elements subratllats pels equivalents correctes: potser, dempeus, a causa de. Hi ha més solucions possibles, i és que les llengües també són una mica camaleòniques!