Massana i Casselles: “A la ciutat li feia falta un TOT Sant Cugat”

Pere Massana i Josep Andreu Caselles són dos santcugatencs col·leccionistes del TOT Sant Cugat. És per això que en l’edició 2.000 de la revista, hem volgut conèixer aquesta passió, com els col·leccionen o que en pensen fer amb la col·lecció en el futur. El mitjà de comunicació, a més, va reconèixer la seva passió en l’acte institucional del 40è aniversari.

Recorden quan i per què van començar a guardar la revista?

Pere Massana: Des del primer número. Quan va començar a sortir, parlava molt de les queixes del poble: la brossa, els carrers, el dia a dia de Sant Cugat. Tot això em va enganxar de seguida, perquè era una revista que explicava el que realment passava al municipi. Sempre m’ha agradat la política i la informació local, i el TOT Sant Cugat em va enganxar de seguida.

Josep Andreu Caselles: Jo vaig començar gairebé al mateix temps. Al principi, la majoria eren anuncis, però també me’ls repassava. Amb anterioritat, també m’agradava guardar Els Quatre Cantons, predecessor del Diari de Sant Cugat.

Pere Massana: ““Quan em vaig jubilar vaig convertir el garatge en una mena de museu: no hi ha ni un centímetre lliure”

Ja tenien clar que la guardarien sempre o va sorgir sense adonar-se’n?

P. M.: En el meu cas, ho vaig tenir clar des del primer moment. Soc molt col·leccionista, de tota la vida. A banda del TOT Sant Cugat, col·lecciono xapes de cava (en tinc més de mil), monedes antigues, monedes espanyoles, bitllets estrangers, obrellaunes… Quan em vaig jubilar vaig convertir el garatge en una mena de museu: no hi ha ni un centímetre lliure. Hi tinc moltes eines antigues, moltes del temps del meu pare, que era paleta: garretes de fusta, claus, eines de guixaire, de fusteria… també molinets, rellotges…

J. A. C.: Jo també ho vaig tenir clar molt aviat. A partir del número 1 ja sabia que allò tindria continuïtat, i tot i que em queden 3 o 4 números, els escanejaré. M’agrada molt recollir informatius locals. Anem sovint a la Conca de Tremp, on fan La Borrufa, que informa de tota la zona, i també els guardo.

Pere Massana: "La meva idea és fer una donació al TOT Sant Cugat"

Com guarden la col·lecció?

J. A. C.: Les primeres edicions eren més grans, fins a aproximadament el número 47 o 48, i després ja es va reduir al format estàndard. A partir d’aquell moment vaig decidir guardar-los tots, sense excepció. Els empaquetava de deu en deu, molt ordenats. Al principi les lligava amb gomes (que les feien malbé), després amb bosses i ara ja amb cartolina.

P. M.: Tot està classificat en caixes numerades. Per exemple, la caixa 1 va de l’edició 1 al 65, la 2 del 66 al 124, i així fins a 24 caixes. Els tinc tots guardats en una torreta a Vacarisses, al magatzem, dins de caixes. Quan li vaig explicar a l’alcalde, Josep Maria Vallès, que ho tenia tot, no s’ho creia i va venir expressament a Vacarisses per veure la col·lecció.

Coneixeu algú que també faci la col·lecció?

P. M.: Recordo especialment un senyor de Vallvidrera que només guardava les portades. A mi me’n faltava algun número i, parlant amb ell, vaig tenir clar que jo volia tenir la col·lecció sencera, completa.

Joan Andreu Caselles: “Crec que el millor lloc on pot acabar la nostra col·lecció és al TOT Sant Cugat”

Algú els continuarà la col·lecció?

P. M.: Jo pensava que alguna neta la continuaria, però quan han vist tot el que ocupa m’han dit: “Molt bona feina, avi, però no ens ho donis”. Per això la meva idea és fer una donació al TOT Sant Cugat.

J. A. C.: En el meu cas, igual. Crec que el millor lloc on pot acabar aquesta col·lecció és aquí.

Hi ha algun número que els faci especial il·lusió?

P. M.: N’hi ha un de molt especial que parla de la meva família. Som una família de Sant Cugat de tota la vida, de Can Massana, paletes de generacions. En aquell número s’explicava que el meu avi havia construït l’escola Azqueta. També hi sortia que el meu tiet va fer l’edifici de Correus. Aquell número el guardo amb una estima especial.

J. A. C.: A mi m’emocionen especialment els números que parlen de Sant Jordi i de la Festa Major de Sant Pere. Jo vaig néixer a la masia de Can Canyameres, sent l’última persona que va néixer allà. Hi vaig viure només 11 mesos i 3 setmanes, però és part de la meva vida. Per això em fan especial il·lusió tots els TOT Sant Cugat que parlen de Can Canyameres i del recull de masies de Sant Cugat.

Han rellegit mai números antics? Amb quina sensació?

P. M.: Sí, moltes vegades. Quan vull recordar alguna cosa, més o menys ja sé on he d’anar a buscar. Quan no tinc feina, agafo algun any i em poso a repassar números antics.

J. A. C.: Jo fins i tot tinc una llista dels números que m’interessen especialment. En tinc algun sobre les mines que sovint torno a rellegir.

Joan Andreu Caselles: "Al principi era una revista amb molts anuncis. De cop va agafar un altre caire, una altra manera de fer"

S’imaginaven que la revista arribaria tan lluny?

P. M.: No m’hauria imaginat mai que duraria tants anys ni que jo la guardaria cada setmana. Pensava que, com tantes revistes, acabaria desapareixent. Però a Sant Cugat li feia falta una revista així.

J. A. C.: Al principi era una revista amb molts anuncis. De cop va agafar un altre caire, una altra manera de fer. Ara tot és interessant, tot i que crec que encara s’hauria d’ampliar més.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.