Una nova espècie en perill d’extinció, a la Guinardera de Sant Cugat
Des que van acabar els treballs de renaturalització de la zona per part de l’Ajuntament el 2024, hi han concorregut desenes d’animals en perill d’extinció
L’estany de la Guinardera, darrere del Centre Comercial Sant Cugat, ha vist com en els darrers mesos apareixien diferents espècies en regressió o perill d’extinció, un període immediatament posterior al procés de renaturalització conclòs el 2024. Aquest espai, tot i ser artificial, ha esdevingut un refugi per a nombroses espècies gràcies a la presència d’aigua, un recurs escàs en entorns mediterranis. “A la que tens un punt d’aigua, les espècies l’aprofiten molt, sobretot en èpoques de migració”, explica Enric Ortega, tècnic de Benestar Animal a l'Ajuntament de Sant Cugat. L’exemple és la darrera espècie en arribar, el Xarrasclet, en perill d’extinció. Segons Ortega, aquest exemplar va ser localitzat per primer cop el 9 de gener i des d’aleshores s’ha mantingut a l’estany.
Aquesta recent aparició ha despertat l’interès dels naturalistes. Es tracta d’una espècie escassa a l’interior de Catalunya i en regressió a la península Ibèrica. “És una espècie que cada vegada n’hi ha menys, sobretot per la desaparició de l’hàbitat”, assenyala Ortega. Segons Ortega, des de la renaturalització també s’han detectat altres espècies d’interès, especialment en pas migratori, com el xibec, un ànec molt escàs al Vallès, l’agró roig, la xivita comuna, la valona, la boscarla de canyar, el repicatalons o el rascló.
Els riscos de la convivència humana
Aquest cas presenta una particularitat que connecta directament amb els reptes de gestió de l’espai. El comportament de l’animal, molt acostumat a la presència humana, fa pensar que podria no ser completament salvatge. “Té tots els números que sigui un individu captiu que algú ha criat i ha deixat allà”, afirma Ortega.
Aquesta situació no és aïllada. A la Guinardera també hi ha presència d’ànecs de granja alliberats, que conviuen amb espècies salvatges i en poden alterar el comportament. “Aquest xarrasclet es comporta igual que els ànecs blancs de granja, no com els salvatges”, explica Ortega. Segons apunta, aquest tipus d’alliberaments inclouen també altres animals domèstics com conills, així com espècies exòtiques invasores com peixos, com la gambúsia o tortugues d’aigua americanes i asiàtiques.
A més, la interacció humana agreuja aquesta problemàtica. Donar menjar als animals, una pràctica habitual a l’espai, altera l’ecosistema i pot provocar problemes de salut. “Els ànecs acaben menjant pa o arròs bullit o espaguetis amb salsa de tomàquet que no els correspon, i això els genera problemes intestinals”, adverteix Ortega. I, segons explica, aquesta acumulació de nutrients i la presència d’espècies invasores provoquen desequilibris ecològics greus, com l’eutrofització de l’aigua o la desaparició d’espècies autòctones.
A aquesta situació s’hi afegeix un risc sanitari. “La grip aviària es transmet sobretot entre ànecs i oques, i en espais com aquest el més probable és que tard o d’hora hi hagi un brot”, alerta Ortega, que recorda que la barreja d’animals domèstics i salvatges pot facilitar la propagació de malalties.
En aquest sentit, l’espai exemplifica el potencial de les actuacions ambientals ben planificades, però també posa sobre la taula la necessitat de conscienciar la ciutadania, ja que la zona de l’estany de la Guinardera és, per exemple, propera a granges de Rubí, ciutat que l'any passat va patir la prohibició de tenir gallines a l’aire lliure pel brot de grip aviària juntament amb 375 municipis més de Catalunya.
El procés renaturalització de la Guinardera
Malgrat aquests riscos, la renaturalització de la Guinardera per part de l’Ajuntament, que respon als Pressupostos Participatius del 2018, es pot afirmar que s’estan recollint fruits en termes de biodiversitat. Segons Ortega, tant l’estany com la vegetació adjacent s’han convertit en punts de cria per a diverses espècies d’ocells i invertebrats de gran interès per a la conservació. A més, l’espai té un paper clau com a parada migratòria i com a punt d’alimentació i abeurament de fauna, especialment ratpenats i ocells insectívors com falciots o orenetes.
Aquest procés de transformació ha inclòs mesures com la creació d’illes flotants, la limitació de l’accés en zones sensibles i la reducció del manteniment intensiu de la vegetació, amb l’objectiu de recuperar dinàmiques naturals. Segons Ortega, aquestes actuacions ja han tingut un impacte directe en la biodiversitat: a l’estany s’hi han citat més de 100 espècies d’ocells diferents i una dotzena d’odonats, libèl·lules i espiadimonis, considerats indicadors de qualitat ambiental.
El procés de renaturalització de la Guinardera segueix la línia de l’Ajuntament de renaturalitzar els espais urbans, impulsada també per Parcs i Jardins, amb accions com la reducció de la sega en zones verdes, la plantació d’espècies autòctones, la instal·lació de caixes niu i el foment de dinàmiques naturals als espais urbans.
A l’estany de la Guinardera és habitual veure-hi persones que s’hi acosten per gaudir de l’entorn i de la fauna, i en general la recuperació ha estat ben rebuda per la ciutadania, com exemplifica el testimoni del José Ramon: "que intentin conservar aquell lloc de Sant Cugat que és molt maco, preciós, i que ajuda a relaxar-se i a gaudir de coses tan boniques i que no costen res, que són els ocells, i que és un plaer per la vista".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.