Paola Falicoff: "Soc com una patata calenta que passa de metge en metge"
Paola Falicoff pateix dificultats de mobilitat i dolors crònics a causa d'un herpes zòster que li va provocar una neuropatia postherpètica
La santcugatenca Paola Falicoff tenia 50 anys quan un herpes zòster se li va complicar i li va provocar una neuropatia postherpètica. L'afectació li ha provocat dolors crònics i limitacions de mobilitat i ha convertit la seva vida en una cursa d'obstacles: laboral, mèdica, de la mateixa societat i, també, caminant per algunes voreres de Sant Cugat en mal estat. "En lloc de millorar, he anat empitjorant. Tinc 54 anys, però sento com si el meu cos en tingués més de 70", explica la Paola, que ha d'utilitzar un caminador per moure's.
"Les meves limitacions són sobretot de mobilitat. Perdo l'equilibri i, per això, necessito un caminador. També tinc dolors a les lumbars i una estenosi cervical. Tinc un dolor crònic que em limita i he hagut d'integrar a la meva vida", lamenta. Per si aquesta situació física no fos suficient, la Paola assenyala les dificultats i impediments amb els quals es troba.
Paola Falicoff: "Soc com una patata calenta que passa de metge en metge"
Un dels principals és l'atenció sanitària: "Soc com una patata calenta que passa de metge en metge. Si jo no insisteixo molt, no em fan cas". La Paola lamenta que no l'atenen de manera integral, sinó que l'atenció és per parts del cos. "El sistema no està preparat per atendre gent més jove amb aquestes situacions. Com que no tinc més de 65 o 70 anys, no entro en cap patró", afegeix.
L'altra dificultat amb la qual s'ha topat és en el món laboral. La Paola té acreditat el grau de dependència número 2, però no té ni la discapacitat ni la incapacitat. Això la va obligar a tornar a treballar el 2024, però la van acomiadar per "no apte". Ara, està en processos judicials.
"A nivell psicològic, tota aquesta pressió no ajuda gens", assumeix la Paola, que assenyala: "No només soc dependent físicament del meu marit, sinó també econòmicament. I la figura del cuidador tampoc està cuidada". La Paola viu amb el seu marit i els seus dos fills.
Paola Falicoff: "Un camp de mines"
Paola Falicoff a la rambla del Celler FOTO: TOT Sant Cugat
L'estat d'algunes voreres i carrers tampoc ajuda a la mobilitat de la Paola: "Ja he tingut quatre caigudes pel mal estat del carrer, i en tres em va haver d'atendre l'ambulància". L'última va ser per una tapa de clavegueram una mica aixecada davant de l'ajuntament, per la qual cosa va posar una instància al Consistori: "La resposta oficial és que la responsabilitat va ser meva per no fixar-m'hi". "Vaig tenir un cop molt fort, un esguinç al peu, una tendinitis al supraespinós i dues setmanes sense poder-me moure de casa", recorda.
"Els carrers no ajuden, semblen un camp de mines. Haig d'estar tota l'estona atenta, mirant, per no caure", assegura la Paola. Una rajola que sobresurt o enfonsada, una vorera aixecada o les rampes per creuar els passos de vianants, que per la majoria poden semblar aspectes menors, són tot un obstacle per ella i persones amb mobilitat reduïda. A més, lamenta que sovint es troba amb conductors de cotxes que no mostren cap consideració i ni frenen.
Una falta de consideració que també es troba sovint en general: "La gent no té gens d'empatia".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.