Pau Massanés, el youtuber que ha viralitzat els seus gats "imperfectes" des de Sant Cugat

Fa 6 anys, arran de la pandèmia i el confinament, el santcugatenc Pau Massanés va decidir començar a gravar als seus gats i mostrar-ne el seu dia a dia. Amb vídeos a YouTube i Instagram a poc a poc ha anat arribant des del seu ordinador de Sant Cugat a milions de pantalles d'arreu del món, tot convertint el dia a dia dels seus gats en un fenomen viral a YouTube. Ara per ara, té més de 400.000 seguidors i mostra la realitat dels seus gats sense filtres. 

D’on sorgeix la idea de crear The Real Lifecats?
La idea inicial no era crear vídeos a YouTube, era Instagram i va sortir en plena pandèmia. Estàvem avorrits i un amic em va dir que pengés fotos dels meus gats. Em pensava que no ho veuria ningú… i el primer dia ja tenia mil persones. Però tampoc volia mostrar res que no fos real, al final són gats normals, com els que pot tenir qualsevol. 

Com fa el salt d’Instagram a YouTube?
Com que no sé editar fotos, vaig pensar que el més fàcil era gravar vídeos. I si ho veu algú, bé, i si no, també. Durant cinc anys no em veia gairebé ningú, vaig arribar als 10.000 seguidors i estava a punt de deixar-ho. Però l’any passat, de cop, vaig passar a 100.000, i en un any ja hem arribat a més de 400.000 subscriptors.

"La inspiració és el dia a dia dels gats, mostrar-los tal com són."

Quin és el secret dels seus vídeos?
La inspiració és el dia a dia dels gats, mostrar-los tal com són. No els demano mai que facin res, si el gat està quiet el gravo al moment, si fa qualsevol cosa, doncs també. El més important és la naturalitat, d'aquí també el nom Real Lifecats. Això sí, les cançons són el més important, s'han d'agafar les tendències del moment. Si una cançó està de moda a TikTok, la poso al vídeo i en un tres i no res es viralitza. 

Segueix tendències, doncs?
Sí, sobretot amb la música. Una vegada vaig posar una cançó que ni tan sols m’agradava perquè era viral, i va fer milions de visites, fins i tot a l’Índia. Has d’aprofitar aquestes tendències i portar-les al teu terreny. 

Hi ha una comunitat de creadors com vostè?
No, almenys aquí a Catalunya. Però sí que tinc una comunitat molt gran de gent que comparteix fotos dels seus animals, em segueixen perfils de lloros, gossos, eriçons, i clarament molts de gats. És el més gratificant, veure que hi ha una unió i un sentiment entre tots i que formem una comunitat que posa els animals al centre. Al final, tots els animals són benvinguts. 

El canal ha crescut molt, especialment durant l'últim any. On se situa ara mateix?
Ara mateix som el canal més gran de l'Estat només de gats en espanyol, i el segon del món. I tot això, pràcticament sense buscar-ho.

D’on li ve aquesta passió pels gats?
De casa. Des que vaig néixer sempre hi ha hagut gats, n’hem tingut més de 30. Molts venen de protectores com el Cau Amic, amb qui tenim relació des de fa anys.

De fet, amb el Cau Amic han impulsat diverses iniciatives solidàries.
Sí, quan vaig arribar als 100.000 vam fer un sorteig i la guanyadora va decidir donar-ho al Cau Amic. La idea és que tot el que es guanyi amb les diferents iniciatives vagi cap a protectores.

"Cap dels meus gats és perfecte, però precisament aquí radica la màgia i la filosofia del canal, poder ensenyar gats reals, tots amb les seves històries i particularitats."

Quants gats té actualment?
Ara en tenim quatre, Shiva, Baguira, Mel i Misifús, tots venen de protectores i tenen la seva història. El més gran és el Misifús, un gat persa blanc que va arribar perquè una família no el podia tenir per al·lèrgia. Té uns 11 o 12 anys i té la cua trencada i li falten dents, coses pròpies de l’edat, però fa vida tranquil·la. Després hi ha la Baguira, també d’uns 10 o 11 anys i adoptada del Cau Amic. Va tenir un problema important als lligaments i li van haver de posar uns d’artificials. Tot i això, està perfectament recuperada i es mou amb total normalitat. La Mel és una gata carei que aparentment és la que està millor, però també arrossega problemes a les vèrtebres perquè es va fer mal amb una porta. I finalment hi ha el Shiva, el més jove, que va arribar fa uns tres anys. És el més sensible, s’espanta amb qualsevol soroll, probablement per alguna experiència de petit. A més, també té una pròtesi perquè es va trencar el cap del fèmur. Cap d'ells és perfecte, però precisament aquí radica la màgia i la filosofia del canal, poder ensenyar gats reals, tots amb les seves històries i particularitats. 

Què és el més difícil de gravar-los?
Que et facin cas. Els nostres gats tenen total llibertat per marxar, tornar, passejar, jugar o barallar-se. Pots estar gravant i marxen, comencen a barallar-se a jugar... Però, com deia abans, els gats han de ser reals i aquesta imperfecció forma part de la quotidianitat dels animals. 

"El que més m'agrada és poder ensenyar una realitat i que la gent s'hi vegi reflectida."

I el que més li aporta?
Poder ensenyar una realitat i que la gent s'hi vegi reflectida. Res de gats perfectes o preparats, si el gat dorm, és el que hi ha.

Està provant nous formats?
Sí, he començat a fer un telenotícies setmanal amb notícies de gats d’arreu del món. Però la gent cada cop vol vídeos més curts, més de 15 segons i ja es perd l'interès. Intento adaptar-me sempre al llenguatge de YouTube i al que la gent vol. 

Es pot viure de les xarxes?
Ara mateix no, però sí que es podria. És qüestió de picar pedra. YouTube paga sobretot per interacció, no només per visualitzacions.

Si els seus gats poguessin parlar, què creu dirien de vostè?
Jo crec que estarien molt contents, a casa gairebé manen ells i ho decideixen tot. Els tenim molt ben cuidats i no els hi fa falta res. A més, segurament ens estarien donant ordres tot el dia. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.