Pierulivo: “La reivindicació més clara és el tema de l’incivisme i la brutícia”
Entrevista a la presidenta de l’Associació de Veïns del Centre Estació
La santcugatenca Esmeralda Pierulivo és presidenta de l’Associació de Veïns del Centre Estació des del 2019. Ara, l’entitat fa 20 anys i ha presentat el llibre Un barri, un temps, una mirada, que commemora 20 anys de l’associació, amb fotos del santcugatenc Tino Rubio. Pierulivo explica quins són els reptes i necessitats de l’associació. Els integrants es reuneixen cada dos mesos a la Casa de Cultura, la pròxima trobada és el 10 de desembre de 18 a 20 h i fan una crida perquè hi vagin més veïns.
Des del 2019 que és presidenta?
Hem fet moltes coses, sempre procurant la millora del barri, desenvolupant tantes causes reivindicatives com campanyes i queixes de diversos tipus. Per exemple, ens van demanar ajuda per un tema d’ocupes que hi havia al barri, també temes de soroll, d’incivisme, de brutícia, de tràfic...
Quin és l’objectiu de l’associació?
Aquesta associació va néixer de manera informal mentre es consolidava, i el novembre del 2003 es va consolidar formalment, a través dels registres, el febrer del 2004. L’objectiu bàsic de l’associació sempre ha estat reivindicatiu, de millores per al barri. En aquell moment, quan es va constituir, va ser per reivindicar la no pèrdua dels pous de la plaça —que aleshores era la plaça de Sant Antoni—, i després també es va aconseguir el canvi de nomenclatura a plaça dels Tres Pous.
"Hem actuat com a promotors culturals, donant a conèixer escriptors, artistes, exposicions d’art, tallers de lectura i escriptura"
Quina ha estat la reivindicació o el motiu principal de l’associació?
L’associació ha anat fent bandera de qüestions beneficioses per al barri. També hem actuat com a promotors culturals, donant a conèixer escriptors, artistes, exposicions d’art, tallers de lectura i escriptura. Entre els nostres socis hi havia la Dolors Renau, que va ser una feminista i una veu de repercussió molt important.
Quines són ara les principals reivindicacions?
Una de les coses que estem plantejant és veure com es resol el tema de la brutícia als carrers i als contenidors. Hi ha un canvi en el sistema de recollida de les escombraries. També col·laborem amb l’administració. Hi ha una bona entesa i una bona comunicació, col·laborem per corregir aquelles coses on no arriben ni els ulls ni les oïdes de l’administració. En aquest moment, el tema de la brutícia i l’incivisme és la principal reivindicació.
Per què hi ha ara més problemes?
Sí que hem notat un increment d’aquestes accions incíviques o de manca d’un contenidor adequat. No puc dir exactament quin és el motiu: pot ser insuficiència del sistema de recollida o incivisme. Cada carrer és diferent, depèn dels comerços i del compliment de la gent. Caldria un treball d’investigació específic per veure quins mètodes utilitzen tant la població com els comerços i saber on radica la problemàtica.
Una de les reivindicacions històriques era tallar el pas dels autobusos per l’estació.
Sí, va ser un èxit interrompre el pas de tants busos com hi havia, perquè passaven diverses línies. Això ha pacificat l’entorn, la gent pot gaudir la terrassa sense perill. En aquest sentit, estem contents. Ara, la reivindicació més clara és el tema de l’incivisme i la brutícia.
“Les inundacions sota el pont de l’estació és un tema que pateix la gent”
Tenen més reivindicacions en mobilitat?
El tema de les inundacions sota el pont de l’estació és un tema que pateix la gent del barri.
Ha començat parlant d’ocupacions i tràfic. És una problemàtica habitual?
No, crec que han estat casos puntuals. No tinc dades ara mateix, però quan ens arriba una situació concreta actuem com a transmissors de la inquietud del veïnat als responsables per donar-li solució. Enguany no hem tingut cap notícia ni reclamació nova.
“Hi ha una petició pendent: un espai dins del barri”
Quina és la relació amb l’administració i l’Ajuntament?
La percepció que tenim no és negativa, al contrari. Ens han donat suport per presentar el llibre dels 20 anys de l’associació, que ha tingut molt bona acollida. Tot i això, hi ha una petició pendent: un espai dins del barri. Actualment, fem reunions a la Casa de Cultura, a l’Ateneu, a La Unió... però ens agradaria tenir un espai propi dins del barri. Un lloc compartit amb altres entitats, com podria ser l’ajuntament vell, que estaria al rovell de l’ou del barri. És una esperança, un somni no realitzat encara.
La gent participa activament en el barri?
Des de la meva percepció, molta gent no participa. Potser perquè no som prou coneguts. Quan fem coses com la festa major, hi ve molta gent, però després ja no. També hi ha molts pisos de lloguer, i això no facilita la coneixença ni el tracte. Som un grup petit de persones que ens apleguem segons el tipus d’activitat. Permanentment som poques, però actives. I sí, un dels objectius és ampliar aquest cercle. Ens encantaria que vingués més gent amb implicació i ganes de fer coses.
“Volem millorar l’aparença de la plaça dels Tres Pous”
Quines activitats fan per ampliar la base?
A banda de la presentació del llibre i del vermut musical per Festa Major, tenim diversos projectes en ment, però encara no podem anunciar res. Un d’ells seria millorar l’aparença de la plaça dels Tres Pous, que fa més de 20 anys que no es toca. Si aconseguim prou persones voluntàries, definiríem què fer, com fer-ho i demanaríem ajuda d’un paisatgista per millorar-la visualment.
Quins equipaments faltarien al barri?
Un centre cívic estaria bé. Que doni cabuda a diverses associacions, de gent que estigui al barri, i que tingui algun servei també per a la comunitat. En un principi, havíem pensat en què Can Quitèria seria un centre cívic, però no ho és. Tenim l’esperança en l’ajuntament vell. I, bé, també hi hauria un lloc excepcional, però és privat: on estava el bar Catalunya.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.