Ferrer, expert en addiccions: "El millor que podem fer és tenir l'agenda plena"

L'expert en addicció a les pantalles Roger Ferrer, assessor de l'empresa 1segon, especialitzada en l'assessorament sobre pantalles i drogues, recomana crear espais lliures de dispositius i defensa les activitats a l'aire lliure com una de les millors eines per desconnectar-ne i afavorir una pausa digital.

Hi ha més consciència del problema després de la pandèmia i l'augment de l'ús de pantalles. En quin punt estem ara?

Hi ha més consciència sobre els riscos, tant en joves com en adults. Quan vaig començar a treballar aquest tema, fa uns quinze anys, hi havia molta desinformació i molt poc interès per part de les famílies i també dels professionals. Segurament la pandèmia va ser un dels punts que ens va fer canviar una mica de xip perquè molta gent va experimentar en les seves pròpies carns què vol dir estar moltes hores davant d'una pantalla. També ho vam experimentar, salvant les distàncies, amb l'apagada elèctrica, que ens va obligar a desconnectar. El que va acabar passant és que molta gent es va adonar dels símptomes físics que tens quan estàs moltes hores davant la pantalla. Tot i això, jo encara no diria que estiguem bé. S'observen alguns canvis de tendència, però el que sí que noto és que hi ha més consciència de risc, i això fa que la gent demani més ajuda.

Quins són els principals neguits?

Molta gent demana ajuda perquè sent que està enganxada a les pantalles o perquè aquest ús ja li genera problemes a l'escola, a la feina o a casa. Els que són més grans s'adonen que els està costant desconnectar i això els produeix un sentiment disfòric. Això no vol dir que estiguin més enganxats que la resta; segurament hi ha molta gent que fa un ús igual o superior, però no té aquesta necessitat de revisar-lo. També es detecten patrons diferents en adolescents: les noies tendeixen més a les xarxes socials, mentre que els nois utilitzen més els videojocs, les apostes i la pornografia.

A Sant Cugat hi ha diferències segons l'entorn on viuen els infants i adolescents?

Sí. Una de les grans estratègies que fem servir per prevenir l'ús excessiu de pantalles és promoure les activitats a l'aire lliure, esportives, extraescolars, comunitàries o compartides amb amics i família. Al final, no ens estem inventant la sopa d'all; simplement estem recuperant la recepta, o el model, que sempre havia funcionat.

La situació canvia molt en una família on els pares treballen fora de casa i el fill es queda tancat a casa sense oportunitats per fer activitats. Aquí sí que hi ha una dificultat.

Perquè, a nivell socioeconòmic, les pantalles són presents a totes les llars. El que realment marca la diferència és el grau d'oportunitats que tenen els infants i adolescents. Tenir accés a espais naturals, activitats a l'aire lliure o una oferta variada d'activitats és fonamental.

Jo sempre dic a la gent que el millor que poden fer és tenir l'agenda plena, també durant l'estiu. Poder accedir a equipaments esportius i practicar esport és molt important per prevenir conductes de risc, no només relacionades amb les pantalles, sinó també amb el consum d'alcohol, el tabac o altres substàncies.

Les famílies tenen un paper clau...

Totalment. Hi ha un consens molt ampli sobre la necessitat de canviar una mica la dinàmica familiar. Les pantalles són a tot arreu i les fan servir tant els fills com els pares. Per tant, quan parlem de canviar la dinàmica, ens referim a tota la família. Es tracta de prendre consciència dels hàbits digitals que tenim i veure si els podem modificar.

Cal revisar els espais i els moments d'ús de les pantalles, i planificar desconnexions voluntàries, els coneguts "detox digitals". És a dir, triar un moment o un dia per desconnectar de les pantalles i, després, compartir com ha anat l'experiència. Aquest intercanvi de vivències i reflexions amb la resta de membres de la família també es converteix en una activitat compartida.

Quin seria un bon pla d'estiu per fer amb la família?

Començar el dia sense pantalles és molt important. Si t'aixeques i el primer que fas és mirar el mòbil, aquell dia ja comença d'una altra manera. Jo diria que cal retardar al màxim l'inici de l'ús del mòbil, fer alguna activitat esportiva combinada amb activitats a l'aire lliure i també alguna activitat de socialització.

També és important reservar un moment perquè tota la família estigui sense pantalles. Llegir, escriure o fer algun joc tranquil ajuda molt a millorar la comunicació entre els membres de la família. Jo ho he provat moltes vegades i funciona. Quan hi ha un bon grup que està fent aquesta activitat tranquil·la, assossegada i sense pantalles, els dos o tres més disruptius acaben cansant-se i s'hi acaben afegint.

Sovint es diu que les pantalles són tan addictives com les drogues...

No sé si les pantalles són més o menys perilloses que les drogues. És una comparació que potser no cal fer. El que sí que sabem és que són molt més accessibles. Els estudis que comparen la resposta del nostre cervell davant d'un determinat estímul, sigui una pantalla o una droga, mostren que l'efecte d'una substància és més potent. Ara bé, també és cert que les pantalles les fem servir molt més sovint i de manera constant.

El problema és que moltes vegades utilitzem pantalles sense haver decidit fer-ho, simplement perquè ens les trobem al davant. Per això és molt difícil disposar d'espais lliures de pantalles, i aconseguir-los requereix un esforç conscient i intencional.

Sempre dic que prevenir un ús excessiu de les pantalles implica un canvi de xip. Això vol dir que és un procés continu, no una cosa que resols d'un dia per l'altre. Has de prendre consciència que hi hauràs de treballar de manera permanent. Hi haurà dies que pensaràs que ja ho tens resolt i, de sobte, t'adonaràs que has tornat a caure en antics hàbits. L'endemà et tornaràs a dir: "M'hi torno a posar".

A poc a poc, aquest canvi es va consolidant. Cada vegada en sabem més, adquirim nous hàbits i tot això va sumant.

Per tant, amb els nens petits, hem d'endarrerir el màxim el mòbil?

Sí. Com més tard s'incorporin els infants a l'ús de les pantalles, millor. Els nens i nenes de 0 a 3 anys no haurien de fer servir cap pantalla, perquè tampoc la necessiten. Entre els 3 i els 6 anys, tampoc és recomanable i, si se'n fa ús, hauria de ser durant molt poca estona. Es recomana no superar els 30 minuts i que no es converteixi en una rutina diària. És a dir, que sigui una cosa molt puntual.

Hi ha una màxima que sempre repetim: "menys és més". Hi ha molts usos de les pantalles que ens podríem estalviar. Si algú vol estar al dia de les notícies, en lloc d'estar enganxat als webs d'informació, encara existeix la versió en paper dels diaris i permet estar igualment informat. O també es pot escoltar la ràdio, que continua sent una molt bona font d'informació.

També cal cuidar els espais i els moments. Si la família està dinant i compartint una estona, és de sentit comú que no hi hagi pantalles pel mig. Fins i tot recomano desar-les, perquè si les tens damunt la taula sempre hi ha algú que sent la necessitat de consultar alguna informació.

En resum, necessitem exercir una certa autocontenció. Això implica preguntar-nos constantment: "Realment necessito mirar aquesta informació ara mateix?". El que dic és difícil, perquè moltes vegades obrim el mòbil de manera inconscient i, de vegades, fins i tot se'ns oblida per què l'hem obert. Per això, el primer pas és intentar mantenir-lo guardat i utilitzar-lo només quan realment el necessitem i amb un propòsit molt definit. Aquesta és, en el fons, l'estratègia del "menys és més" aplicada a un ús responsable de les pantalles.

I la intel·ligència artificial també ha afegit un nou repte?

Exacte. Aquí el problema és que la IA està substituint l'ús dels cercadors i, fins i tot, de la missatgeria instantània, perquè hi ha persones que li pregunten com se senten, a més de fer-la servir per buscar informació.

L'estratègia per revertir aquesta situació és intentar que les pantalles siguin sempre un complement del que podem aconseguir o fer en la vida real. És a dir, si jo puc quedar amb uns amics i parlar de com em sento, aquest ha de ser el pilar fonamental. Després ho puc complementar a través de les pantalles, per exemple amb grups de missatgeria instantània.

Ara bé, si aquest primer pas no existeix i tot ho trasllado a les eines de missatgeria instantània o a les respostes que em dona la IA, deixant de quedar amb els amics, és aquí on apareix el problema.

Les activitats d'estiu i els casals ajuden a trobar espais sense pantalles...

Sí. També ho veiem amb la recuperació de l'hàbit d'anar al cinema, perquè allà sabem que el mòbil quedarà aparcat. El mateix passa amb les activitats extraescolars, els casals, les activitats d'estiu o les colònies. Quan els nostres fills hi participen, sabem que passaran menys estona davant de les pantalles i això ens dona tranquil·litat.

En el fons, es tracta de recuperar una mica aquella essència que teníem abans de l'arribada dels mòbils, amb molta més interacció social i més contacte entre les persones. I això és una cosa que els mateixos joves també demanen. De fet, al Consell de Joventut una de les conclusions va ser precisament aquesta: que volen més activitats presencials per relacionar-se amb altres joves.

Quan estem atrapats per les pantalles, sovint no ens n'adonem, però quan ho provem pensem de seguida: "Ostres, això m'havia fet falta". Per això, quan una persona fa molt de temps que no participa en una activitat de lleure o cultural i s'ho passa bé, ho valora molt. Sovint acaba dient: "M'ho he passat molt bé i, a més, ni tan sols he mirat el mòbil.

La salut mental dels joves preocupa cada vegada més. Quin paper hi juguen les pantalles?

Hi ha moltes variables, però el més important és actuar des de la nostra pròpia bombolla, és a dir Sant Cugat. Hem de comunicar-nos, formar-nos i perdre la por a parlar d'aquests temes. Tots tenim una salut mental i l'hem de cuidar. Per això és tan important començar-ne a parlar des que som petits i trencar el tabú.

Per acabar, també tenen coses positives, les pantalles?

Sí. Ens permeten comunicar-nos i agilitzar molts processos, tant de treball com del dia a dia. Això ja passava amb els primers ordinadors. Per tant, les pantalles tenen moltes utilitats. També ens poden ajudar a aprendre, adquirir coneixements i desenvolupar projectes personals. Si les fem servir amb un propòsit clar, són una eina molt útil.

A Sant Cugat hi ha moltes activitats per aprendre a fer un bon ús de les pantalles, però si aquestes iniciatives també incorporen una sessió de prevenció, encara millor.

En resum, diria que les pantalles són molt útils i ens aporten molts beneficis, però la clau és utilitzar-les amb criteri: saber quan les hem de fer servir i quan és millor prescindir-ne. La prevenció passa, precisament, per fer-ne un ús responsable.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.