Ramon Riera: “L'única manera d'abaixar el preu de l’habitatge és creant més oferta”

Ramon Riera, director de la immobiliària Eurofincas, ha estat nomenat president de la Federació Internacional de Professions Immobiliàries (FIABCI). En un congrés celebrat a Singapur, aquest santcugatenc va assumir el càrrec d’una de les entitats immobiliàries de més prestigi arreu del món. L’ens està present a més de 80 països arreu del món.   

Quin és el paper de la federació immobiliària FIABCI?

FIABCI és una organització amb seu a París i fundada l’any 51. L’objectiu ja llavors va ser el d’unir forces entre els agents immobiliaris del centre d’Europa per ajudar a la reconstrucció després de la II Guerra Mundial. Actualment, aquesta organització està present en 84 països de tot el món. Els nostres objectius sobretot són els contactes internacionals entre tots els membres de tots els diferents països. Professionals que busquen fer negocis i saben que a través de la nostra associació poden fer xarxa i aconseguir contactes internacionals.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Com s’ha convertit l’accés a l’habitatge en una de les principals preocupacions de la ciutadania?

És un problema general arreu d’Europa. Hi ha un problema demogràfic. Cada vegada la població va creixent i no es produeix l’habitatge al mateix ritme de creixement. Espanya rep 500.000 immigrants cada any.

Aquests llocs per viure ja existeixen? Hi ha molts pisos buits...

La solució està en mans de l’administració. Primer, cal intentar alliberar sol. El gran problema que tenim és que no hi ha sol disponible per a construir. A més Sant Cugat és un dels municipis que tarda més a tramitar una llicència d’obres. Això és moltíssim i crea problemes de finançament. Però reitero: el principal problema és la manca de sol. La prova és que quan surt, ràpidament es ven perquè hi ha molta demanda. La demanda a l’oferta és d’1 a 3 i és molt difícil atendre aquest volum.

Què pot fer l’administració? A Barcelona no es renovaran les llicències de pisos turístics.

L’administració pot potenciar canvis d’usos. Respecte dels  pisos turístics si es fa amb efectes retroactius no ho veig bé. És una amenaça constant a la propietat privada. Jo tinc una propietat privada i tinc una llicència que vostè m’ha atorgat i ara me la treu.

No renovar una llicència no és el mateix que treure-la.

Això és un intervencionisme que no es pot tolerar. Jo no en soc partidari. El que no es pot fer és sempre és focalitzar els problemes amb els propietaris. No soc ni pro-propietari ni pro-llogater. Tanmateix, sí que s’ha de ser, potser, menys intransigent, amb els grans fons voltors o els grans tenidors. Ara bé, hi ha propietaris que precisament fan servir aquestes rendes com una ajuda per poder viure, perquè tenen unes pensions limitades.

Ara Sant Cugat és una zona tensionada.

Sí, i per tant no hi ha preu lliure. Aquest fet ha provocat clarament una baixada de l’oferta i un augment de la demanda.  És a dir, aquí el gran tema és com podem crear més oferta sense penalitzar els propietaris.

A les eleccions sempre prometen fer més habitatge protegit.

Es la solució. El que passa és que anem tard. Els municipis que tenen un parc públic important fa més d’un segle que apliquen aquest tipus de solucions. Aquí ara és complicat, ara hem d’anar a correcuita a comprar edificis. Jo crec que l’administració ha de posar fil a l’agulla i hi ha molts casos en què els interessos privats i els públics es trobin.

Com veu la situació d’habitatge públic a Sant Cugat?

Va haver-hi una etapa que es va fer molt habitatge públic i Sant Cugat no és un dels municipis que té menys parc públic. Però manca l’execució dels compromisos electorals. Jo crec que l’habitatge s’ha de considerar com a infraestructura més a les ciutats. Com els poliesportius, les escoles o els hospitals. Si hi ha edificis d’oficines que estan buits; si hi ha edificis logístics que es poden reconvertir; doncs mirem-ho, estudiem-ho i reconvertim-los en habitatge protegit. Jo no estic a favor de la llibertat absoluta de preus però tampoc estic a favor de limitar preus de la forma que s’ha fet. El que caldria és incentivar més fiscalment els propietaris. És a dir, vostè posi el pis a un preu de lloguer convencional i l’administració l’incentivarà a la seva declaració de renda amb una rebaixa d’impostos.

En 10 anys s’ha gairebé doblat el preu de l’habitatge. Hi ha alguna fórmula màgica perquè baixin?

L’única forma de retenir els preus és crear més oferta. Si no tenim més oferta, els preus serà molt difícil que baixin. És més, continuaran pujant perquè sempre hi ha compradors amb diners que acaben comprant o llogant els pocs pisos que hi ha al mercat.

A Sant Cugat no hi ha massa més llocs on construir.

Per això l’administració ha de crear oferta. S’ha de crear un pla estratègic a 25 anys. Per crear més oferta a llarg termini. Mentrestant, haurem de viure amb el que tenim, que és pràcticament zero.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.