Sant Cugat, entre les ciutats catalanes amb millor disseny urbà saludable

Sant Cugat ha estat reconeguda com una de les ciutats catalanes amb més puntuació a l’Índex de Disseny Urbà Saludable (HUDI), una classificació impulsada per l’Institut de Salut Global de Barcelona, que analitza 917 ciutats europees en funció de com la seva estructura urbana afavoreix la salut i el benestar de la població. Amb una puntuació global de 5,82 sobre 10, Sant Cugat se situa en la cinquena posició del rànquing de ciutats catalanes i en la posició 103 pel que fa a la totalitat del rànquing europeu. A més, entre les ciutats petites (menys de 200.000 habitants), la ciutat ocupa el lloc 78, situant-se per sobre de moltes altres ciutats catalanes i espanyoles.

En l'àmbit català, només tres municipis superen Sant Cugat en aquesta classificació: Santa Coloma de Gramenet, que lidera amb una puntuació de 6,37 i ocupa la novena posició europea; Girona, amb un 6,18 i lloc 16; Castelldefels, amb un 6,32 i lloc 11; i Sabadell, amb la mateixa puntuació que Sant Cugat (5,82) però lleugerament per davant en el rànquing general, en la posició 102. Altres municipis propers com Rubí, Cerdanyola o Barcelona ja apareixen en posicions més enrederides. 

L’índex HUDI avalua les ciutats a partir de tretze indicadors, agrupats en quatre grans àmbits: disseny urbà, mobilitat sostenible, qualitat ambiental i accés als espais verds. Cada indicador es calcula amb dades objectives que inclouen elements com la densitat de l’habitatge, la presència d’infraestructura per a vianants i bicicletes, els nivells de contaminació atmosfèrica o la proximitat dels habitatges als espais naturals.

Punts forts

En l’àmbit del disseny urbà, Sant Cugat obté bons resultats en compacitat, amb una puntuació de 87 sobre 100, fet que indica una trama urbana relativament ben connectada. També destaca en la proporció d’edificis amb una alçada mitjana adequada, ja que el 95 % dels edificis de la ciutat tenen entre cinc i sis plantes. Tanmateix, la densitat residencial es troba molt per sota del rang òptim: amb només 15 habitatges per hectàrea, la ciutat queda lluny dels valors recomanats, que se situen entre els 45 i els 175 habitatges per hectàrea. 

L’accés als espais verds també és un dels punts forts de la ciutat. Segons l’índex HUDI, el 67 % de la població de Sant Cugat viu a menys de 300 metres d’una zona verda de com a mínim mitja hectàrea, i gairebé el 69 % té accés a un parc gran (de més de cinc hectàrees) a menys de dos quilòmetres de casa seva. Aquestes dades situen Sant Cugat com una ciutat ben connectada amb la natura, un element que l'estudi considera fonamental per al benestar físic, emocional i social dels seus habitants.

Mancances

Pel que fa a la mobilitat sostenible, l’informe detecta diverses mancances. Només el 17 % del sòl urbà de Sant Cugat disposa d’infraestructura adequada per a vianants, una xifra per sota de la mitjana europea, la qual voreja el 60%. La cobertura de carrils bici és del 5,7 %, també inferior als estàndards recomanats per afavorir els desplaçaments actius i segurs. A més, només un 40 % de la població viu a menys de 300 metres d’una parada de transport públic, un indicador que evidencia la necessitat de millorar l’accessibilitat al transport col·lectiu.

La qualitat ambiental és un altre àmbit amb marge de millora. Els nivells mitjans de partícules fines PM2.5 són de 16,05 µg/m³ i els de diòxid de nitrogen (NO₂) de 34,07 µg/m³, per sota del límit legal europeu (40 µg/m³). Ambdós valors superen els límits que recomana l’Organització Mundial de la Salut per protegir la salut de la ciutadania, tot i que Sant Cugat presenta millors registres que altres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Context global

L’informe HUDI posa de manifest que cap ciutat europea arriba a la puntuació màxima de 10, la qual cosa indica que totes tenen marge per avançar cap a un model urbà més saludable. La ciutat millor valorada de tot el rànquing és Pamplona, amb una puntuació de 6,80, seguida per Ginebra (Suïssa), Harlow (Regne Unit), Sant Sebastià i Stevenage (Regne Unit). A l’altre extrem de la classificació es troben municipis com Bagheria i Giugliano in Campania, a Itàlia, Silven a Bulgària, Kalamata a Grècia i Llorca a Espanya.

En el cas de Sant Cugat, els resultats reflecteixen una base sòlida pel que fa a estructura urbana i accés als espais verds, però també apunten reptes importants en àmbits com la mobilitat activa, la densitat residencial i la qualitat de l’aire.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.