Sant Cugat perd població per primera vegada en 25 anys per les baixes al padró
El creixement accelerat dels últims anys a Sant Cugat s'ha estancat aquest 2025, després que l'Ajuntament donés de baixa a 4.000 habitants del padró que ja no vivien a la ciutat
Sant Cugat ha perdut habitants per primera vegada des de l'any 1999. A 1 de gener de 2025, el municipi tenia 97.959 habitants, segons dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística. És un descens del 0,7% respecte a l'any anterior, quan hi havia 98.649 santcugatencs. Concretament, s'han perdut 690 veïns. Sant Cugat s'allunya, de moment, de la barrera dels 100.000 habitants.
Aquest descens de la població coincideix amb l'actuació de l'Ajuntament de Sant Cugat amb el padró municipal. A l'estiu, el govern de Junts i ERC va anunciar que va donar de baixa unes 4.000 persones del padró que ja no vivien a Sant Cugat, després d'uns anys en què les baixes no es van actualitzar. Aquest fet ha estat decisiu per aturar les dades de creixement.
Sant Cugat, única ciutat catalana que perd habitants
Sant Cugat és l'única ciutat catalana de més de 20.000 habitants que ha perdut població del 2024 al 2025. Tota la resta, han guanyat habitants. Per exemple, Rubí ha passat de 81.523 a 82.825 habitants i Cerdanyola de 57.831 a 58.264 veïns.
Pausa al creixement de Sant Cugat
Tot i això, en poc més de 25 anys, Sant Cugat ha guanyat més de 50.000 habitants. El 2000, hi havia 52.000 santcugatencs i ara es freguen els 98.000. Continua sent la ciutat catalana que més ha crescut proporcionalment i ha passat de ser la dinovena a la dotzena població amb més habitants. Com a exemple, el 1998, Sant Cugat tenia menys població que Rubí i Cerdanyola; ara els hi treu 15.000 i 38.000 habitants respectivament.
I què explica aquest creixement i aquest interès a viure a Sant Cugat? Per una banda, el municipi tenia molt marge de creixement el 2000, amb la possibilitat de desenvolupar nous barris i molt espai per construir, com van poder ser Volpelleres o Can Mates. Altres municipis tenien un creixement molt més limitat, ja que havien crescut molt més durant els anys 60 i 70 per l'impuls de les onades migratòries i la indústria. D'altra banda, la proximitat amb Barcelona i la connexió per carretera o ferrocarril ha estat un dels aspectes que ha impulsat aquest creixement. I, finalment, la qualitat de vida, entesa com les zones verdes, el tipus d'habitatge, els serveis educatius o sanitaris, la proximitat amb Collserola, etc.
Si es mira el creixement proporcional, Sant Cugat és la ciutat que més ha crescut entre els 23 municipis de més de 50.000 habitants. Sant Cugat ha crescut més d'un 85% des del 2000. La segona, Castelldefels, està a molta distància, amb un creixement del 50%. Catalunya ha incrementat un menys d'un 30% la població des de llavors. Un creixement santcugatenc, però, marcat els últims anys per un clar filtre: el preu de l'habitatge, que és dels més alts de tot el país.
Sant Cugat: del 1985 al 2025
Així era el barri de Volpelleres el 2008 FOTO: Cedida
Si es tira més enrere, l'evolució és encara més accentuada: el 1985 hi havia menys de 32.000 santcugatencs. En 40 anys, s'ha passat d'un poble gran a una gran ciutat. El que avui en dia coneixem com a Coll Favà, Parc Central o Can Mates eren camps que encara dibuixaven el paisatge rural del Sant Cugat del passat. Els cotxes passaven pel carrer de Santiago Rusiñol, per la plaça d’Octavià o travessaven la via del tren a l’estació per anar a Valldoreix.
La riera encara es podia observar descoberta a la rambla del Celler, on hi havia el camp de futbol. La Condiesel era el símbol industrial d’una ciutat en la qual tot just s’havia instal·lat HP. Sant Cugat era un poble que començava a ser ciutat, però mantenint ben viu el seu esperit: al celler cooperatiu encara hi anaven alguns pagesos a fer el seu vi, cases històriques del centre ja desaparegudes es mantenien en plena esplendor i retalls de la història santcugatenca, com els safareigs, es conservaven.
O comerços històrics que ja no hi són com Cicles Cardona, la Cistelleria de cal Bolet o La Fabriqueta. No hi havia els Túnels de Vallvidrera, que van suposar un punt d’inflexió. Ni el Teatre-Auditori, ni els Cinemes, ni els tres CAP, ni l’Arxiu, ni els centres socials de La Floresta, Les Planes ni Mira-sol. Tampoc havien nascut entitats que avui són pilar santcugatenc, com els Diables, els Castellers, el Grup Mediterrània o el Volei. I s'ha passat de 14 a 60 centres educatius. Així era el Sant Cugat de fa trenta anys, un poble agrícola que començava a evolucionar cap a una ciutat referent del país.
De poble a ciutat
Camps i vinyes: En 35 anys Sant Cugat ha experimentat un canvi impressionant, un creixement que pràcticament la fa irreconeixible. A la imatge es pot comprovar el que és avui Coll Favà. Els camps i les vinyes encara dibuixaven l’essència d’un poble que lluita per mantenir viva l’essència.
Santiago Rusiñol: El centre de Sant Cugat ha canviat molt des de 1985. Per exemple, pel carrer de Santiago Rusiñol hi aparcaven i passaven cotxes diàriament. No va ser fins al 2003 quan es va vianantitzar.
Torreblanca: El mercat de Torreblanca es va inaugurar el 1987 i tot al seu voltant eren camps. No hi havia ni cinemes, ni barri.
Camp de futbol: Pel camp de futbol de terra de la rambla del Celler hi van passar moltes generacions de santcugatencs amb els colors del Sant Cugat FC. Va acollir entrenaments del Mundial 82.
Rambla del Celler: La riera de Sant Cugat va ser visible a l’últim tram de la rambla del Celler fins al 1995, quan va començar la seva cobertura. El 1983 un aiguat va provocar una inundació molt important a Torreblanca.
L’estació: Els cotxes circulaven per l’estació i per anar a Valldoreix s’havia de creuar un pas a nivell amb barreres a la via del tren.
Safareigs: El 1985 encara hi havia els safareigs, a tocar de l’estació, al carrer que porta el seu nom. Van ser enderrocats als anys 90.
Túnels de Vallvidrera: Els Túnels , factor clau pel creixement de Sant Cugat, es van inaugurar el 1991 després de dècades d’obres.
La urbanització de Coll Favà: Coll Favà va ser un dels nous barris que es va impulsar amb el creixement de la ciutat als anys 90. A la imatge, el procés d’urbanització del barri l’any 1994, quan tot just hi havia només una promoció edificada.
Festa Major: Sant Cugat ha canviat molt des de 1985, però activitats com el Concurs d’Arrossos s’han mantingut vives i han crescut.
La Mitja Marató de Sant Cugat: Va néixer el 1985, com el TOT. Una cursa ja històrica a la ciutat.
Ciclisme: Cursa ciclista en el seu pas per Santiago Rusiñol, organitzada als anys 80 per la Unió Ciclista, entitat fundada als 50.
El TOT: El carrer de Sant Antoni, on es troba la seu del TOT, també ha experimentat un canvi important, amb la vianantització.
Quin és el perfil dels nous santcugatencs?
L'estudi Dinàmiques residencials i riscos de substitució de població a Sant Cugat elaborat per Oriol Nel·lo posava de manifest que els nous santcugatencs eren persones amb rendes més elevades, mentre que els que han marxat tenien menys ingressos. Una conclusió que van extreure a partir de detectar que els nous habitants de la ciutat tenien més estudis superiors, mentre els que han marxat tenen menys estudis. "Qui marxa de Sant Cugat són joves amb pocs estudis", assenyalava.
Així, el creixement no ha estat uniforme quant al perfil social i econòmic dels nous santcugatencs: "Està condicionat pels nivells d'ingressos i el preu del sòl. El preu de l'habitatge de lloguer i compra a Sant Cugat és notablement més elevat que a l'entorn". Aquesta realitat fa que l'habitatge esdevingui un "filtre gegantí" que condueix a les persones amb menys poder adquisitiu a altres poblacions. El resultat és una "segregació residencial".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.