Set dies sense ajuda: la denúncia d'una parella depenent de 84 i 87 anys de Sant Cugat

"Aquest servei ens permet continuar vivint a casa nostra". Aquesta és la realitat d'un santcugatenc de 84 anys i de la seva dona, de 87, completament dependent. Tots dos reben el Servei d'Atenció Domiciliària de l'Ajuntament de Sant Cugat, que consideren imprescindible per mantenir una certa autonomia. Però denuncien problemes d'organització que els han deixat desemparats en algunes ocasions. Tot i això, insisteixen que la seva queixa no és contra les dues professionals que els cuiden habitualment. "Ens sentim cuidats gràcies a la Marian i la Montse".

Una copa de cava per Nadal

Ella té 87 anys i fa anys que no surt de casa. Només passeja uns minuts pel jardí, però fa molt de temps que no trepitja el carrer. Ell en té 84, es desplaça en cadira de rodes i, des d'una caiguda fa aproximadament un any, també arrossega problemes de memòria i dificultats per parlar. Tot i això, continua ocupant-se de la seva dona cada dia. Quan ella s'asseu una estona per dinar, ell ja ho té tot preparat perquè pugui tornar al llit al cap de pocs minuts. Prefereixen no dir els seus noms per temor a possibles represàlies: "Som extremadament vulnerables, depenem completament d'aquest servei".

Junts intenten mantenir una certa autonomia gràcies al Servei d'Atenció Domiciliària, que els presta ajuda cinc dies per setmana. Les treballadores els ajuden a cuinar, rentar la roba, preparar els àpats, dutxar la seva esposa, fer els llits i fins i tot anar a comprar. "Aquest servei és imprescindible per a nosaltres", explica. "Ens permet continuar vivint a casa nostra". 

Malgrat les dificultats, intenten mantenir petites rutines que els recordin la vida d'abans. Cada Nadal compren una ampolla petita de cava per brindar plegats. "Aquest any encara ens en va sobrar", explica emocionat.

"Ens vam quedar set dies sols"

La seva principal crítica no és la feina de les professionals, sinó la gestió del servei. Recorda especialment un episodi durant el pont de la Immaculada de 2025, quan assegura que es van quedar set dies sense assistència. Durant aquells dies va haver de cuinar ell mateix des de la cadira de rodes, assumint riscos que considera innecessaris. "No demanem que les treballadores renunciïn als seus dies de festa. Només que hi hagi substitucions quan persones tan dependents com nosaltres ens quedem soles". "Si estem set dies sense ajuda, què hem de fer? Qui ens prepara el menjar? Qui ajuda la meva dona a dutxar-se? Qui renta els plats o fa la compra?", es pregunta.

També lamenta les limitacions que, segons explica, té el servei a l'hora d'acompanyar els usuaris als desplaçaments. Quan té una visita mèdica que coincideix amb l'horari de la treballadora, aquesta el pot acompanyar, però no pot pujar al seu vehicle adaptat. "Jo tampoc puc pujar al seu. No sé per què ho tenen prohibit, però això ens dificulta molt els desplaçaments". "Tinc una furgoneta adaptada i, quan he d'anar a comprar o al metge, ho he de fer tot jo: baixar la cadira de rodes, passar-hi, guardar la grua, tancar el vehicle... És un esforç molt gran", resumeix.

L'agraïment a les treballadores

Els problemes de coordinació quan hi ha canvis de personal és una altra reclamació. Per exemple, en diverses ocasions, s'han presentat substitutes sense que ningú els hagués avisat prèviament: "No puc obrir la porta a una persona que no conec ni ningú m'ha avisat que vindrà". 

Malgrat les crítiques a la gestió del servei, insisteix diverses vegades a agrair tota la feina que fan les dues treballadores que els atenen: "La Montse i la Marian tenen un comportament i una professionalitat exemplars". Explica que sovint recuperen del seu propi temps els minuts perduts pels desplaçaments o fan tasques que ni tan sols els corresponen.

"Darrere de cada expedient hi ha persones grans, vulnerables i dependents"

L'home assegura que no busca privilegis ni un tracte especial. El que demana és que es tingui en compte la realitat de persones molt vulnerables. "Darrere de cada expedient hi ha persones grans, dependents i amb moltes dificultats. Només volem que, si una treballadora no pot venir, ens n'enviïn una altra. I, si hi ha una substitució, que ens avisin. No quedar-nos desemparats". "Amb aquesta edat i el nostre estat de salut, qualsevol desajust en el servei ens afecta molt", conclou.

Més enllà dels problemes concrets, lamenta la manca de comunicació amb l'empresa gestora del servei. "Tenim la sensació que ens consideren un número més, i prou. Si necessitem parlar amb Suara, moltes vegades no agafen el telèfon o no contesten".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.