Teixidó, Amics de la Gent Gran: "Dues hores que transformen la vida de les persones grans"

Què és Amics de la Gent Gran i quina és la seva missió?

Som una fundació i ONG que acompanya persones grans per combatre la solitud no desitjada. Ho fem a través de persones voluntàries que dediquen unes dues hores a la setmana a fer-los companyia. El que busquem és crear una relació d'amistat que motivi, acompanyi i ajudi aquestes persones a afrontar els moments de solitud.

Quan parlem de "solitud no desitjada", de què estem parlant exactament?

És un sentiment que no es pot mesurar ni quantificar perquè cada persona el viu de manera diferent. Sovint apareix quan les relacions que tenim no són les que esperàvem o quan no disposem d'una xarxa social suficient. Totes les persones ens podem sentir soles en algun moment, però en la gent gran aquesta situació s'agreuja per factors com la pèrdua de mobilitat, viure en un edifici sense ascensor o altres circumstàncies que les aïllen del seu entorn.

Com afecta aquesta solitud el dia a dia de les persones grans?

Pot generar tristesa, apatia o ràbia, i acaba tenint conseqüències tant en la salut física com en la mental. Quan una persona no es troba bé, tendeix a sortir menys, a relacionar-se menys i a desanimar-se. Per exemple, una operació de maluc pot fer que una persona deixi de sortir de casa durant un temps i això acabi provocant més aïllament i més solitud. És una realitat amb molts factors.

Com és l'acompanyament que fan des de l'entitat? En què consisteix una visita o una trobada?

Primer fem una entrevista tant a la persona voluntària com a la persona gran per buscar la millor combinació segons els seus interessos, horaris i necessitats. Després es crea la parella i el voluntariat hi dedica unes dues hores a la setmana. Durant aquest temps comparteixen conversa, escolta activa i activitats que els agradin: passejar, anar al cinema, llegir, prendre un cafè... L'important és crear un vincle de confiança. De fet, moltes persones grans expliquen coses als seus voluntaris que potser no expliquen ni a la família. A més, si un voluntari marxa de vacances, intentem fer substitucions perquè la persona gran no es quedi sola.

Quin impacte té aquest acompanyament en les persones grans? Què noten que canvia?

El principal canvi és una millora en la qualitat de vida. Hi ha persones que ens han arribat a dir que aquest acompanyament els ha salvat la vida. Saber que tindran una visita les anima, les fa preparar-se, gaudir del moment i tenir alguna cosa especial per esperar durant la setmana. A més, també organitzem activitats mensuals de socialització perquè les persones grans es coneguin entre elles i ampliïn la seva xarxa de relacions.

Campanyes com "Sant Jordi en Companyia" o les activitats de Nadal, què aporten de diferent?

Són espais de trobada en moments de l'any que acostumen a ser especialment sensibles. Per Sant Jordi, per exemple, totes les persones grans reben una rosa del seu voluntari, un gest que les fa sentir especials i els recorda que algú pensa en elles. Per Nadal organitzem un dinar perquè moltes persones ja no celebren aquestes festes o les viuen amb tristesa. Tant Nadal com l'estiu són períodes en què la sensació de solitud acostuma a augmentar.

Hi ha algun moment o alguna història que resumeixi bé el valor d'aquest projecte?

El que resumeix millor el projecte és veure com es crea comunitat. Tenim persones grans i voluntaris que fa molts anys que comparteixen aquest vincle i que han construït una amistat que va molt més enllà del voluntariat. Al final, es tracta de recuperar una cosa que sempre havia existit: ajudar i acompanyar la persona que tens al costat.

Hi ha més persones grans que necessiten companyia que voluntaris disponibles?

Sí. Malauradament, sempre hi ha més persones grans que necessiten acompanyament que persones voluntàries disponibles. Per això fem una crida constant perquè més gent s'animi a participar.

Què hauria de saber algú que s'està plantejant fer-se voluntari?

Que només cal tenir ganes de donar un cop de mà. El compromís és d'unes dues hores a la setmana i és un voluntariat intergeneracional: hi participen persones molt joves i també persones grans. El primer pas és informar-se i posar-se en contacte amb nosaltres.

Quin missatge els agradaria que la societat entengués sobre la solitud no desitjada?

Que és una realitat que existeix i que es pot agreujar quan apareixen problemes de salut, pèrdues o dificultats sensorials i cognitives. Però també és una realitat que podem combatre. De vegades, una conversa, una passejada o simplement saber que algú t'espera poden marcar una gran diferència.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.